Una reprimenda als inversors de petroli

Les companyies petrolieres han de parar atenció en les inquietuds dels inversors.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El setembre del 2015, en un sopar a la llum d’espelmes al Lloyd’s de Londres, Mark Carney, governador del Banc d’Anglaterra, va pronunciar un discurs sobre el canvi climàtic davant el sector de les assegurances. Va advertir per avançat que no faria broma. Després va deixar anar un bomba sobre la indústria del petroli.

El seu missatge era doble. Primer: si el món tenia la intenció de debò de limitar l’escalfament global a 2 °C, la major part de les reserves de carbó, petroli i gas sota el sòl quedarien “abandonades” o irrecuperables. Aquest “risc de transició” podria posar en perill l’estabilitat financera, va explicar Carney. Segon: es crearia una unitat especial per instar les empreses a fer públic com pensaven gestionar els riscos i preparar-se per al món dels 2 °C, semblant a la unitat creada per millorar la comunicació de riscos després de la crisi financera.

D’ençà d’aquell discurs, les companyies petrolieres han estat enfurismades amb la idea que poden ser el pròxim Lehman Brothers. Ben van Beurden, conseller delegat de Royal Dutch Shell, explica que hi ha reguladors financers que intenten “utilitzar els mercats financers contra el petroli i el gas”. Patrick Pouyanné, director de Total, ha instat Carney a “preocupar-se de la lliura esterlina, no pas de la indústria petroliera”.

Però els comentaris de Carney presagiaven un canvi d’actitud envers les companyies petrolieres per part de governs, reguladors financers i inversors que s’ha fet cada cop més evident des de l’acord de París signat l’1 de desembre. La Comissió de Valors i Borsa, l’organisme regulador de la borsa als Estats Units, està investigant si ExxonMobil, la petroliera més gran del país, estima les seves reserves no explotades adequadament segons la recent reducció a la meitat dels preus del petroli i la potencial acció regulatòria referent al canvi climàtic. A l’octubre va dir que potser eliminaria prop d’una cinquena part de les seves reserves. La companyia ha fet front a investigacions relacionades amb aquest assumpte per part del fiscal general de Nova York, Eric Schneiderman.

Els accionistes activistes han tingut un suport sense precedents dels inversors principals per tirar endavant els seus intents de forçar les companyies petrolieres a explicar com canviaria el negoci en cas d’una descarbonització a gran escala. Total, Shell i BHP Billiton, una empresa de carbó i petroli, van ser capdavanteres, presentant informes els últims 12 mesos que descriuen escenaris per a una transició cap a l’escalfament per sota dels 2 °C.

Les empreses petrolieres nord-americanes prefereixen tancar-se en banda, amb l’argument que les forces del mercat són més útils per reduir les emissions que “els acords internacionals o les iniciatives governamentals”. Assenyalen que, gràcies a la revolució del gas d’esquist als Estats Units, l’any passat les emissions van ser un 12% més baixes que fa una dècada. Aquestes actituds corren el risc de provocar una reacció més vehement envers les companyies més resistents. BlackRock, una gran empresa de gestió d’actius, calcula que més de 500 empreses d’inversió, que gestionen uns actius de 3,4 bilions de dòlars, han promès deixar d’invertir en companyies de combustibles fòssils. Aquesta empresa diu que, quan els fiduciaris financers decideixin on invertir, ara haurien de tenir en compte l’impacte climàtic igual que els possibles beneficis.

Bevis Longstreth, ex-comissari de la CVB (i activista contra el canvi climàtic), diu que aquestes exhortacions poden tenir un efecte multiplicador en la comunitat inversora. Els governs locals comencen a atenuar les seves inversions en gas i petroli. Això el fa pensar en l’afany per deixar d’invertir de les grans companyies que comerciaven amb Sud-àfrica durant l’apartheid als vuitanta. “És com sortir del teatre quan sents pudor de fum”.

Abandonats per suposicions

Però la reacció irada de la indústria a les preguntes sobre el valor de les seves reserves en part és injustificada. Així s’ha considerat la investigació d’ExxonMobil per part d’Schneiderman, com si un buscador de petroli busqués or negre desesperadament. Com que els preus del petroli pugen i baixen tant, calcular i taxar les reserves és molt complicat. I encara ho és més predir què podrien fer els organismes reguladors per contrarestar el canvi climàtic.

Quant a la preocupació de Carney pels actius abandonats, la indústria sosté que és prematur. Països com l’Aràbia Saudita potser tenen reserves que es calculen que durarien 70 anys, però les reserves demostrades de les companyies són d’un abast més petit, normalment d’entre 10 i 15 anys. L’empresa d’investigacions IHS calcula que prop d’un 80% del valor de la majoria d’empreses que cotitzen es basa en les reserves demostrades que es consumiran en aquell període de temps. Daniel Yergin, vice-president d’IHS, també assenyala que la recent caiguda del preu del petroli no va suposar cap amenaça a l’estabilitat del sistema financer, tot i que el xoc va ser més sobtat del que acabarà sent el canvi climàtic. Yergin creu que Carney va exagerar.

De tota manera, la indústria pot patir pressió per altres bandes. Sota la tutela del Consell d’Estabilitat Financera (FSB, en les sigles angleses), un organisme administrat pel Grup dels 20 que controla el sistema financer mundial (presidit per Carney), la Unitat Especial per a la Informació Financera relacionada amb el Clima està redactant unes directrius globals, que s’han de presentar a l’FSB al desembre, per a la difusió voluntària de com s’han de gestionar els riscos climàtics. Membres de la unitat especial reconeixen que aquests riscos poden ser difícils de representar als balanços de comptes, sobretot perquè no se sap clarament quines normatives imposaran els governs en el futur. IHS argumenta que aquestes normes podrien perjudicar les companyies de combustibles fòssils desanimant els prestadors i donant avantatge a rivals de propietat estatal que no tindrien les mateixes pressions dels inversors.

Un dels assessors de la unitat especial, Mark Lewis, de Barclays, diu que, si les mesures per aturar l’escalfament global s’implementen completament, els ingressos de les petrolieres podrien reduir-se més de 22 bilions durant els pròxims 25 anys, més del doble del declivi previst per als sectors del gas i del carbó junts. Lewis considera que les tribulacions de les empreses de serveis públics europees en són un exemple premonitori, afectades per l’acció governamental per penalitzar l’energia del carbó i la nuclear. Han patit una caiguda tan devastadora del preu de les accions els darrers anys que algunes de les més grans, entre elles l’alemanya E.ON, s’han vist forçades a separar el negoci de combustibles fòssils. Si s’anima les grans companyies petrolieres a debatre obertament sobre els riscos del canvi climàtic, tindran unes millors opcions d’evitar aquest destí.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.