Cuina espanyola vs. cuina catalana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“España es una gran nación, con tres mil años de historia. Eso lo tienen que saber los niños. El país más viejo de Europa. La unidad nacional más antigua. Cataluña es propiedad de todos los españoles”. Amb aquesta ignorant  arrogància la marquesa d’Aguirre va parlar en un míting del PP a Madrid, quan era presidenta de la comunitat. El socialista Bono, altrament, afirma el mateix. Això, traduït a la cuina, vol dir que, naturalment, no existeixen ni la cuina gallega, ni la basca ni, no cal dir-ho, la catalana. De fet, atès que Espanya no reconeix l’existència de la nació catalana, tampoc no reconeix l’existència de la cuina catalana. El nacionalisme espanyol −aplicat també a la cuina− es basa en la ignorància i en la violència. Així Joan Roca, Carme Ruscalleda o Ferran Adrià sempre són presentats com a cuiners espanyols, i això també des del nacionalisme banal, el del PP i el dels socialistes.

El problema és que aquest nacionalisme també s’aplica al passat, sense gota de vergonya. Així, presenten la cuina romana com a cuina espanyola. Confonen Hispània, concepte geogràfic amb Espanya, un nom robat per Castella per designar el seu Estat.

Però quan això es porta a l’Edat Mitjana, cauen en el ridícul més absolut. Mentre que en espanyol no hi ha textos de receptes fins al segle XVII, en català ja en tenim des del segle XIV tota mena de llibres de tots els temes de la gastronomia: manuals de productes, de vins, de bones maneres, eròtics, d’etiqueta reial... Res d’això trobem a Espanya. Fins i tot han tractat de fer passar per espanyol Mestre Robert, el cuiner català de la cort de Nàpols.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.