Podem: la Izquierda Unida d'Anguita 2.0?

La victòria aclaparadora de Pablo Iglesias sobre Íñigo Errejón en Vistalegre 2 dóna carta blanca al gir del partit cap a posicions d'esquerra més clàssiques. Un full de ruta que cerca combinar els conceptes referencials de la formació amb l'estratègia habitual de les formacions a l'esquerra dels socialistes. Major agressivitat amb el PSOE i centrar-se en les lluites socials que no tant en el treball parlamentari són les línies polítiques del 'nou' Podem. I tot amb l'objectiu a la mirada de convertir-se en la casa comuna de l'esquerra espanyola, precisament el motiu fundacional d'IU en 1986.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Íñigo Errejón feia cara de pocs amics. Restaven dies perquè l'assemblea estatal de Podem començara. I el número dos de la formació havia escollit València per tancar la campanya. A l'acte, celebrat en el Complex de la Petxina, Errejón no gesticulava. Estava abstret. Mentre els companys de candidatura Àngela Ballester, Pablo Bustinduy i Rita Maestre aplaudien cada intervenció dels respectius mítings, el secretari de política estava quiet. «Segurament, si no haguera defensat les meues idees per al projecte, hauria evitat més maldecaps», va dir a tall de confessió. «Era necessari partir-me la cara per les meues idees, tot i que amb la meua aposta acabe perdent bona part de les responsabilitats que tinc ara mateixa. No podia fer una altra cosa: no estic en política per ocupar seients», va rematar com qui assumeix a poc a poc que es tanca una etapa de la seua vida.

Una sensació de derrota que l'ha perseguit durant tota la segona assemblea estatal de Podem. Mentre Pablo Iglesias ha sabut adaptar el discurs per guanyar-se el favor del públic de Vistalegre 2, Errejón feia una crida desesperada a recuperar les essències del partit. Un crit que només han escoltat un 33% de la militància. Iglesias s'ha imposat rotundament amb més del 50% en totes les votacions. Siga per a escollir secretari general o el document que marque el rumb de la formació. Errejón queda tocat, i com ell mateix va admetre a València, les seues responsabilitats orgàniques poden desaparèixer en qüestió d'hores. Depèn del grau de purga interna del sector pablista. Tot i que amb les referències a la «unitat» i «humilitat» en el discurs triomfant d'Iglesias s'albira moderada.

El líder de Podem ha evitat la paraula «esquerra» des del faristol i ha recuperat conceptes com «poble» o «pàtria». Tanmateix, la victòria d'Iglesias suposa un tomb en direcció cap a l'esquerra. D'ençà que ex-membres de les joventuts comunistes com ara Irene Montero o Rafa Mayoral van ocupar més protagonisme, que Iglesias ha caminat cap a posicions més esquerranes. L'ex-dirigent Luis Alegre, del nucli fundacional de Podem, va criticar a eldiario.es una deriva que havia unit temporalment el pablisme i els anticapitalsites: «L'única cosa que els uneix és la seua pertinença comuna al segle XX i el seu rebuig compartit a la hipòtesi que va fer possible Podem (hipòtesi que, insistisc, sempre ha estat tant de Pablo com de Íñigo)».L'aliança estatal amb Izquierda Unida, l'agressivitat amb el PSOE materialitzada en l'episodi de la calç viva, els mítings amb l'ex-referent Julio Anguita -i tota la simbologia que comporta-, l'entrada del dirigent d'IU Manolo Monereo als cercles de poder de Podem... El viratge, fins ara, ha estat total. I les bases en el Vistalegre 2 li han atorgat carta blanca per seguir per la mateixa senda.

El retorn d'Anguita durant la campanya electoral del 26-J fent actes per a Units Podem va permetre traçar la comparativa entre la divisió del Podem actual i la IU de la dècada dels 90. En aquell moment, l'oposició ferma del califa va provocar que un grup de dirigents més proclius a pactar amb els socialistes acabaren en les files del PSOE. Tot i que a la formació morada la divisió va més enllà de com relacionar-se amb el partit del puny i la rosa, la posició de no-agressivitat d'Errejón amb els socialistes és diferent de la d'Iglesias. Que el secretari general haja fet bandera del concepte triple aliança per assenyalar el pacte al parlament espanyol entre PP, Ciutadans i PSOE denota la fractura en aquesta qüestió. El triomf del pablisme podria suposar un entrebanc al retorn de l'esquerra al govern de l'Estat: sense cap aliança post-electoral entre ambdós partits sembla, ara per ara, impossible desnonar el PP. Un trencament entre Podem i PSOE que podia rematar-se si Susana Díaz aconsegueix, de forma oficial, les regnes de la formació socialista.

Errejón s'ha intentat distanciar de la consideració de més procliu al PSOE. Malgrat apostar per una relació «hàbil i intel·ligent» amb la formació del puny i la rosa, ho ha fet qüestionant el bipartidisme. I al mateix temps, però, que rebutjava l'entesa amb IU. El gif polèmic de la campanya «recupera el morat» que deia «ni IU, ni PSOE» mostra la fractura ideològica que hi ha al rerefons. Mentre Iglesias aposta per la unitat de l'esquerra i ha assumit part del llenguatge d'IU en retornar a l'eix dreta-esquerra, Errejón vol un projecte autònom, diferenciat de la resta de formacions. «La unitat de l'esquerra no és la unitat popular», va dir a València. El número dos dels morats ja havia afirmat que el matrimoni electoral amb IU «semblava que no havia funcionat».

Imatge de l'assemblea estatal de Podem//Podemos.

Errejón vol deslligar-se de la cultura de partit de resistència d'Izquierda Unida. «L'objectiu ha de ser guanyar els de dalt. I per construir una hegemonia, perquè el poble, la gent humil, els treballadors estiguen units contra els adversaris, els poderosos, no s'ha de demanar el carnet a ningú. El nostre adversari no és la dreta, són els privilegiats. I tant se val si abans han votat a Albert Rivera o a Pedro Sánchez creient la promesa trencada que mai no donarien suport a Mariano Rajoy. Volem ser com l'antiga CCOO: millorar les condicions de la gent humil sense importar la procedència de cadascú», va expressar.

Iglesias, en canvi, perfila un Podem com la casa comuna de l'esquerra espanyola. Amb l'objectiu clar d'aconseguir el gruix de vots dels socialistes, còpia la fórmula que ha utilitzat IU per intentar pescar vots del PSOE: exposar el partit a les seues contradiccions amb l'ideari d'esquerra. I per això insisteix a definir la formació morada com «d'esquerra» i compara sovint Podem amb el partit del puny i la rosa. Ara bé, actualitza el discurs tradicional d'IU en combinar aquesta estratègia amb els conceptes referencials que hi han permet l'èxit electoral de Podem com ara «gent» o «pàtria». Una vegada s'ha establert una col·laboració estreta amb IU, el propòsit és aprofitar la crisi dels socialistes per erigir-se en la principal formació d'esquerres a l'Estat.

«Les primàries són un invent nord-americà», va dir l'ex-coordinador general d'IU, Cayo Lara, en 2014. Podem acabava de nàixer. D'un moviment que intentava regenerar la formació esquerrana va sorgir un partit nou, diferent d'entrada. I que després superaria el sostre electoral de qualsevol formació a l'esquerra dels socialistes. L'estratègia d'Iglesias, tres anys més tard, sembla que és refundar IU a través de Podem. I amb l'aclaparadora victòria d'aquest diumenge té llibertat per convertir la formació morada en una versió 2.0 del partit que va encapçalar el seu admirat Anguita.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.