Martí Carnicer: «L'administració central està gaudint molt dels marges de superàvit dels ajuntaments»

Martí Carnicer és economista, tot i que és més conegut per ser l'alcalde del Vendrell, localitat del Baix Penedès en la qual va nàixer fa ara 66 anys. Carnicer és un dels polítics que més reivindica un canvi en el model de finançament municipal, un afer ocultat pel protagonisme que han pres les administracions autonòmiques a l'hora d'exigir aquest canvi. Malgrat això, aquesta setmana se celebra a València una cimera d'alcaldes adreçada a tractar aquesta qüestió que també està sobre la taula del Ministeri d'Hisenda. Les relacions econòmiques entre les administracions públiques estan més qüestionades que mai i l'alcalde del Vendrell explica com i per què haurien de canviar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Diuen que canviar el model de finançament municipal és tan important com canviar el model de finançament autonòmic. Però es parla molt més d’aquesta darrera qüestió.

—Això ha estat una tendència bastant normal durant els últims anys. Sempre es parla més del finançament autonòmic que del municipal, perquè des del punt de vista del volum és més important. Això és evident. Però en tot cas, el finançament municipal és clau per atendre totes aquelles necessitats que tenen els ciutadans als seus municipis. Si no millorem el finançament municipal, tindrem problemes greus.

—Per què els ajuntaments municipals han estat les administracions públiques que millor s’han adaptat a la crisi?

—Probablement hi ha vàries raons. Una, que el tribut bàsic dels ajuntaments, l’IBI –Impost sobre els Béns Immobles– es comporta de forma molt estable i està molt menys subjecte a la conjuntura: ni s’incrementa quan les coses van bé ni tampoc baixa quan les coses van malament. Això dóna estabilitat. I una altra raó és que l’Estat ha inclòs un conjunt de mesures de control dels ajuntaments que si bé han millorat la situació financera d’aquestes entitats, a mig termini provocaran un agreujament de la situació molt important. I és que, perquè els ajuntaments puguin fer front a les exigències de normativa estatal, han reduït de forma molt important les seves inversions. En aquest moment deuen estar invertit menys de la meitat d’allò que invertien l'any 2009. Per tant, això, a mig termini, provocarà la descapitalització dels ajuntaments i no podran fer aquelles inversions que han de fer per complir amb les necessitats de serveis. Estem, segurament, a les portes d’un problema important pel que fa al funcionament dels serveis municipals degut a la manca d’inversions que s’ha donat durant aquest temps. Si bé això ha produït una millora en la situació financera dels ajuntaments, també serà un problema durant els propers anys.

—Hi ha qui pensa que si amb aquest model els ajuntaments s’han portat millor, potser és preferible mantenir-ho i així evitar l’endeutament.

—Això no serà suportable. No té cap sentit. A hores d’ara, els ajuntaments són les úniques administracions que generen superàvit, des de fa tres o quatre anys. I aquest estalvi que estan generant han de poder tornar-lo a invertir en benefici dels propis ciutadans. Per què l’estalvi que generen els ajuntaments ha de servir per finançar els dèficits de l’Estat i de les comunitats autònomes? L’estalvi dels ajuntaments ha de servir per millorar la seua capacitat d’inversió. I per això penso que l’Estat es veurà obligat a canviar això. Si no, anirem a una situació realment desastrosa.

—Com s’ha de canviar, exactament, el model de finançament municipal?

—Ha d’anar cap a un model més compartit entre el conjunt de les administracions públiques. Ha d’anar cap a la consolidació de l’IBI com el tribut més important i que aquest sigui gestionat des dels propis ajuntaments. I ha d’anar cap a la compensació d’alguns tributs que s’han perdut com el de la telefonia mòbil, com el de les plusvàlues... S’han de consolidar aquests models i ha d’haver una participació més àmplia dels ajuntaments en els tributs generats tant per l’Estat com per les comunitats autònomes?

—Per què des del Govern espanyol no existeix voluntat per canviar aquest model?

—Això caldria preguntar-li-ho al Govern espanyol. Però suposo que és per la situació de feblesa econòmica que hi té. Estem parlant d’objectius de dèficit que estan al voltant del 3% i que es poden aconseguir perquè els ajuntaments estan aportant superàvit. Això els hi està anant molt bé i estan gaudint molt d’aquest marge. Però això no es pot mantenir de forma indefinida, com he dit abans.

—Un canvi en el model de finançament municipal convindria a les comunitats autònomes?

—Hi ha una certa tradició a considerar els models de finançament municipal i autonòmic com a dos models independents. Mentre sigui així, tant els hi fa. Una altra cosa seria que hi anàrem cap a un altre model en el qual els recursos de les administracions autonòmiques també anaren a parar a les administracions locals. Aquest és un model més europeu i llavors sí que hi podrien tindre més interès, cosa que fins ara no han mostrat amb aquest tema. I quan han vingut les madures, les comunitats autònomes també han restringit el seu finançament a les corporacions locals.

—Els municipis dels països nòrdics gestionen molta més despesa que els nostres. Estem realment preparats perquè els nostres municipis gestionen una despesa tan gran?

—El nostre volum de gestió de recursos és més o menys la meitat que els que es gestionen als països nòrdics. La mitjana europea està al voltant del 11-12% i nosaltres estem pel 6-7%. Penso que sí estan preparats, els ajuntaments. I sobradament. Són les administracions que han reaccionat de forma més madura a la crisi. Han equilibrat els seus pressupostos i han aconseguit tirar endavant mantenint un nivell mínim de serveis, amb problemes, però ho han fet molt bé. I amb més capacitat de despesa ho podrien fer millor. Ara, el camí es demostra caminant, però estic convençut que les corporacions locals ho poden fer perfectament.

—Com hauria de canviar la Llei d’Estabilitat pressupostària per beneficiar més els municipis?

—Hi ha unes quantes propostes. La primera i més rellevant és deixar que els ajuntaments puguin administrar els seus propis estalvis. Aquesta és la primera mesura. D’altra banda, també caldria alliberar els ajuntaments de la impossibilitat d’incrementar plantilles. Una administració que en aquests moments té superàvit ha de mirar com pot millorar els serveis que ofereix als seus ciutadans. I per tant, ha de tindre possibilitats per fer-ho.

—En què es fonamenta la reivindicació per recaptar més diners pels serveis de telefonia mòbil?

—En un moment determinat, l'Estat va generar un tribut que es cobrava a les companyies de telefonia mòbil. Aquest tribut va ser recorregut per les companyies i Europa va donar la raó a les companyies, pel que el tribut s’ha hagut de derogar. I l’Estat no ha compensat això. Aquesta és una mesura que va posar l’Estat, pel que potser hauria de generar un altre tribut o buscar una compensació directa.

—Cal pujar l’IBI o fer-ne una major recaptació?

—El tribut sobre la propietat, que és l’IBI, és un tribut bàsic a la majoria de les administracions locals europees i americanes. És el tribut que està més vinculat al territori. Jo crec que ha de continuar sent essencial, però s’ha de poder gestionar bé. I això vol dir que s’ha de gestionar conjuntament. Hem d’entendre que per a l’Estat també és important que funcioni bé, però l’Estat ha d’entendre que per als ajuntaments és una eina bàsica, com també ho és fer una bona gestió del cadastre. Cal compartir aquesta gestió. Després, si s’ha d’incrementar o no està en funció de tot plegat: en funció de cada municipi, en funció si es traspassen noves competències... Però s’ha de veure. I la pressió que suposa l’aplicació de l’IBI no és igual a tots els municipis.

—Pensa que el Govern espanyol acceptarà de veritat un canvi de model?

—Es veurà obligat a acceptar que cal evolucionar. I de moment s’ha creat una mena de comissió de savis que faran un primer diagnòstic i que en sis mesos hauran de dir alguna cosa. Veurem. Però això no ha d’obviar que l’Estat ha de plantejar, al projecte de Llei de Pressupostos de 2017, que s’incloguin unes primeres mesures d’urgència per resoldre els problemes que estan plantejats.

—Quina és la mesura que més urgeix als municipis?

—L’aportació addicional d’uns 11.000 milions d’euros en el finançament dels municipis al conjunt de l’Estat. En alguna ocasió s’ha parlat d’això. I el canvi de model ha de garantir la millora de la capacitat i la suficiència dels municipis. La resta d’elements que hem comentat són més instrumentals, però igualment importants, com la gestió de l’estalvi o la gestió de l’IBI.

—El Govern valencià planteja una distribució vertical de recursos entre les administracions. Com ho veu?

—Segons la teoria de la Hisenda Fiscal, aquesta és la base. Si hem de repartir tots els recursos fiscals entre totes les administracions, ho hem de fer en funció de les competències, de les necessitats i dels serveis que donen cadascuna d’aquestes administracions. Si això es fa i es fa bé, l’administració local ha de guanyar, perquè és l’administració que treballa de forma més eficient i amb més capacitat.

—Hi ha algun país exemplar pel que fa a aquesta qüestió?

—Els models no són idèntics. Nosaltres estem en el tram baix dins del que és la Unió Europea pel que fa a la capacitat de gestió dels ajuntaments. També és cert que pel fet que hi hagi tres nivells d’administració a l’Estat –central, autonòmica i local– fa que siguem diferents. Hi ha països sense administració intermèdia. Però en termes comparatius, podem trobar els països nòrdics, amb un desenvolupament ben ampli en aquest sentit. O el Regne Unit, on tenen un bon model de cooperació entre l’Estat i els municipis.

—Les diputacions estan sent qüestionades. Aquestes institucions ajuden o perjudiquen el finançament municipal?

—Un organisme intermedi hi ha d’haver entre els municipis i les comunitats autònomes. Pel que si desfem les diputacions hem d’inventar un altre instrument. No es pot generalitzar: hi ha diputacions que han resolt molt bé els seus

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.