Fem: resoldre el merder del PP

El Consell dóna passes per redreçar el desgavell heretat del PP en la gestió de la brossa. Amb el focus fixat en la zona que aixopluga les comarques de La Safor, La Vall d'Albaida, La Costera, La Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol i en l'àrea del Baix Segura, vol capgirar-se el model. L'aposta per plantes més reduïdes i les empreses de proximitat es comprovarà amb el desenvolupament del pla d'Onda, altre dels punts negres que s'han convertit en grisos. Reduir el percentatge de rebuig -el fem no reciclat- i aixecar les catifes segueixen sent les assignatures pendents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Rius de lixiviats brollant pels barrancs secs del Baix Segura. Reciclatge nul del fem deixat a l'abocador. Negocis bruts lligats a la brossa. La gestió dels residus al País Valencià durant l'etapa del PP va convertir-se en un autèntic merder. I tot, amb l'ombra de la sospita sempre a sobre. Les escenes al més pur estil Gomorra de diversos empresaris del fem confonien el territori valencià amb Sicília.

Amb l'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana, s'han donat passes per tal de solucionar el «desgavell» heretat pel PP. A poc a poc, i sense provocar canvis sobtats, el secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Àlvaro, cerca capgirar el model anterior i aplicar-ne un «de plantes xicotetes, que aposte per la proximitat i que puga incorporar a mitjà termini el quint contenidor i el porta a porta», indica a EL TEMPS. Fins que arribe aquest moment, però, la feina implica solucionar els diferents forats negres del fem al País Valencià. Aquestes són les accions i les assignatures pendents d'un repte força important per al Govern del Botànic.

-L'empastre d'Àngel Fenoll. Durant dècades, a Oriola (Baix Segura), l'empresari Àngel Fenoll ha monopolitzat el negoci del fem. La complicitat amb els ajuntaments de la comarca -especialment, amb el consistori oriolà durant l'etapa del PP- va assegurar-li un negoci ben rendible. La jugada a tres bandes entre l'ex-president de la Diputació d'Alacant José Joaquín Ripoll, el constructor sota sospita Enrique Ortiz i el mateix industrial de la brossa d'instal·lar un macroabocador a la zona, segons indicaven els successius Plans Integrals de Residus (PIR), estava plagada de tripijocs. I la investigació judicial del cas Brugal junt amb la resistència veïnal i ecologista van traure a la llum les pràctiques de soterrar fem als bancals fronterers entre el País Valencià i Múrcia.

La paralització de la construcció de les instal·lacions pel cas Brugal i les sentències per delicte mediambiental van aturar l'adjudicació. I van provocar que el fem d'aquesta comarca hagués de ser tractat en unes altres plantes. «Abans el fem es traslladava a Múrcia de forma descontrolada. Ara és derivat a la resta de plantes d'Alacant, i també a Múrcia, però de forma controlada», explica Àlvaro, pertanyent el partit VerdsEquo que s'integra en la coalició Compromís. Amb prop d'un milió de tones de residus soterrats baix terra durant l'anterior etapa, la conselleria de Medi Ambient planeja la creació de dues plantes reduïdes i amb un important pes de l'empresa pública Vaersa en la gestió. El projecte, però, encara està pendent de detallar-se. De moment, s'impulsa el procés de regeneració ambiental i segellat del femer de Fenoll.

-L'olor hongaresa de Llanera, els Cotino i Rus. Marcat per la polèmica des del seu naixement, l'abocador planificat per a instal·lar-se en Llanera de Ranes (La Costera) ha estat sempre sota sospita. Els canvis de propietat que van des de la família Llanera fins a persones properes al soci hongarès de la família Cotino, Janos Kovac; les irregularitats en l'adjudicació; les sospites de suborns investigades pels tribunals, i ampliades amb les gravacions del cas Taula, i el negoci dels terrenys de la família Cotino han afegit arguments a la població per rebutjar aquesta macroplanta.

No debades, Llanera de Ranes havia d'acollir unes instal·lacions que havien de tractar el fem de cinc comarques: La Vall d'Albaida, La Costera, La Safor, La Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol. «La conselleria ha apostat per tornar al pla de minimització de residus amb el qual comptava la comarca de La Vall d'Albaida i que el PP va eliminar. Així, en una zona caracteritzada per saber gestionar la brossa eficientment des de la mancomunitat solucionem el problema. Crearem dues plantes -es planteja una en La Costera, i una altra en La Safor- de no més de 60.000 tones per tal de donar solució», afirma Àlvaro. Mentrestant, però, el fem generat és traslladat a diversos punts del País Valencià, com ara Alacant, una planta gestionada per Ortiz.

-La fi de les irregularitats. Els plans de gestió de residus aprovats pel PP eren paper mullat. Les plantes de Xixona, Elx, Alacant, Campello i Onda mancaven de projecte de gestió. El Consell ha presentat el de Xixona -una planta privatitzada pel PP i que Medi Ambient no planteja recuperar a mans públiques- i tramita els de la resta. La planta d'Onda (integrada en el consorci Castelló 2, propietat d'una Unió Temporal d'Empreses participada per la vella Lubasa, esquitxada al cas Gürtel) ha aconseguit gaudir del document del projecte després d'anys de polèmica i sentències judicials que han tombat la gestió anterior. Amb una inversió de 50 milions d'euros per a posar en marxa la planta d'Onda i els abocadors de Tales i Onda -un terç del qual pretén invertir Medi Ambient durant la legislatura en infraestructures de gestió de residus-, l'objectiu és començar a capgirar el model de grans instal·lacions i resoldre el tercer forat negre del sistema.

Lixiviats d'Oriola//Beatriz Casabán

-Model de proximitat. Compromís sempre ha defensat un model de gestió dels residus marcat per plantes xicotetes i gestionades per empreses locals, amb l'objectiu de crear una xarxa de treball més positiva i arrelada al territori que no la duta a terme per les grans constructores que controlen el negoci al País Valencià. Amb la incineració descartada com a mètode, l'aposta per infraestructures més menudes té diverses raons per a Àlvaro: «Aquestes plantes tenen menor impacte ambiental, els residus poden tractar-se de forma més curosa, s'aconsegueixen unes taxes més baixes de rebuig [el fem tractat que acaba vessat a l'abocador] i evita conflictes socials entre zones, sobre en quin lloc col·locar les instal·lacions i sobre quina institució les controla».

Un model, al seu torn, que incorpora el porta a porta i el quint contenidor. «El porta a porta té molt mala premsa. Sempre se'n parla de l'experiència de Bildu, però no s'ha d'oblidar que si bé a San Sebastià va fracassar perquè començar per una ciutat tan gran no era viable, a diverses poblacions de la zona del Goiarri funciona bé. I Bildu encara governa», expressa, per rematar: «Milà o Brussel·les compten amb aquest sistema. I hi ha poblacions de Catalunya que també l'utilitzen. Fins i tot, Ontinyent compta amb un model força semblant».

-Suspens en reciclatge. Sense control a l'etapa del PP, el Consell encara no ha aconseguit «complir la llei» en matèria del fem reciclat. «Les normatives comunitàries marquen que hauríem d'estar en un 44% de residus que siguen abocats als femers. Però la realitat és que estem més prop del 60% que no d'un 50%. Corregir l'herència i la inèrcia de l'etapa anterior no pot fer-se tan de pressa com desitgem. Això sí, hem reduït en 3.000 tones la quantitat de residus que van mensualment als abocadors», defensa Àlvaro.

-Una auditoria integral pendent. Amb pràcticament tots els consorcis assetjats per les sospites, i, en especial, amb un negoci tan brut com el fem, el Consell només ha revisat els documents i s'ha personat en les causes judicials ja obertes. La feina del dia a dia impedeix diverses vegades la revisió de les irregularitats del passat. «No tenim un accés directe als consorcis, malgrat tot. És cert que queden coses per revisar, però tampoc sembla que hi haja més casos greus com el d'Oriola. Amb tot, s'ha millorat la transparència dels consorcis i l'accés a la informació», assenyala Àlvaro. Ritme adagio per resoldre un merder força complex.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.