Ministeri de la insularitat

Les Illes Balears i el corredor mediterrani

Tot i que el corredor mediterrani és presentat als mitjans de comunicació com a un projecte gairebé ferroviari, aquesta sèrie d'infraestructures busquen les connexions territorials per tots els mitjans possibles. El contacte marítim també és fonamental, i en aquest sentit les Illes Balears hi juguen un paper clau.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El caràcter intermodal del corredor mediterrani implica que un dels seus vessants de connexió siga el marítim, establert, evidentment, a través dels seus ports i dels accessos terrestres cap a aquestes infraestructures. No cal dir que les Illes Balears són el territori més necessitat perquè aquesta connexió siga la més eficaç possible. De fet, les autoritats polítiques de les Illes Balears han donat suport polític a aquest projecte.

Així ho mostra Marc Pons, conseller de Territori de les Illes Balears, que explica la curiositat negativa que “dels nou corredors europeus que hi ha, si mirem el Mediterrani, veurem que només l’illa de Sicília forma part d’un d’ells. Tots els territoris insulars mediterranis han quedat fora dels corredors existents. Això, per a nosaltres, és un problema. Tenim tres grans aeroports que han mogut aquest any 35 milions de passatgers. Tenim també uns ports que mouen, en aquests moments, al voltant de 14 milions de tones de mercaderies. I tot i així, no ens beneficiem de mesures d’inversió de l’Estat per compensar l’entrebanc de la insularitat”.

Evidentment, la mesura més urgent per a les Illes Balears pel que fa a la seua inclusió en el corredor mediterrani és la de la connexió portuària. Ho confirma el mateix Pons, assenyalant que “hem d’observar els serveis que poden prestar els vaixells al transport de les mercaderies i les facilitats que permetin reduccions de costos econòmics i de transport. Això no es valora de la mateixa manera a les Illes que al continent, i per a nosaltres és cabdal. Enfortiria molt seriosament el nostre teixit industrial”.

De fet, les Illes Balears, un territori on el turisme té un protagonisme econòmic molt destacat, es beneficiaria doblement de la seua connexió portuària, perquè contribuiria a la seua diversificació econòmica, tan necessària en aquests temps de saturació turística. Marc Pons justifica que “una bona part del nostre teixit industrial depèn, fonamentalment, de l’exportació i de la importació de matèries primeres. Aquestes arriben, sobretot, per la via marítima i, per tant, convindria fer uns costos econòmics equiparables als peninsulars, per guanyar competitivitat”.

Ramon Ferré, secretari de la junta del Centre Mallorquí de Negocis, destaca també la importància del corredor mediterrani per a les Illes Balears quan explica que aquesta infraestructura ha de tenir ramificacions cap a tots els indrets. “Fa poc”, afirma, “parlàvem del corredor mediterrani a la Universitat Catalana d’Estiu. Aquest ha de ser un tronc que arreplegui les aportacions de la resta. Les Illes tenen un tràfic important amb el nord d’Europa, no només pel que fa a les persones: també pel que fa a les mercaderies. Hi ha mudances, provisions, maquinària, exportacions de productes com la sabata, el vi, o el formatge”. Assegura que el corredor hauria de connectar les Illes no només amb els ports de València, Barcelona i Dénia: també amb Marsella, Algesires i tots els ports mediterranis.

Per a assolir-ho, Ferré prioritza la construcció de les anomenades autopistes del mar: xarxes de comunicació marítimes que intenten disminuir el transport terrestre i substituir-lo pel marítim, pel fet de ser més barat i menys contaminant. “Llavors”, comenta Ferré, “hi ha moltes mercaderies procedents del nord d’Europa que podrien arribar des del port de Marsella i no haver de baixar en camió fins a Barcelona o València”. De fet, l’exemple més clar que posa Ferré és el d’Algesires, “la principal porta de mercaderies de la península, que rep contenidors de la xina perquè després agafin un camió fins a València i després tornin a agafar un altre vaixell cap a Palma. Això és costós, és una pèrdua de temps”. La implicació de les Illes en el corredor mediterrani consistiria, doncs, a integrar tots els sistemes de transports marítims per a aplicar una òptica molt més global, capaç de rebre embarcacions procedents de tots els indrets.

Aquesta és una prova més que el corredor mediterrani aspira a la multimodalitat. Pot i ha d’integrar l’EURAM sencer, de sud a nord, passant pels seus territoris insulars, on viuen quasi el 8% dels seus habitants. I per a això, és necessari buscar la confluència entre tots els seus territoris a través de tots els modes de transport possibles.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.