Menjar-se Amèrica

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La majoria de pràctiques conceptuals m’avorreix. No m’importa que un artista empri l’antropologia, la metodologia burocràtica, la crítica postsituacionista, anticapitalista anticolonialista i anti-el-que-sigui... Mentre m’arribi a l’estómac −i, si vol, al cor−,n’hi ha prou. Perejaume i Carlos Pazos en són dos magnífics exemples.

Dic això perquè hi ha una exposició que us recomano. Especialment ara que som en període nadalenc: “Miralda madeinusa”, al MACBA de Barcelona. Com podeu imaginar, repassa el treball d’Antoni Miralda (Terrassa, 1942) als Estats Units, entre el 1971 i la dècada del 1990. Si hi aneu ben tips, millor encara. Coi, si un artista ens ha d’explicar alguna cosa, millor que ho faci a través de la nostra pròpia quotidianitat. I Miralda va emprar el menjar com a medi participatiu, efímer, i revelador de nombrosos aspectes de la nostra cultura. Un bon exemple és Santa Comida (1983-1989), una instal·lació gegantina a la Capella MACBA que reflexiona sobre la imposició del cristianisme i les mecàniques de supervivència de la religió ioruba a través de la simbologia de l’ofrena i el menjar. Us haureu de treure les sabates, a l’entrada, per no trepitjar un tapís gegant que hi ha al terra.

Ja a l’edifici del MACBA, la mostra es divideix en sis apartats, més o menys cronològics. Food Situation for a Patriotic Banquet (1972-2010) mostra una taula parada amb plats d’arròs −aliment bàsic universal− acolorit dibuixant les banderes de les principals potències mundials. La seva descomposició emfasitza la desaparició de les identitats nacionals.

Breadline (1977) reviu una acció en la qual unes majorettes vestides de cow-girls anaven dipositant pans acolorits fins a construir un gran mur, en record de la Gran Depressió. Wheat & Steak (1981) reviu una desfilada a Kansas City en la qual van participar centenars de persones, que duien elements com la carrossa Tri-Uni-Corn. L’exposició no oblida, òbviament, els actes del Honeymoon Project (1986-1992) que, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, va maridar l’estàtua de Colom amb la de la Llibertat. Més enllà de l’impacte inicial, d’una frivolitat aparent, constitueix una profunda reflexió sobre el concepte de monument.

Al final del recorregut es reprodueixen alguns elements del restaurant El Internacional (1984-1986), un establiment de tapes i art site-specific de Manhattan on, si som majors d’edat, serem obsequiats amb un combinat alcohòlic. Oh, gran Miralda!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.