Israel i Austràlia: exemples d'avantguarda en la gestió de l'aigua

L'EURAM és un territori que pateix una sequera estructural. Hi ha d'altres indrets que, tot i tindre condicions climàtiques i territorials més adverses, han sabut trobar solucions a la manca d'aigua gràcies a la ciència i a l'enginy.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alguns països d’arreu del món han estat condicionats per una manca de recursos hídrics que ha resultat clau. Determinats territoris de l’EURAM també pateixen aquest factor estructural i, alguns d’ells, com s’ha vist, han dissenyat models de gestió imitables. Però l’avantguarda en aquest camp queda llunyana si s’observen les polítiques aplicades en uns altres països, en els quals han destinat gran part dels seus recursos de recerca a pal·liar la sequera.

I és que, en moltes ocasions, les situacions extremes estimulen les capacitats d’un país. Són els casos d’Austràlia i d’Israel, països de l’òrbita occidental condicionats per l’aridesa i que han fet possible el desenvolupament de recursos per a optimitzar l’ús de l’aigua.

L’exemple australià

A Austràlia, la creació d’entitats destinades a garantir un bon ús de l’aigua ha estat una de les solucions per a combatre la sequera. L’any 2008 va nàixer l’Autoritat de Gestió de la Conca del Murray-Darling, amb l’objectiu de gestionar els recursos proporcionats per aquesta conca, que havia vist reduït el cabal en un 80% durant els set anys anteriors. La conca, amb la mateixa mida geogràfica que França, patia una de les sequeres més greus de la història condicionades, entre altres coses, pel canvi climàtic. Perquè l’aigua d’aquesta conca és clarament dependent de les evolucions climàtiques: si la temperatura augmenta un grau centígrad, el cabal d’aquest riu pot descendir fins a un 15%. Cal afegir, a més, que aquesta conca abastia el 40% dels productes agrícoles del país i és la principal subministradora d’aigua a la ciutat d’Adelaida, la cinquena més habitada d’Austràlia.

Recentment, l’Autoritat de Gestió de la Conca dels rius Murray i Darling va dissenyar per a la ciutat d’Adelaida una sèrie de mètodes d’estalvi d’aigua. Per exemple, el 45% de l’aigua de la ciutat és reciclada. Els nous barris estan equipats amb dos conductes d’aigua: un de potable reservat a la beguda i a la cuina i un altre per a l’evacuació dels sanitaris, la neteja de roba i el reg de jardins. A banda, les grans ciutats compten amb grans dessalinitzadores. Un altre dels secrets de l’èxit d’Austràlia en la gestió dels recursos hídrics és l’explotació dels aqüífers. Austràlia és un país de contrastos: és el més gran d’Oceania, el continent habitat més sec; i, alhora, té zones que es troben entre les més humides del planeta. Aquest país pot patir sequeres prolongades combinades amb inundacions catastròfiques. Per a aturar les conseqüències d’aquests efectes, els aqüífers estan preparats per a resistir aquests extrems i per a assegurar subministraments d’aigua a les àrees més remotes.

L’agricultura és un sector que també s’ha tingut en compte a l’hora d’impulsar aquestes innovacions en matèria hidrica. Austràlia destaca també pels seus mecanismes de reg subsuperficial amb canonades verticals que monitoritzen la humitat del sòl i automatitzen la mesura precisa d’aigua necessària per a les plantacions. Fins i tot, al sud d’Austràlia, a la zona desèrtica, s’ha desenvolupat una granja de cultiu dotada totalment d’energies renovables, capaç de collir 15.000 tones de tomaques anuals gràcies a l’aigua dessalinitzada. La sal sobrant s’usa també per a ser comerciada o reutilitzada com a fertilitzant. L’hivernacle de la plantació, a més, crea una atmosfera pròpia que evita la necessitat d’emprar pesticides.

Israel: un miracle en el desert

És difícil trobar l’explicació a com un país àrid acaba comptant amb més aigua de la que necessita. Israel ha impulsat, des de la seua fundació com a Estat, campanyes d’abast nacional adreçades a conservar i a reutilitzar els recursos hídrics. El seu èxit més gran està en la dessalinització. Les plantes dessalinitzadores proporcionen uns 600 milions de metres cúbics d’aigua a l’any i els avenços tecnològics han fet abaratir aquest procés que proporciona aigua a un preu per sota del de l’aigua de Las Vegas o Los Angeles, als Estats Units d’Amèrica. En aquest sentit, no és d’estranyar que un dels projectes de futur d’Israel siga instal·lar una planta de dessalinització al mar Roig.

Amb set milions d’habitants i la meitat sud envaïda pel desert, Israel té en l’aigua un element estratègic i de seguretat nacional. Aquest és el país que més percentatge d’aigua recicla al món: fins a un 75% dels seus recursos hídrics. L’Estat espanyol és un dels que més aigua recicla d’Europa i el seu percentatge gira al voltant del 12%. Això dóna una idea de la magnitud de la tasca d’Israel en aquest sentit, que compta amb empreses que ajuden a complir amb aquests objectius.

Per exemple, Mekorot es dedica a depurar aigües mitjançant processos naturals. Hi fa servir, entre d’altres, bacteris que es mengen la matèria orgànica de l’aigua durant el procés de depuració. Una altra empresa, Netafim, ha desenvolupat tecnologies punteres d’irrigació per degoteig que fan regar les plantes evitant la caiguda d’aigua al sòl. Alhora, evita també l’evaporació de l’aigua en un 20%. A la ciutat d’Ashkelon hi ha la planta de dessalinització més gran del món, que ofereix el metre cúbic d’aigua a 0,5 euros. Fins i tot, a Tel Aviv s’utilitza l’aigua com a material per separar residus. La brossa és dipositada en tolls d’aigua que fan classificar els residus entre els que absorbeixen el líquid, com el paper; els que no, com el plàstic; i els que mantenen cohesió a l’aigua, com ferros, vidres i uns altres metalls. Tot seguit, mitjançant la trituració hidràulica, els residus són enviats als centres de reciclatge adequats.

Altres exemples d’arreu del món

Al sud-oest dels Estats Units hi ha Califòrnia i Arizona, dos estats que sumen, aproximadament, el 98% de la producció de lletuga comercial al seu país. Amb situacions de sequera també estructural, en aquests estats s’ha desenvolupat la tecnologia anomenada “collita d’aigua atmosfèrica” per tal d’estalviar aigua, recurs que es destina, a Califòrnia, en un 80% a l’agricultura. Per tractar de posar fi a aquest problema, diverses companyies utilitzen tecnologies de recol·lecció d’aigua de l’atmosfera mitjançant una sèrie de microxarxes que arrepleguen l’aigua drenada cap avall en una mena de cambra de recol·lecció. L’aigua dolça es pot emmagatzemar o canalitzar cap a cases i camps segons siga convenient. Tota una alternativa a l’obtenció d’aigües subterrànies.

Dins d’Europa, concretament a França, s’ha desenvolupat el sistema WATEX per facilitar-ne la cerca i l’intercanvi de recursos hídrics gràcies a l’ús de dades del radar d’obertura sintètica de la NASA juntament amb unes altres dades de satèl·lit que permeten trobar punts amb aigües subterrànies en ambients àrids com per exemple a la regió de Turkana, al nord de Kenya, on s’han trobat recursos hídrics per a mantenir la regió durant els pròxims setanta anys.

L’adversitat pot despertar la major capacitat d’enginy en les persones. I en aquest sentit, hi ha països que l’han aplicat per capgirar els seus dèficits estructurals. Són exemples d’aplicació tecnològica que poden ser imitats a l’EURAM, i així evitar, al mateix temps, el fet de recórrer a alternatives que no són del gust de tothom.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.