Girella i ‘haggis’, d’Escòcia a Catalunya, passant pel Magrib

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La girella és una preparació del Pallars i l’Alta Ribagorça, una mena d’embotit o farcit a base de xai. A Aragó rep el nom de chireta. Té com a ingredients principals l’arròs i els menuts (tripes, freixura, cap, cor) del corder (xai). El farcit −en l’estómac del corder− es lliga amb arròs, ous i sol incloure també cansalada, pa, julivert i pebre, a part de la sal corresponent. Després es bull. A les carnisseries d’aquestes comarques de muntanya se sol trobar correntment, tot i que havia estat a punt de desaparèixer.

Al Pont de Suert té lloc cada any la Fira de la Girella on s’elabora la girella en directe i es pot degustar. S’acostuma a menjar fregida, tallada a rodanxes o bé amb un guisat de cebes, tomàquet, bolets... i amb arròs.

En altres països hi ha plats similars. Destaquem, especialment, el haggis. És potser el plat escocès més conegut. Consisteix també en un estómac de xai farcit amb el pulmó, el fetge, el cor, i lligat amb civada i amanit amb ceba, herbes i espècies. Considerat el plat nacional, es consumeix tradicionalment en el sopar de Burns, dia en el qual es commemora el poeta nacional d’Escòcia Robert Burns. També al Magrib, i particularment a Algèria −on vaig tenir l’ocasió de menjar-ne a la ciutat de Biskra− i Tunísia es fa la panxa de xai farcida, que es dieu osbane. Com la girella o el haggis es farceix amb la freixura, els budells, etc.; s’hi afegeix arròs i cigrons i s’aromatitza amb pebre negre, pebre vermell, celiandre, comí...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.