Romania: la Revolució de l’Smartphone

Les protestes massives a Romania ja duren dues setmanes. Originalment convocades per combatre un decret que despenalitzava els delictes menors de corrupció i abús de poder, les protestes han tombat el decret i també dos ministres. A més, el Parlament ha aprovat un referèndum anti-corrupció. No en tenen prou. Volen derrocar el govern. Un heroi de la Revolució Romanesa que va fer caure Ceaucescu, però, no ho veu clar. Creu que aquestes protestes juvenils són “una moda passatgera”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Es coordinen a través de Facebook, Twitter i Firechat. Canten junts i es pelen junts de fred, onejant banderes romaneses i victorejant paraules com “resistència” o “resignació” quan són projectades als edificis que allotgen els poderosos.  Són perseverants, apareixen dia rere dia tan bon punt tanquen les oficines i les aules de la Universitat de Bucarest. Milers, desenes de milers o fins i tot centenars s’apleguen davant de les barreres que envolten la seu governamental i criden “hotii, hotii, hotii”, que vol dir “lladres, lladres, lladres”.

Les imatges d’aquesta revolta han donat la volta al món: un mar de gent alçant els seus mòbils il·luminats. Mostren un moviment ciutadà pacífic i majoritàriament jove impulsat per una societat civil que ha despertat per protestar contra la vella elit del país. Els manifestants són proeuropeus, a Rumania la UE està ben vista perquè ha portat l’estat de dret i ha fet créixer l’economia. I són persistents, han protestat cada vespre durant les últimes dues setmanes. Primer van aconseguir tombar un decret que hauria despenalitzat els delictes menors de corrupció i abús de poder. Ara volen derrocar tot el govern. De moment ja han fet caure dos ministres.

Dimecres de la setmana passada, enmig del tumult, esvelt i discret, hi havia el Sebastian Burduja, un dels líders del moviment, que oficialment no té un líder. Als d’allà dins, va dir mirant la seu del govern, els hem de fer fora: “Són corruptes i ja no hi confiem”. Burduja, de 31 anys, és el líder de PACT, una plataforma fundada el 2016 per joves activistes que reivindiquen “una política competent i neta”. Preguntat sobre si té ambicions polítiques, diu. “No es tracta de mi. El prestigi no m’interessa gaire. Però si fos cridat, acceptaria”.

Burduja és un dels líders més segurs de si mateixos d’aquesta reivindicació massiva. Forbes l’ha considerat com un dels 30 líders joves més potents del país. Va néixer a Bucarest poc abans que acabés la dictadura de Nicolae Ceausescu i va estudiar Ciències Polítiques a Stanford. També va estar 3 anys a Harvard i va treballar pel Banc Mundial a Washington. Llavors va tornar a casa perquè estava “malalt d’enyorança”, diu ell.

Accés a tot

Aquell dimecres al vespre, el novè de revolta popular, Burduja es va passar hores a la neu i a temperatures sota zero. La seva dona és americana i va créixer sentint: “Defensa els teus drets”. Tots dos volen que la seva filla pugui perseguir els seus somnis a Romania. Cada ciutadà del país, diu, ha de tenir accés a tot -a un hospital, a un llit o a una feina- sense haver de pagar un suborn, que és el pa de cada dia del país.

El famós decret que el govern pretenia aprovar no és l’objectiu primordial de les protestes al Palau Victòria, des d’on el primer ministre, Sorin Grindeanu, governa el país. El decret hauria despenalitzat els delictes de corrupció i abús de poder en els casos en què el perjudici no superés l’equivalent a 45.000 euros -una xifra sis cops i mig més alta que el salari mitjà anual de Romania.

En realitat, els manifestants representen els somnis de milions de ciutadans que, 27 anys després de la caiguda de Ceausescu, volen alliberar-se de l’explotació a la qual els sotmeten els successors de l’antic règim. “El nostre trencament amb el comunisme va ser incomplet”, diu Burduja. “Quan va caure el Teló d’Acer, Romania va ser l’únic país de l’Europa de l’Est que va votar el partit hereu del comunisme”.



Es refereix al PSD i està considerat com el partit més corrupte del país. Ion Iliescu, que amb 86 anys segueix sent el president d’honor del partit, va esdevenir el cap d’estat immediatament després de la caiguda del règim de Ceausescu. Des de llavors, el seu protegit, Adrian Nastase, que va ser primer ministre del 2000 al 2004, ha estat condemnat diversos cops per acceptar suborns i per xantatge. El protegit de Nastase, Victor Ponta, primer ministre del 2012 al 2015, va ser acusat de corrupció, abús de confiança i blanqueig de diners. L’actual líder del partit i president del parlament, Liviu Dragnea, ha estat condemnat per frau electoral i està acusat d’abús de poder i de falsificació de documents. El decret frustrat l’hauria lliurat de la presó.

Malgrat tot, el partit va guanyar les eleccions del desembre amb un 45% dels vots. Com és possible? L’explicació és simple, diu Burduja: “El PSD ha augmentat les pensions i ha doblat les beques pels estudiants, a més de deixar-los viatjar gratis en tren. Però ara els estudiants estan donant les gràcies i viatjant a Bucarest gratis des d’arreu del país per manifestar-se contra l’arrogància del poder”. Molts dels manifestants ni tan sols es van prendre la molèstia de votar.

Un referent de la Revolució Romanesa no ho veu clar

El 1989 milions de romanesos es van manifestar contra el dictador Nicolae Ceausescu, que va ser enderrocat i executat juntament amb la seva dona. L’home que el 22 desembre de 1989 va pronunciar per televisió les paraules “el dictador ha estat enderrocat” i que per tant va anunciar la fi del despotisme al país, es diu Mircea Dinescu. Durant la revolució se’l coneixia com un “rebel professional” i avui en dia, amb 66 anys, és considerat el més gran poeta viu del país.

Si li preguntes si els esdeveniments d’aquests dies li recorden el 1989, simplement riu. Diu que no hi veu cap connexió i es distancia d’aquest “tsunami social”, d’aquesta irrupció sobtada de “llops joves”, que és com s’hi refereix. “Les discoteques són plenes i els col·legis electorals buits. És paradoxal que aquesta generació, que durant anys ha mostrat molt poc interès polític, de sobte organitzi manifestacions a través d’Internet i amb una participació rècord, oi?



Té molts dubtes respecte els motius d’alguns polítics per donar suport a la revolta, inclòs els del president del país, Klaus Iohannis. Molts, diu, han callat durant 27 anys sobre el robatori generalitzat i ara de sobte fan sonar l’alarma “Naturalment és millor que el jovent es revolti que no pas que es quedi a casa”, diu Dinescu. Però afegeix que no fa bé a ningú que la gent utilitzi pòsters de Hitler per protestar contra el govern d’esquerres. Opina que aquesta “opereta anticomunista” és absurda: “Cridar ‘escòria roja’ al carrer quan saps que no et pot passar res potser és divertit però és només una moda passatgera”.

Segons Dinescu, a diferència del 1989, les manifestacions d’ara són només un esdeveniment. “En aquell moment no hi havia un moviment pròpiament dit”, explica. “Romania era el país amb menys dissidents de l’Europa de l’Est. No hauria passat res al carrer si Ceausescu no hagués demanat marxes massives, però estava molt equivocat sobre l’opinió popular i se’n va adonar massa tard”.

És una anàlisi acurada però ignora les condicions de l’època. El 1989 a Romania només hi havia  televisió dues hores al dia i quasi ningú tenia telèfon, per no parlar d’Internet i de xarxes socials. Només hi havia una vàlvula d’escapament per a la ràbia continguda de la gent i es va alliberar de manera immediata durant aquestes marxes convocades per Ceausescu. Els fidels al partit, que en teoria havien d’aclamar el seu líder, el van escridassar.

“Segona Revolució”

Molts dels manifestants actuals són massa joves per recordar el que va passar. Però és probable que no sigui una coincidència que s’hagin desenvolupat moviments de protesta similars en altres països de l’Europa Central i de l’Est, com Macedònia, Croàcia i Polònia. A Ucraïna, les EuroMaidan també reivindicaven coses similars. Alguns politòlegs han començat a parlar de “segona revolució”, uns trenta anys després de la primera. Sebastian Burduja diu: “Jo tenia quatre anys, encara recordo el meu pare amb el braçalet revolucionari a l’abric d’hivern mentre la televisió retransmetia la condemna i l’execució dels Ceausescu”.

Però la resistència del segle XXI, diu, funciona diferent. Segons Burduja, Mircea Dinescu i altres herois del passat parlen dels actuals activistes quasi com si haguessin oblidat com d’altres parlaven d’ells fa tres dècades: “Qui són aquests que estan allà al carrer? Burduja assegura que no li molesta perquè té un objectiu molt clar en ment: “Jo tinc un somni que és canviar aquest país i servir-lo”.

*Traducció d'Àstrid Bierge

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.