Cròniques de l'independentisme

Nadales, torrons i política

Els canvis de govern en molts ajuntaments valencians i la situació política que viu Catalunya han contribuït a una politització social que ha afectat també el Nadal. Els sectors que se senten perjudicats reaccionen iradament contra el canvi de paradigma. El ben cert, però, és que el Nadal, com qualsevol altra festivitat popular, mai no ha estat del tot despolititzat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cada segon diumenge de maig, València ret homenatge a la Mare de Déu dels Desemparats. En la darrera edició d’aquesta cerimònia, l’oratge advers no va impedir que milers de fidels s’aproparen a la plaça de la Verge per escoltar la missa pronunciada per l’arquebisbe Antonio Cañizares, autoritat religiosa de coneguda tendència ultraconservadora. Cada any, l’esdeveniment clou amb el so de l’himne d’Espanya. Ningú se’n sorprèn ni qüestiona aquest final. Gairebé tots els assistents a la cerimònia assimilen aquesta cançó com a pròpia. No hi ha debat.

En canvi, brollen les discussions quan els sectors conservadors ensumen alguna situació “anòmala”. La preponderància assolida pel nacionalisme espanyol en l’àmbit religiós difumina debats que es fan ben nítids a l’hora de parlar de Catalunya i el procés independentista. És el que ha passat a Vic, on una iniciativa impulsada per Òmnium i per l’Assemblea Nacional Catalana ha desencadenat un enorme rebombori mediàtic. Curiosament, la iniciativa es ve repetint durant els darrers anys, i consisteix en una crida per assistir a la cavalcada dels Reis Mags amb fanalets que llueixen l’estelada.

Com calia esperar, l’espanyolisme ha reaccionat. Xavier Garcia Albiol, president del Grup Popular al Parlament de Catalunya, va titllar de “mesquines” les ments dels promotors. Enric Millo, delegat del Govern espanyol a Catalunya ha acusat l’ANC “d’actuar a la desesperada”. Fins i tot Mariano Rajoy s’ha sumat a les queixes i ha demanat “sentit comú” a les entitats impulsores d’aquesta iniciativa. Ciutadans i PSOE també l’han rebutjada. El Govern de Catalunya ha evitat donar-li suport, tot i que ha afirmat “respectar-la”. Fins i tot, Gabriel Rufián, parlamentari d’Esquerra Republicana, ha reconegut que aquesta idea no és del seu gust. Finalment, Òmnium s’ha desmarcat de la idea dels fanalets i l’independentisme ha quedat dividit en aquesta qüestió. En canvi, l’efecte mediàtic d’aquest afer ha fet triplicar la venda de fanalets, que en molts punts de venda ja s’han esgotat.

L’ANC ha animat a considerar aquesta proposta dins de la “normalitat”. És el que ha expressat Jordi Sánchez, president de l’entitat. Una normalitat que l’espanyolisme ha aconseguit en moltes altres cerimònies religioses i que en diverses ciutats es tracta de capgirar mitjançant la ferramenta de la secularització.

Canvi de sensibilitats

La politització de la cavalcada dels Reis Mags de Vic ha generat gairebé la mateixa resposta en els sectors més conservadors que les iniciatives municipals amb aires de secularització. Des de certa premsa no s’ha acceptat el canvi de sensibilitat que molts dels nous governs locals tenen cap a aquesta mena d’esdeveniments sobre els quals, fins fa ben poc, no s’havia discutit.

València, acostumada a oficialitzar políticament totes les cerimònies religioses, ha realitzat un tomb en aquest sentit. Els nous governants van impulsar l’any passat un passeig de Reines Magues. Aquesta iniciativa va ser recuperada dels temps de la Guerra Civil, quan València va arribar a ser capital de la República. En un context d’anticlericalisme latent –l’Església va ser un element clau en la caiguda de la República i en la configuració ideològica del franquisme–, tres Reines Magues van passejar pel Cap i Casal l’any 1937. Cadascuna d’elles representava un d’aquests tres valors: Igualtat, Llibertat i Fraternitat, termes amb els quals s’identificaven els perdedors de la guerra. La Societat Coral el Micalet va reprendre la iniciativa que aquest any es tornarà a celebrar el dia 15 de gener, fora del Nadal. Molts mitjans de comunicació van reaccionar visceralment. Entre molts dels qualificatius, va destacar el del periodista Alfonso Rojo, que va comparar les Reines Magues amb “tres prostitutes del western”. La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha titllat aquesta nova edició de les Reines Magues com “una bestiesa”. València, acostumada a les visites papals i als governants beats, tracta de capgirar una normalitat entre el soroll polític i mediàtic.

Totes aquestes reaccions ignoren que la relació entre espanyolisme i catolicisme és una evidència que es fa visible en diverses manifestacions religioses consolidades després de dècades. A començaments del segle XX, els polítics del moment van contribuir a que ciutats com Alacant començaren a celebrar la Setmana Santa imitant el model castellano-andalús. El franquisme va consolidar aquesta mena de processons, decorades amb banderes d’Espanya i amb la Marxa Reial de fons. La normalitat assolida, però, elimina els debats sobre la politització de la festa.

La religió, terreny ideològicament monopolitzat, comença a patir canvis en les seues celebracions tradicionals. Els governs locals de tendència laïcista tracten d’establir una secularització que no serà curta ni senzilla. Sembla, en tot cas, que el tema de les representacions religioses estaran damunt de la taula política durant els pròxims anys. És la conseqüència de capgirar una normalitat que comença a qüestionar-se des de les institucions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.