Elkarrekin Podem, una amenaça per al sobiranisme basc?

Amb ETA convertida en un record del passat i amb un debat identitari menys intens que a Catalunya, Podem va destronar als comicis espanyols al PNB i va nodrir-se d'un bon grapat de vots d'una esquerra 'abertzale' tocada. Uns magnífics resultats que aspira a emular a les pròximes eleccions del 25 de setembre al País Basc. La maledicció d'un possible vot dual, l'efecte Arnaldo Otegi per a EH Bildu, l'hegemonia ben consolidada dels 'jetzales' i l'ambigüitat dels d'Iglesias pot frustrar-los l'objectiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fou una autèntica sorpresa. Al País Basc, en un territori històricament aspre per als partits de tall espanyolista, Podem va aconseguir una fita a les passades eleccions espanyoles: destronar en vots i en escons al Partit Nacionalista Basc (PNB), hegemònic fins al moment. Una sorpresa que va comportar una estocada important a l'esquerra abertzale, que va veure com els seus bons resultats aconseguits quan l'organització terrorista ETA va posar fi a l'activitat armada s'esfumaven d'una tacada.

Amb una legislatura de poc calat polític, Elkarrekin Podem (Podem més l'agrupació local d'Izquierda Unida i Equo) aspira a llevar-se el mal sabor de boca a l'Estat espanyol repetint, de nou, una fita que amenaça a les dues potes del sobiranisme basc: la moderada, encarnada pel PNB; i la més decididament independentista i d'esquerres, EH Bildu. Unes intencions, però, que s'albiren força complicades davant l'hegemonia ben consolidada del PNB i amb la possible recuperació de vots que pot experimentar EH Bildu amb Arnaldo Otegi com a candidat, a causa de la seua bona valoració al món independentista i la polèmica judicial que assetja la seua candidatura. Ni l'aposta per un perfil que hipotèticament pot retindre els vots prestats de l'esquerra abertzale com és Pilar Zabala, germana de Joxi Zabala, membre d'ETA assassinat per la guerra bruta dels GAL, pot ser prou per a aconseguir el poder, segons els analistes consultats per aquest setmanari.

Una victòria assegurada

D'ençà que l'únic lehendakari socialista, Patxi López, convocara les eleccions basques en 2012, el PNB va recuperar, encara que governant amb minoria i després de firmar un pacte d'estabilitat amb el PSE, la seua hegemonia. Sense pràcticament cap projecte destacable aprovat i només llançant propostes com la del nou estatus del País Basc dintre de l'Estat espanyol, el lehendakari Íñigo Urkullu compta amb totes les paperetes per a tornar a ocupar Ajuria Enea, seu del Govern basc.

«El PNB ha moderat encara més el seu discurs, i pot agafar vots del PP i del PSE. Urkullu és el millor candidat i el més fort. Aporta estabilitat i la seua imatge, tot i l'aparició d'alguns casos de corrupció importants no s'ha ressentit», analitzen Mikel Gómez i Oliver Gómez, consultors polítics. «La seua victòria està descomptada. Urkullu ha dormit la societat basca durant aquests anys i no s'aprecia una voluntat de canvi per a destronar al PNB, que, a banda de ser un partit catch-all, s'ha fet més transversal si cap», rematen.

Alberto López Basaguren, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, apunta en la mateixa direcció: «Urkullu, podem dir, que ha fet una gestió administrativa, on els grans temes de la societat basca post-terrorisme com ara la memòria continuen estancats. Malgrat tot, el PNB genera una imatge de govern, d'estabilitat, de garantia de l'autonomisme que cap altre partit ho fa. El seu triomf està pràcticament cantat. La qüestió és saber per quan».

La solidesa del PNB, per tant, fa molt difícil el sorpasso que anhela Elkarrekin Podem. «No crec que torne a repetir-se el resultat de les eleccions generals, és a dir, una victòria de Podem. A parer meu, a Podem li passa el mateix al País Basc que a Catalunya: pateix el vot dual. A Catalunya es va veure amb els resultats d'En Comú Podem i Catalunya Sí que és Pot», assegura Jorge Galindo, investigador del departament de sociologia de la Universitat de Ginebra. «El PNB, de fet, està pensant més en els pactes post-electorals que en les eleccions. Sap que serà el guanyador, si no hi ha cap sorpresa», remata.

Elkarrekin Podem versus l'esquerra abertzale

Amb la primera plaça assegurada per als jetzales, la segona posició s'haurà de decidir entre EH Bildu i Elkarrekin Podem. «El segon lloc se'l disputen l'esquerra abertzale i Podem. Cal tindre en compte que són unes eleccions basques i que pot haver-hi vot dual. Per tant, la batalla pot estar molt igualada entre ambdós partits», pronostiquen els dos consultors polítics. «Els sondejos que hi ha, apunten a un empat tècnic entre les dues formacions, amb un lleuger avantatge per a EH Bildu. Tot i que una candidata com Pili Zabala podia tocar la fibra sensible d'alguns votants de l'esquerra abertzale, la indefinició de Podem en temes claus com el conflicte, el Tren d'Alta Velocitat o l'encaix del País Basc pot afectar-los bastant», argumenten.

«Podem és una de les grans incògnites d'aquestes eleccions. I de com aquesta se solucione, depenen tots els altres actors polítics», explica López Basaguren, per a continuar: «Fins ara, han comptat amb un electorat molt plural, provinent del PSE, de l'abstenció i de l'independentisme. I sense un discurs clar, i fins i tot, canviant-lo, i amb una organització molt tocada al País Basc, van aconseguir aglutinar un vot de protesta molt fort. La clau està a la psicologia d'aquests votants, si mantenen aquesta il·lusió i aquesta ràbia». «Tot i que l'ambigüitat en temes claus de la política basca pot inclinar a la decepció de molts votants de Podem, la clau està en el seu estat anímic», tanca.

Unes contradiccions, pròpies de l'esquerra en territoris amb un fort debat identitari, que ja van patir els socialistes fa anys. «La jugada de Podem en aquestes autonomies amb nacionalismes forts com ara Euskadi, Catalunya, també Galícia, o fins i tot, la Comunitat Valenciana, compta amb aquestes contradiccions de o bé prioritzar l'eix dreta-esquerra o bé el nacional. I gestionar-les bé, sense perdre vots, és molt complicat», alerta Galindo.

Si Podem arrossega aquests problemes, el comportament electoral que experimentarà EH Bildu amb Arnaldo Otegi com a candidat, tot i la seua inhabilitació, sembla ser una incògnita també. «No se sap ben bé quin efecte tindrà la política de victimisme amb el tema de la inhabilitació d'Otegi practicada per l'esquerra abertzale», dubta López Basaguren, tot i que afirma: «Crec que el talismà Otegi no compta amb la mateixa força que abans. A parer meu, està amortitzat. Els vots que va obtenir EH Bildu amb el final de la violència d'ETA crec que no els retindrà més. L'esquerra abertzale tornarà als seus nivells històrics de 150.000 o 200.000 vots».

«Bildu s'ha anticipat al problema jurídic d'Otegi posant-lo com a candidat. Pot fer aguantar l'estocada de Podem, però no crec que el seu efecte siga molt destacat, encara que cal veure com evolucionen les enquestes. Podem està molt fort i crec que pot aconseguir la segona plaça, ja que la victòria, si no hi ha sorpreses, serà pel PNB», expressa en la mateixa línia Galindo, sempre amb prudència per la llunyania dels comicis.

Tant Mikel Gómez com Orlando Gómez no opinen igual. A parer seu, «la polèmica sobre la inhabilitació d'Otegi afavoreix a l'esquerra abertzale, ja que pot captar aquest vot protesta amb l'Estat espanyol que amb aquest pols pot veure's més identificat amb EH Bildu que no amb Podem». Per a ells, hi ha batalla per la segona plaça entre la formació morada i l'esquerra abertzale.

La situació és ben diferent per al PP i el PSE. «Juguen a salvar els mobles», assenyala Galindo. «Tot i que Idoia Mendia és una bona candidata i estan en una situació de recuperació de pols electoral, el PSE juga a conservar els resultats», apunten els consultors polítics. López Basaguren és més clar, si cap: «Estan en un dels moments més baixos políticament parlant. Només en un futur, i per demèrit de Podem, poden recuperar els vots fugats».

«El PP està desubicat. Està tornant al passat. Si amb Arantxa Quiroga havia virat fins a posicions més centristes, ara ha tornat a la confrontació directa amb l'esquerra abertzale. Malgrat tot, té una base xicoteta, però fidel que li assegura mantenir un determinat sòl electoral», indiquen els consultors. Per a Galindo, «el PP, tot i la presència de Ciutadans, no patirà en excés. És el representant més clar de l'espanyolisme, i tenen una base electoral fidel».

«Ciutadans només juga a aconseguir l'escó que tenia UPyD per Àlava. Amb un sistema electoral ben particular, sols en aquesta circumscripció té opcions reals de traure un diputat. A Biscaia és molt difícil i a Guipúscoa és completament impossible. A més, no compten amb estructura consolidada ni presència, per la qual cosa és molt difícil», diu López Basaguren. «A més, cal remarcar que és l'únic partit que està en contra del concert basc, una posició que és molt impopular», complementen els dos consultors polítics.

Al contrari que a Madrid

Si a l'Estat espanyol la negativa de pactar uns amb altres, pot fer que un hipotètic acord entre Ciutadans i PP no siga suficient per a tirar endavant la investidura de Mariano Rajoy, al País Basc l'escenari està molt obert. I les combinacions possibles poden ser ben variades. Acord entre les tres forces d'esquerra -tot i que sembla molt difícil-; pacte entre Podem i els socialistes, obligant a EH Bildu a escollir entre l'eix social o el nacional; el PNB al govern amb el suport del PP i PSE; o un govern, fins i tot, de coalició entre PSE i PNB, que sembla el més probable si l'aritmètica ho permet.

«És el pacte més segur, però falta saber si és possible. I si necessita el concurs d'altre partit», indica López Basaguren. Tant Mikel Gómez com Orlando Gómez veuen factibles més pactes, però assenyalen que «les negociacions a l'Estat espanyol poden influir molt». «L'escenari està molt obert. I més amb les converses per a la investidura a Madrid. És tot molt imprevisible. No debades és la gran qüestió d'aquestes eleccions, més que els resultats», remata Galindo.

L'amenaça d'Elkarrekin Podem al sobiranisme pot ser més letal per a EH Bildu que no per al PNB, tot i el precedent de les eleccions espanyoles. Amb el País Basc allunyat dels plantejaments independentistes de Catalunya, sembla que un govern de tall sobiranista no és possible. I no per la fuita de vots de l'esquerra abertzale a Elkarrekin Podem. El País Basc i Catalunya es troben en diferents escenaris, malgrat que en ambdós territoris la formació morada va aconseguir ser la més votada als comicis espanyols. La carrera cap a Ajuria Anea ha començat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.