Una comarcalització a la carta

El Consell ha posat els fonaments de la futura comarcalització del País Valencià. L'avantprojecte de llei aprovat aquest divendres pel Govern valencià aposta per les mancomunitats d'àmbit comarcal. Però dóna llibertat als municipis per adherir-se o no a cada entitat territorial en funció de les seues necessitats, fins i tot, entre poblacions de diferents autonomies. Tanmateix, la Generalitat Valenciana fomentarà aquelles que recullen l'esperit històric del mapa comarcal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern valencià està decidit a descolorir les línies provincials del País Valencià. Això sí, amb una goma d'esborrar progressiva. Si només arribar al Palau de la Generalitat va aplicar-se la llei de Coordinació d'Institucions, aquest divendres el Consell ha aprovat l'avantprojecte de llei de mancomunitats. És a dir, la norma que sense cap estridència ha de posar fi amb l'esquema borbònic de 1883 que divideix el territori en tres províncies. L'objectiu de tot plegat és col·locar la comarca com a entitat supramunicipal de referència.

L'avantprojecte, però, no recull la proposta clàssica de comarcalització que sempre ha reivindicat el nacionalisme valencià. I que el govern del socialista Joan Lerma va soterrar en un calaix. El projecte del Consell no imposa cap nou marc comarcal. Al contrari, dóna llibertat als municipis perquè de forma voluntària puguen «associar-se» per a formar mancomunitats de serveis ordinaris o d'àmbit comarcal. La filosofia de la llei és semblant a la proposta que el professor de Dret Administratiu de la Universitat de València, Andrés Boix, defensa al seu llibre Una nova planta per als valencians (Fundació Nexe, 2013). Una comarcalització a la carta, al remat.

Amb l'objectiu de «prestar en comú serveis», l'avantprojecte de llei estableix dues figues territorials. D'una banda, la clàssica mancomunitat de caràcter comarcal, i, de l'altra, una de serveis, a la qual podran afegir-se municipis d'altres províncies i, fins i tot, d'altres autonomies. La divisió entre les dues entitats territorials, segons la Generalitat Valenciana, cerca «afavorir la creació d'un tipus de mancomunitat basada en les delimitacions territorials històriques, ja que el seu desenvolupament ha de convertir-se en eix de vertebració».

Així, el nou model territorial del Consell estableix que «els municipis limítrofs vinculats per característiques i interessos comuns, podran constituir-se en mancomunitats d'àmbit comarcal». Uns nous ens que gaudiran de «la condició d'entitats locals i tindran a càrrec seu la prestació de serveis i la gestió d'activitats d'àmbit supramunicipal». Amb aquesta nova organització territorial se cerca «facilitar la licitació conjunta dels contractes» i «la possibilitat d'establir centrals de contractació» per gestionar d'acord amb l'escala territorial real.

Per a evitar que les mancomunitats comarcals acaben quedant-se com una simple estructura territorial més sense poder real, l'avantprojecte de llei aposta «per reforçar l'autonomia d'actuació». Les mancomunitats de serveis, en canvi, «estaran simplificades al màxim» i «hauran de ser suficientment flexibles per adaptar-se a la realitat dels serveis que es presten».

Aquesta comarcalització a la carta pretén, per tant, donar resposta a les necessitats de mancomunar serveis de determinades zones i complir amb la promesa de restablir el mapa comarcal. Aspectes de la llei com ara «prestar assessorament i suport al reconeixement de les mancomunitats d'àmbit comarcal» o «facilitar» que la majoria dels programes i actuacions de la Generalitat Valenciana i les diferents diputacions siguen gestionats pels ens comarcals cerquen reforçar-les. Es tracta d'anar buidant a poc a poc les corporacions provincials fins que les fronteres provincials siguen un fet del passat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.