Louise Dupré: «A Auschwitz em vaig sentir superada per la perversió humana»

Lousie Dupré (Sherbrooke, Quebec, 1949) ha escrit tres novel·les i una dotzena de llibres de poemes, el darrer dels quals arriba ara en català. ‘Més amunt que les flames’ és una reflexió estremidora, a través d’un poema torrencial, sobre el camp d’extermini d’Auschwitz i la crueltat humana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El volum, estructurat en quatre moviments, aprofundeix en l’horror però també en la resistència i la tendresa. “L’ésser humà és, a la vegada, àngel i bèstia. La poesia és aquí per rascar fins a l’os per trobar una certa veritat, per fer sortir una mica de llum”, comenta l’escriptora quebequesa Louise Dupré. I això és justament el que el lector trobarà en els seus versos.

—Va ser una visita a Auschwitz la que us va empènyer a escriure aquest llibre?

—Jo era a la República Txeca i volia escriure un text sobre el dolor. Vaig anar a Auschwitz i, encara que m’havia documentat, la visita em va deixar absolutament sacsejada. Sobretot quan vaig veure, en un lloc d’exposició, les vestidures d’un nadó que va ser exterminat. En aquesta època el meu nét era un nadó i el vaig veure allà. Em vaig sentir superada per la perversió humana, per la crueltat de l’ésser humà. Vaig portar aquest xoc sobre meu durant temps i un dia em vaig dir: si no escric sobre aquest xoc no escriuré mai més. No vaig reflexionar sobre com faria aquest poema, si seria llarg... Sentia que l’havia d’escriure així, amb aquesta dona que es demana en quin món hauria viscut aquell infant.

—Jo li volia preguntar justament per aquesta forma torrencial. Tal vegada no podia ser, doncs, cap altra?

—No podia tenir cap altra forma. Quan fas textos separats t’atures, hi ha silencis entre els poemes. Però jo no podia aturar-me, no podia aturar les llàgrimes o el monòleg interior, tot de coses que es disparaven constantment fins al final. Hi ha motius que tornen, d’una part a l’altra del llibre. És una mena de deliri, d’obsessió i la dona que reflexiona i reflexiona i reflexiona. Però, al mateix temps, hi ha un fil narratiu, que és la resistència de la dona arran d’aquell nadó. Aquell infant no coneix la joia de jugar, de cantar, de riure o de ballar. I la dona pensa tots aquests somnis per ell, pensa en el món que vindrà.

Més amunt que les flames
Louise Dupré
Traducció de Lídia Anoll
Poesia. Jardins de Samarcanda
157 pàgines

 

—Malgrat la cruesa que transmet el llibre, hi ha també un punt d’esperança.

—En efecte. Hi ha llum i hi ha esperança. En el llibre dic que la memòria dels morts busca una residència. Si l’ésser humà protegeix la memòria, hi ha esperança en el món. Hi ha poca memòria de les dones i dels infants dins la història. Jo volia restablir-la. Aquí hi ha la memòria dels infants que pateixen a les guerres, perquè Auschwitz és, en realitat, un símbol de tots els altres genocidis. Ho veiem a la televisió, hi ha escoles que són bombardejades, a Iraq, a Síria... En el meu llibre és molt important la memòria dels infants, que no la podran escriure.

—El pintor Francis Bacon és un dels elements recurrents. Quin sentit li dóna?

—Francis Bacon va estar molt marcat per les dues grans guerres. Les seves figures tenen un punt monstruós, marcats per la violència i la crueltat. M’agrada molt Francis Bacon i ja el coneixia, però va ser determinant que quan estava amb aquest llibre hi hagués una exposició seva al Metropolitan de Nova York. Hi vaig anar i vaig tenir la sensació que entrava en el meu llibre. Va ser ell que va venir a mi.

—Ara que Europa viu sota el fantasma del populisme, que té el seu correlat amb Donald Trump de president dels Estats Units, diria que falta memòria?

—Absolutament. Amb totes les possibilitats que ara tenim d’informar-nos, la gent està desinformada, no sap res. Per això cal, més que mai, que els escriptors, els intel·lectuals, els artistes agafin un compromís amb la memòria, la història i el dolor, justament per aquesta època depriment i perillosa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.