“L’elecció de Trump ha doblat la incertesa política al món”

Nicholas Bloom, economista de la Universitat d’Stanford, ha desenvolupat una metodologia per mesurar la incertesa política i el seu impacte en l’economia. En aquesta entrevista assegura que el Brexit i l’elecció de Trump marquen uns nivells d’incertesa històrics i explica el motiu pel qual aquesta incertesa no s’ha vist reflectida en els mercats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Amb Trump comença una era d’imprevisibilitat política i econòmica?

-Es podria dir que sí. Els indicadors que utilitzem per mesurar l’incertesa no han estat mai tan alts com ara, i això que hem recollit informació que es remunta a principis del segle XX.

-I tot per l’elecció de Trump.

-I pel Brexit, correcte. Però aquests dos fenòmens són l’expressió d’un problema molt més fonamental: l’ascens de partits populistes com el Moviment Cinc Estrelles a Itàlia i el Front Nacional a França està sacsejant les certeses polítiques dels les últimes dècades. I això també afecta l’economia.

-Juntament amb altres companys de professió, vostè ha desenvolupat mètodes per mesurar la incertesa política i les seves conseqüències. En quines situacions disminueix la incertesa?

-Per fer una equació fàcil: el decreixement econòmic i l’augment de la desigualtat fa que la incertesa pugi. Durant dècades, els EEUU i alguns països europeus han patit un augment de la desigualtat. Un grup reduït de persones té la gran part de la riquesa. Els populistes se n’aprofiten i les seves polítiques són extremadament difícils de predir. I això té conseqüències serioses. A les empreses no els agrada el risc, durant períodes d’incertesa posposen les inversions, els mercats es posen nerviosos i l’atur pot pujar.

-Enguany hi haurà cites electorals importants a Europa, com les eleccions franceses i les alemanyes. Quin impacte tindran?

-Les eleccions, per si mateixes, no comporten necessàriament un augment de la incertesa. Més aviat al contrari, les democràcies estables creen un entorn fiable. I durant les últimes dècades les eleccions no han causat pràcticament cap canvi en el marc econòmic.

-De fet, les barreres comercials han caigut, els bancs centrals han mantingut baixa la inflació i l’OTAN ha proveït seguretat. Això ha estat una dinàmica constant, independentment de qui governés a Washington o a París.

-Sí, l’estabilitat política era un tema que només es tractava per assessorar els països en desenvolupament i Rússia. Ara també és un problema de les democràcies occidentals. El Moviment Cinc Estrelles d’Itàlia permet que els seus membres votin en línia sobre les seves polítiques i això fa que els resultats sovint siguin completament imprevisibles. I si mires el Twitter de Trump veus que constantment està canviant d’opinió. La política ha esdevingut molt imprevisible, complicant la vida als individus i a les empreses.

-I malgrat tot els mercats van reaccionar amb entusiasme a la victòria de Trump. Com s’explica, això?

-Trump, igual que qualsevol govern, pot desencadenar un petit esclat amb diners prestats, tal i com ha anunciat. Sembla que vol seguir la política econòmica defensada pels republicans, invertint molts diners en carreteres i rebaixant els impostos. Això agrada als mercats. Però al final sempre hi ha algú que ha de pagar la factura.

-Per tant creu que Trump decebrà alguns dels deus adeptes?

-Molta gent que ha perdut estatus durant les darreres dècades ha votat Trump. Ho tindrà difícil per convertir-los en guanyadors. Els seus llocs de treball no estan en risc per culpa dels mexicans o xinesos sinó dels robots i els ordinadors. Posar noves barreres comercials i tarifes més altes no canviarà la situació. Si deixes l’escola als 16, el més probable és que hi hagi una màquina que pugui fer el que tu pots fer millor i a un preu més baix. Trump no pot fer res per canviar això.

-Els populistes prometen que revifaran l’economia. Però, si l’entenc bé, és precisament l’èxit d’aquests partits populistes el que està fent augmentar la incertesa i, de retruc, reduint les possibilitats que puguin complir aquesta promesa?

-Exactament, i el Brexit n’és un molt bon exemple. Els seus defensors van prometre coses meravelloses però la majoria no es faran mai realitat. Els milers de milions que Londres transfereix a Brusel·les no aterraren al pressupost de la sanitat pública. El Brexit serà molt amarg per molts dels seus defensors.

-Però el resultat del referèndum sobre el Brexit, igual que la victòria de Trump, en un inici no va fer baixar el creixement sinó més aviat el contrari.

-El Brexit encara no s’ha materialitzat i mentre segueixin les negociacions no passarà res. Fins llavors la vida serà bona, potser fins i tot millor que abans. El valor de la lliura va baixar com a conseqüència del Brexit però el Regne Unit segueix sent part del mercat comú europeu. No és estrany doncs que les empreses exportadores estiguin contentes. Però el problema és que quan el Brexit s’hagi implementat el món serà un lloc molt diferent.

-En el seu estudi es remunta fins el 1900. En el passat hi ha hagut nivells d’incertesa comparables al d’ara?

-Segons els nostres indicadors, la incertesa política al món s’ha doblat des de l’elecció de Trump. Per trobar una situació semblant hem d’anar molts anys enrere, per exemple al final dels anys 20, durant la Gran Depressió. També podem pensar en els anys 70, quan l’FMI va haver de rescatar el Regne Unit. L’FMI no va haver de tornar a intervenir a Europa a aquest nivell fins la crisi grega.

-El seu Índex d’Incertesa de Política Econòmica és el primer intent de quantificar la incertesa política i el seu impacte en l’economia. Quina informació utilitzen?

-Una de molt tradicional, encara que li costi de creure. Mirem diaris i analitzem quantes vegades s’empren determinats termes clau. Tenim ordinadors i estudiants que ens ajuden des de l’Universitat de Chicago.

-Quins termes?

Paraules com “incertesa”, “crisi econòmica”, “dèficit”… El nostre índex puja quan hi ha més articles amb aquestes paraules. Llavors comparem aquesta informació amb el preu de les accions, les previsions de creixement i els índex d’atur.

-Fa poc va presentar els resultats del seu estudi als presidents dels bancs centrals dels estats del G-20, incloent Mario Draghi i Jens Weidmann. Com van reaccionar?

Es van mostrar molt interessats. L’estudi va generar un vívid debat sobre si és la incertesa política la que provoca el decreixement econòmic o sí és el decreixement el que provoca la incertesa. L’opinió majoritària va ser que hi ha una correlació bidireccional entre els dos fenòmens.

-Hi ha empreses particularment sensibles a la incertesa?

-Juntament amb el sector de la construcció, afecta especialment les empreses sanitàries i de defensa. Els nostres resultats ho deixen força clar. Aquestes empreses depenen molt de les decisions polítiques.

-Per contra, les companyies tecnològiques de Silicon valley semblen immunes a les decisions de Washington. Seguirà sent així?

-En general, sí, tot i que amb una excepció important. La indústria de l’alta tecnologia necessita treballadors estrangers de gran qualitat. De l’Índia, de la Xina, d’arreu. La restricció de la immigració és un dels compromisos de Trump i estic segur que els detalls sobre la regulació dels visats causaran un gran debat a Washington.

-Els líders d’Internet ja han fet la trucada de cortesia a Trump. I ell sempre insisteix a dir que ha nascut per tancar tractes i que vol fer política amb la mateixa filosofia amb la qual portava el seu negoci immobiliari. Veurem un augment dels tractes entre el govern i les empreses?

-Malauradament, hi ha motius per pensar que sí. Ja ha començat, Trump està forçant Ford a invertir a Detroit en detriment de Mèxic. Però un director general, a l’hora de prendre decisions, està obligat per llei a tenir en compte els interessos dels propietaris i accionistes, i això xoca amb la idea de capgirar els plans d’inversió per un mer tuit de Trump.

-Al Regne Unit, per contra, Nissan ha pressionat recentment el govern assegurant que només farà noves inversions si té la garantia que, després del Brexit, podrà seguir exportant a la UE en els termes del mercat comú.

-El que em preocupa és la manca total de transparència d’aquest tipus d’acords. Em genera preguntes. Què hi ha a l’altra banda del tracte? Les forces policials britàniques augmentaran la comanda de cotxes Nissan? L’exèrcit dels EEUU demanarà més cotxes Ford? Seria bo saber-ho. Malauradament, aquests tractes segueixen un patró similar a les trafiques entre govern i corporacions que hi ha a alguns països llatinoamericans. Aquesta tendència és molt preocupant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.