Annals dels refugiats

Rescatar la memòria dels xiquets evacuats a l'URSS

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània, situat a València, presenta l'exposició 'Niños de la Guerra', un record als xiquets que van haver de fugir durant la Guerra Civil. La mostra, tot i recordar el passat, llança un missatge ben actual.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era l'any 1937. Diverses ciutats de l'Estat espanyol havien caigut sota domini del bàndol franquista, que pocs mesos abans s'havia revoltat contra la II República. En aquell context, molts dels xiquets d'aquelles ciutats ubicades al nord peninsular fugien sense els seus pares per evitar un present futur sense expectatives de millora. No tots, però, fugien des de les ciutats ocupades. València i Barcelona també van fer tres evacuacions entre 1937 i 1938 cap a l'URSS, quan van marxar més de 400 infants.

Alejandra Soler també va fugir. Ella ja no era una xiqueta. Valenciana i amb vint-i-quatre anys, el seu destí va ser l'antiga Unió Soviètica, llavors amb vint anys convulsos d'història i a prop de ser devastada per la invasió de l'Alemanya nazi, que convertiria l'URSS en territori de batalla durant la II Guerra Mundial. Alejandra Soler, que té ara 103 anys, va exercir de mestra d'aquells xiquets evacuats, que van rebre les seues classes a la Casa 12 de Moscou. El castellà i la història eren, explica, les seues dues disciplines preferides. I les va impartir als fills de l'oblit que ara són rescatats en aquesta exposició.

Amb la veu afectada per l'emoció, Soler afirma sentir-se mare de tots aquells xiquets que rebien el seu ensenyament i el seu caliu. L'any 1939, acabada la Guerra Civil, alguns dels xiquets van ser reclamats pels pares que havien pogut fugir a França o a Mèxic. La majoria, però, van quedar orfes i van romandre a l'URSS, on van créixer. Molts d'ells, alumnes de Soler i llavors encara ben joves, van apuntar-se a la rereguarda soviètica per lluitar contra l'ocupació de l'Alemanya nazi, que va tractar d'expandir-se cap a l'est l'any 1941. Alejandra Soler recorda com van poder evitar una persecució de soldats alemanys i va poder amagar-se amb un grup d'alumnes del setge que finalment van esquivar. Molts altres, però, moriren al camp de batalla. Dels 2.873 infants que van fugir de la Guerra Civil i van arribar a l'URSS durant la Guerra Civil, uns 1.200 van poder tornar a l'Estat espanyol a finals de la dècada dels cinquanta. Molts altres, però, van acabar fent vida a la Unió Soviètica.

La mostra que reflecteix les històries personals que van viure aquesta situació està comissariada per l'Asociación Archivo y Guerra Civil, la primera organització estatal amb aspiracions internacionals creada per rescatar la memòria històrica. Aquest any és el vintè aniversari d'aquesta entitat i Dolores Cabra, la seua secretària general, explica que pretén «recordar la tragèdia de l'exili i donar a conèixer aquestes històries als instituts, on hi ha més llacunes, per tal de fer paral·lelisme amb la situació dels refugiats actuals. Cal que els joves s'impliquen més», assegura.

L'Arxiu Nacional de Catalunya ha estat una altra de les entitats que han col·laborat amb aquesta exposició gràcies a la cessió de documents gràfics. Entre les imatges mostrades hi ha fotografies de persones que van viure aquells anys convulsos, documents mèdics, passaports, escrits que relaten experiències dels protagonistes que van patir-les o dibuixos que transmeten la tendresa dels infants d'aquell moment, conscients del drama que vivien.

El recorregut dels trenta-cinc panells que formen l'exposició transcorre des de la infantesa dels xiquets abans de l'evacuació fins al retorn de molts d'ells a la seua llar o a la ciutat d'exili on s'ubicaven les seues famílies. Les cases d'acollida, els temps de l'ocupació nazi i la vida quotidiana també són aspectes biogràfics d'aquests desafortunats protagonistes que la mostra reflecteix.

La planta baixa de l'edifici Octubre de València mantindrà aquesta exposició fins al 28 de gener, i serveix d'homenatge per a totes aquelles persones que «van lluitar contra la justícia, la llibertat i la dignitat», tal com sentencia Dolores Cabra.

Foto de Prats i Camps

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.