El misteri suís i panameny del 'cas Brugal'

La sort ha deixat de somriure al constructor Enrique Ortiz i als ex-alcaldes d'Alacant Luís Díaz Alperi i Sonia Castedo. El jutge del 'cas Brugal' els ha enviat al banc dels acusats per manipular suposadament el mapa urbà de la ciutat a canvi de regals. Amb tot, l'auto del magistrat, un autèntic manual de corrupció urbanística, no recull les connexions més clares de la trama amb dos paradisos fiscals. El compte a Suïssa i la societat panamenya del soci del germà de Castedo segueixen sent un misteri. I tot amb el paper «capital» que va tindre en la xarxa corrupta el despatx del «germaníssim».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al paquet tradicional de tot cas de corrupció sempre hi ha tres elements: un polític ionqui dels diners, un empresari que vol aconseguir com siga un negoci i un paradís fiscal -o diversos- que serveixen per amagar el tripijoc. Un guió, però, que al País Valencià no s'ha donat gaire. L'aparició dels paradisos fiscals sempre ha estat -excepte en la trama que esquitxava Julio Iglesias- un element secundari. O, si més no, un fil solt sense lligar a la xarxa corrupta.

El cas Brugal és l'exemple paradigmàtic de l'esquema valencià. L'auto de processament del jutge Manrique Tejada descriu amb totes les proves corresponents com el constructor Enrique Ortiz va maniobrar per aconseguir diverses pilotades urbanístiques amb l'elaboració del nou mapa d'Alacant. I com la seua estratègia d'oferir regals i negocis a funcionaris, arquitectes i advocats del procés i, especialment, als ex-alcaldes Luiz Díaz Alperi i Sonia Castedo, va fructificar malgrat l'esclat de la bombolla de la rajola. L'escrit, però, no recull la misteriosa connexió amb Suïssa i Panamà de la trama, i que podria tancar alguns dels interrogants que encara oberts en la causa.

En plena instrucció del cas Brugal, la policia espanyola va trobar un compte a Suïssa propietat suposadament de Javier Gutiérrez, soci del germà de Castedo, José Luis Castedo, i peça clau en l'engranatge d'Ortiz. Els agents van fixar el focus de les seues investigacions en la relació entre Gutiérrez i la societat panamenya Blue Syren SA. Les forces de seguretat de l'Estat van demanar al soci del germà de l'ex-alcaldessa que informara voluntàriament dels productes financers que tenia al Banque Privee Edmon de Rostchild (Ginebra). Si no ho feien, sol·licitarien una comissió rogatòria al refugi clàssic dels fons procedents de la corrupció.

Aquella branca judicial, però, ha quedat oblidada. I tot quan, segons la unitat de la policia espanyola especialitzada en delictes econòmics i fiscals (UDEF), el bufet d'advocats de Gutiérrez i el familiar de Castedo, Salvetti Abogados, va ser utilitzat per canalitzar presumptes comissions il·legals d'Ortiz. Els receptors d'aquests suposats suborns eren dues persones: el redactor del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), l'arquitecte Javier Quesada, i el tècnic municipal del departament d'urbanisme Alfonso Mendoza. Mendoza és nebot de Quesada.

L'estudi lligat al germà de Castedo gaudia d'un paper nuclear en l'esquema del constructor. Amb el PGOU pendent d'elaboració des de 1987, quan va arribar Castedo a la regidora d'Urbanisme impulsada per Alperi va acomiadar l'arquitecte català Lluís Cantallops. Una decisió sense cap justificació que va suposar l'arribada de Quesada. Quesada va subcontractar l'empresa G&M Gestión del Suelo. La missió d'aquesta mercantil no seria una altra que encarregar-se d'acceptar les al·legacions. La societat era de Gutiérrez, i tot i que no hi havia connexió oficial amb José Luis Castedo, la policia espanyola va trobar un compte de correu corporatiu del germà de l'ex-alcaldessa i abundant documentació que n'acreditava els lligams.

Si una pota de l'arquitectura dels dos socis per afavorir suposadament Ortiz era G&M, l'altra era l'anomenat bufet Salvetti Abogados. No debades, mentre G&M decidia acceptar o no les al·legacions dels promotors al PGOU, el despatx del «germanísim» i l'ex-regidor socialista s'encarregava de redactar-les. Segons la policia, per aquestes tasques van obtindre prop de tres milions d'euros.

José Luis Castedo, anteriorment tècnic urbanístic de la Generalitat Valenciana, va començar a treballar per a l'Ajuntament d'Alacant tres mesos després de ser escollida la seua germana com a regidora de l'àrea. I d'ençà d'aquell moment, va actuar de bracet d'Ortiz. Segons el fiscal Felipe Briones, per aconseguir ser contractat pel promotor.

L'auto i els informes policials descriuen com el germà de Castedo va solucionar els problemes tècnics que anaven sortint al procés i entrebancaven els interessos urbanístics d'Ortiz. Si més no, va ser l'impulsor a la ciutat del quoficient K i del metre a metre. Una fórmula urbanística per intercanviar terrenys en parcs naturals per urbanitzables que va aplicar-se a la carta d'Ortiz. Segons l'auto del jutge Tejada, el bufet del germà va ser el redactor final del PGOU després de tantes modificacions mitjançant les al·legacions. Un paper «d'importància capital», segons la UDEF, que afegeix misteri sobre els lligams oblidats amb els paradisos fiscals de Panamà i Suïssa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.