Newt Gingrich: “Si el govern de Trump decideix tornar-se raonable, haurà fracassat”

Newt Gingrich, polític republicà i amic proper de Donald Trump, explica en aquesta entrevista del 'Der Spiegel' com creu que serà el mandat del nou president nord-americà. Assegura que és molt prudent pel que fa a les armes nuclears i que està preocupat per la inversió que hi està destinant Rússia. També està convençut que construirà el mur i que Mèxic l’acabarà pagant. A més, considera que el temor que Trump acabi convertint el país en un estat autoritari és una “bajanada”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Què podem esperar dels primers 100 dies de Trump com a president?

-Molta acció. Donald Trump és una persona d’acció. Crec que durant les primeres setmanes veureu moltes decisions revocades, que es desplomarà el llegat d’Obama. Veureu moviments endavant en molts fronts diferents, crec que seran unes setmanes inicials de gran èxit.

-Molta gent tem que un cop Trump prengui el càrrec el país esdevindrà menys tolerant, més autoritari, d’estil Putinià. Aquest temor també es percep a Europa.

-Això és irracional, fregant la bogeria. A veure, per suggerir que la societat més oberta i diversa del planeta pot assemblar-se en res a Rússia cal una manca de sentit comú que es fa difícil de comprendre. Vostè ha estat algun cop a Moscou?

-No, malauradament no.

-Doncs pregunti als seus companys de professió com és fer de periodista allà, i llavors torni a mirar cap aquí. Aquests dos països no es poden comparar. Conec Europa i conec els europeus. Em vaig criar en bases militars, vaig viure a Alemanya, França i Bèlgica i tinc un doctorat en Història Europea. I estic fart dels europeus que diuen aquestes bajanades.

-Als americans i europeus els fa por, per exemple, una nova cursa armamentística. El propi Trump va dir fa poc que podria passar.

-Veient la feina que ha fet Rússia durant els últims deu anys amb les seves armes nuclears, es pot dir que ja hi ha una carrera. Els russos estan modernitzant els seus sistemes nuclears, fent-los més efectius i tàctics. Van cap a sistemes dissenyats per evadir els míssils defensius antibales. A més, estan invertint en armes robòtiques, incloent un tanc potencialment robòtic. La seva inversió en tecnologia defensiva, sospito, supera la que es destina a tota Europa en recerca i desenvolupament d’aquest tipus.

-Trump canviarà la relació dels EEUU amb l’OTAN?

-No dràsticament. Però sospito que serà molt dur amb els països que no gastin almenys un 2% del seu PIB en defensa. Els preguntarà perquè hauríem de permetre una política de tiquet gratuït.

-Això vol dir que només garantirà ple suport militar als membres que compleixen amb aquest 2%?

-No crec que pugui arreglar-ho d’aquesta manera, però penso que serà molt directe amb aquests estats membres. L’OTAN és una aliança i per tant totes les parts han d’estar qualificades.

-Als europeus els espanten les conseqüències d’una nova aliança entre Trump i Putin. Què espera vostè en aquest sentit?

-Espero que Trump pensi que no estem obligats a estar en Guerra Freda amb Rússia, però també que sigui molt prudent. Per cert, tots us aproximeu a aquest tema amb una certa esquizofrènia. A la gent li fa por que Trump engegui una cursa armamentística i alhora que es vengui a Putin. És interessant. Vull dir, quin temor guanya? Trump és qui va dir que, si algun país realment vol una cursa armamentística, l’enfonsarem.

-Els serveis d’intel·ligència nord-americans van fer una valoració molt clara sobre les pertorbacions russes durant la campanya electoral. Washington pot tolerar aquest tipus de comportament?

-Bé, Obama va estar escoltant Merkel… Saps, els països sovint fan aquestes coses. Fins on jo sé, els russos no van fer res que pogués tenir un efecte en les eleccions americanes.

Caricatura de Donald Trump Caricatura en una protesta contra Donald Trump.

-Els senadors republicans Lindsey Graham i John McCain tenen una visió completament diferent i han demanat que el país respongui amb contundència.

-Estic una mica cansat de la gent que té posicions morals molt elevades però que en realitat té un grau de poder molt baix. Jo crec que el cost d’enfrontar-se amb Rússia seria molt alt. Voldria saber com pensen fer-s’ho. No crec que poguéssim fer gaire cosa més que xivarri. I diria que Putin ja s’ha acostumat al soroll d’Obama i del seu secretari d’estat, John Kerry, no sembla que a Moscou li impressioni ni mica ni gens.

-Trump sovint expressa la seva simpatia per Putin. Pot explicar per què el troba tan interessant?

-No, no ben bé. Crec que el considera una persona forta i que ell mateix es veu com una persona forta. Però no crec que pensi de cap manera que el govern de Putin és un model a seguir.

-Alguns europeus temen que Trump perdi el seny i premi el botó nuclear.

-Crec que és extremadament prudent respecte les armes nuclears i que n’està molt preocupat. Aquest podria ser un dels motius pels quals vol anar amb peus de plom amb Putin, perquè és conscient de les armes nuclears que té i perquè sap que la doctrina russa està més oberta a utilitzar-les que l’americana.

-Potser Trump és molt prudent amb Rússia però pot ser extremadament dur amb altres països, com ara Mèxic. Creu que construirà el mur? I que Mèxic realment el pagarà?

-Crec que farà el mur i que Mèxic l’acabarà pagant.

-El president mexicà ha dit repetidament que no ho farà.

-Bé, hi ha moltes maneres d’arreglar-ho. Podríem posar un impost sobre els diners que van a Mèxic o sobre els vehicles que van de Mèxic als EEUU. Podríem confiscar tots els diners dels cartels de droga mexicans [guardats als EEUU]. Amb només això ja es pagaria, probablement.

-Les tarifes podrien començar una guerra comercial que acabaria perjudicant també als EEUU.

-No. Som el mercat més gran del món, no em preocupen els països que ens vulguin declarar una guerra comercial. Crec que acabarien perdent.

-Allò que a vostè li fa més por de la presidència de Trump, ha dit, és que el seu equip podria perdre nervi. Què vol dir exactament?

-Que sorgiran moltes coses que podrien alentir-los i aturar-los: burocràcia, regulacions, lobbies, els mitjans… El pes total de tot allò que mira d’impedir que canviïn les coses serà tan gran que hi ha el perill que el govern de Trump es faci enrere i decideixi ser raonable. Si decideixen tornar-se raonables hauran fracassat.

-Què vol dir?

-Només cal mirar Brusel·les, per exemple. Si intentes superar la burocràcia, a menys que tinguis la capacitat de realment trencar-la, no pots. S’asseu allà i et mira. Bé, doncs als EEUU tenim el mateix problema. Recordi que la majoria de buròcrates van votar Hillary Clinton. A la majoria no els agrada gens el que vol intentar aconseguir Trump i pensen que no poden ser acomiadats.

-Vostè va treballar molt estretament amb ell durant la campanya. En els darrers mesos ha canviat a nivell personal?

-Ha après molt. Les responsabilitats l’han centrat. Crec que ara és més conscient de l’envergadura del repte. I que ha après molt sobre el món. Ja ha parlat amb, diria, 75 líders estrangers, i crec que està molt enfocat en trobar la manera de ser efectiu d’una manera responsable.

Newt Gingrich.

-Molta gent deia que, si era escollit, el seu estil es tornaria més presidencial. Però això de moment no ha passat.

-Donald Trump és Donald Trump i crec, per exemple, que anirà piulant tota la seva vida a Twitter. Això és un fet. Només espero que la gent ho pugui superar. Cada president ha desenvolupat el seu propi estil.

-Té alguna cosa similar a una estratègia en majúscules?

-No, però sí que té una direcció clara. Vol restablir l’autoritat i el poder dels EEUU i reimpulsar l’economia del país.

-Va haver algun moment concret en què vostè veiés clar que Trump realment tenia possibilitats de guanyar?

-Sí, i tant, molt aviat. L’agost del 2015 va haver un debat entre ell i l’àncora televisiva Megyn Kelly. Les elits van dir que havia perdut la batalla però un 60 o 70 per cent de la gent, a Internet, deia que havia guanyat Trump. Vaig pensar que, si la distància entre les elits i la gent de carrer era tan marcada, estava passant quelcom d’inusual. A aquest país se l’ha embotit amb correcció política i amb un govern que no funciona. Se l’ha embotit amb debilitat disfressada de saviesa.

-Durant la seva presidència, qui serà el seu assessor més important?

-Ningú. En tindrà molts. Mai es permetria a ell mateix arribar al punt de tenir només una o dues persones de confiança.

-Vostè va sonar com a possible número dos de Trump. Per què s’ha quedat fora del govern?

-Perquè vull poder fer plans estratègics de cara al 2025 i vull poder parlar sense pèls a la llengua sobre la línia que prengui el partit. Miri, per a mi aquest és el mandat més fascinant de la meva vida i crec que té el potencial de ser extremadament positiu o de ser molt decebedor, i jo estic fent tot el possible perquè vagi bé. No necessito un lloc concret per fer-ho. Crec que les probabilitats que vagi bé són força altes.

-Què el fa ser tan optimista?

-Som un gran país i tenim grans recursos. L’esperit americà genera els germans Wright, Henry Ford, Bill Gates i Mark Zuckerberg. Un cop arrenquem, som formidables. I la incompetència del govern ha estat tan bèstia que fins i tot un executiu moderadament bo podria recuperar terreny força ràpid. Donald Trump és un molt bon executiu.

*Traducció Àstrid Bierge

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.