Embotellar el sol i altres llegendes

Els mites van envoltar la figura de Pedro Zaragoza Orts, l’alcalde franquista que va idear el Benidorm contemporani i que va morir l’any 2008. Un documental de Nakamura Films els repassa ara i hi aporta encara més dubtes. Què va passar realment i què pot considerar-se una llegenda falsa? L’espectador ho decidirà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La imatge era tan suggerent com el motiu que presumptament va motivar-la. Pedro Zaragoza Orts, l’alcalde d’una petita població de 3.000 habitants anomenada Benidorm, pujant a una Vespa de matinada per entrevistar-se amb el general Franco al palau del Pardo, 400 quilòmetres enllà. L’objectiu, aconseguir el nihil obstat per a l’ús del biquini a les platges del municipi, una pràctica incipient que el bisbe d’Oriola repudiava tant que va amenaçar el primer edil –va ser-ho del 1950 al 1967– amb l’excomunió.

La productora Nakamura Films va sintetitzar aquella història –el germen del Benidorm contemporani, la capital turística del país– al curtmetratge Bikini, que ja ha passat per 146 festivals de cinema i ha obtingut 67 premis. De fet, HBO, la televisió de pagament per excel·lència als Estats Units, que compta amb Joc de trons entre els seus productes de capçalera, va adquirir-ne els drets d’emissió. Una injecció econòmica important per a una empresa jove, integrada per tres socis –Jordi Llorca, oriünd de Finestrat (Marina Baixa), el mallorquí Óscar Bernàcer i la basca Joana M. Ortueta– i arrelada a la ciutat de València.

En realitat, el suposat viatge en Vespa a Madrid és només un dels molts mites que envolten la figura de Zaragoza Orts, un personatge peculiar com pocs, falangista de pedra picada però liberal en les formes. Un visionari, en diuen alguns, per bé que uns altres asseguren que amb aquelles platges i aquell clima, el boom turístic de Benidorm era qüestió de temps.

El fet cert és que, de Benidorm, n’hi ha un de sol. A tot l’Estat, únicament Madrid i Barcelona disposen de més places hoteleres. La seua xifra de pernoctacions –l’any 2016, ha trencat la tanca dels onze milions, amb una ocupació mitjana del 83%– multiplica per més de dos la de Lloret de Mar, per posar un exemple. Més enllà de l’impacte sobre l’economia valenciana, hi ha un model urbanístic singular, igualment excepcional, que ha fomentat la construcció en vertical, amb gratacels, amb unes repercussions positives en l’amplària dels carrers i l’alliberament de sol per a zones comunitàries.

Els autors del documental i diversos especialistes no han trobat rastre –ni al registre de visites del Pardo– de cap visita de Zaragoza Orts a Franco, de cap audiència del general Franco a Zaragoza Orts, però les llegendes lligades a Benidorm i el seu alcalde revolucionari no acaben ací. N’hi ha bastants més, i ha de ser l’espectador, en visionar El hombre que embotelló el sol, qui delimite la frontera entre la certesa i la ficció. Tal com explica Óscar Bernàcer, el seu director, “no és normal que la història de Pedro Zaragoza siga tan poc coneguda, i animats per l’èxit del curt, vam decidir-nos a rodar aquest documental”. A més de Benidorm, on evidentment va fer-se l’estrena, ja l’han presentat a Alacant i unes altres poblacions del sud (Petrer, Finestrat, l’Alfàs del Pi i Cocentaina), al cinema Aragó de València, a Ontinyent, Barcelona i Madrid. Aquest mes de gener es projectarà al País Basc (en concret, a Bilbao i uns altres municipis de Biscaia) i a partir del segon trimestre d’enguany s’emetrà a TVE, tot i que en una versió reduïda, sense la majoria de talls en la llengua pròpia que inclou la peça completa. Perquè, en efecte, cadascun dels participants en el documental ha escollit la llengua en què se sent més còmode.

La visita del Pardo no és l’única cosa que genera dubtes. L’existència (o no) de cartells a moltes ciutats europees en què s’informava de la distància que els separava de Benidorm. La branca d’atmetler que s’exposava (o no) als aparadors de comerços de l’estranger com a reclam del microclima de la localitat. O la frase que Zaragoza Orts va pronunciar (o no) quan les autoritats eclesiàstiques, arquebisbe de València inclòs, van instar-lo a fer desaparèixer els biquinis de les platges benidormeres: “I quina part hem de prohibir? La de dalt o la de baix?”.

Óscar Bernàcer Óscar Bernàcer

El documental, per exemple, desfà alguns mites associats a la visita que una família lapona va fer a Benidorm, convidats per l’Ajuntament, a fi d’exportar les bondats del municipi. Els afortunats amb aquell viatge han estat localitzats i hi aporten els seus records, que apareixen barrejats amb les imatges del No-Do de l’època. I pel que sembla, no van trobar l’aigua freda, com explicava la llegenda, ni tampoc no van banyar-se nus, un altre dels mites falsos que circulava de feia dècades.

La certesa d’un miracle

En canvi, sí que és completament verídic el viatge que desenes de parelles novençanes basques van fer, amb totes les despeses pagades, per tal de descobrir, igualment, els beneficis del clima mediterrani. Es podria dir, fins i tot, que l’inici de l’estreta relació que uneix Benidorm i el País Basc es remunta a aquella expedició farcida d’hormones, que durant uns pocs dies van creure que el paradís existia i que es trobava a les platges que Zaragoza Orts va proposar-se explotar com si foren unes mines d’or.

“Hem volgut entendre per què existeix Benidorm, no lloar-lo”, adverteix Bernàcer. “No seria el lloc on jo passaria les meues vacances, però ara entenc molt millor per què hi va tanta gent”, afegeix. Al director del documental, que dura 80 minuts, la personalitat de Zaragoza Orts li recorda la de Don Draper, el protagonista de la sèrie Mad Men, “un gran expert en màrqueting que va aconseguir que Benidorm fóra conegut arreu del món”. El Festival de la Cançó, la presència de famosos estiuejant a les seues platges o la garantia que hi hauria sol durant les seues vacances, “y si no, le devolvemos su dinero”, són alguns dels elements que van popularitzar la població.

“Era un personatge captivador. En la fase de documentació, vam llegir una entrevista que va concedir a EL TEMPS en què s’intitulava liberal republicà, malgrat que era un falangista impenitent. En una altra entrevista que hem consultat, diu això: ‘Cuando me dicen que soy de derechas, me sienta peor que una patada en los cojones’. És sensacional!”. Bernàcer també té clar que l’èxit de Benidorm tindrà continuïtat: “Hem parlat amb més de 60 persones de tota mena, entre especialistes en turisme, urbanistes, historiadors, periodistes... I no hem trobat opinions negatives en contra d’aquest model. De fet, els experts asseguren que en el futur treballarem menys i disposarem de més temps per a l’oci, un temps que caldrà omplir d’alguna manera”. On millor que a Benidorm, la capital de l’oci, la ciutat que va democratitzar el turisme?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.