Els 'capos' de la màfia russa

Aquests són els noms dels líders de la màfia russa que més problemes han donat a les forces de seguretat de l'Estat. EL TEMPS ofereix un retrat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Zakhar Kalashov

El diari El País l’anomenava el 2007 “el presoner número 1” i assegurava que es tractava d’“el capo mafiós de més alt rang detingut fora de Rússia”. Però el 2014 ja havia complert la seva condemna de set anys i mig de presó −i multa de 20 milions d’euros− i era expulsat de l’Estat. Lliure. Cap a Rússia. El 2006 havia estat detingut a Dubai i extradit a Espanya en un avió que va ser escortat fins a Madrid per dos caces de l’Exèrcit espanyol. Per por que la màfia no segrestés l’avió. El 2014 va embarcar a Barajas rumb a Moscou. Té prohibit tornar-hi durant deu anys però quan hi torni ho farà lliure de càrrecs.

Segons explicava l’advocat i doctor en ciències polítiques Aleksei Binetski al diari Moscou Svobodnaya Pressa en una entrevista del 2010, els informes de “la policia suïssa” deien que Zakhar Kalaixov era “propietari d’una significant participació de LUKOIL, una de les més grans companyies petrolieres russes”, tenia “tres casinos a Moscou i posseïa propietats immobiliàries per un valor superior als 7,5 milions d’euros”. En un dels cables de l’Ambaixada espanyola dels EUA, s’afirma que el fiscal anticorrupció José Grinda havia explicat que Kalaixov va declarar “haver treballat amb la intel·ligència militar russa per vendre armes als kurds per tal de desestabilitzar Turquia”.

Gennadios Petrov

Resident a Calvià (Mallorca), Petrov era, teòricament, el capo, el vor z konen de tota la xarxa de blanqueig de diners desmantellada amb l’operació Troica. Va ser detingut el 2008 i va fugir quatre anys després. Demanà un permís al jutge de l’Audiència Nacional, al·legant causa de malaltia a Sant Petersburg, i ja no va tornar. De fet en aquell moment ja gaudia de llibertat provisional després d’haver pagat una multa d’un milió d’euros. La Fiscalia va emetre una ordre de crida i cerca. Després de la detenció se li va comissar el xalet de Calvià, valorat en quatre milions d’euros. En aquella operació també s’havien confiscat sengles xalets més, al Campello i Benalmádena (Màlaga), i cinc cotxes de luxe per valor de 600.000 euros.

La Fiscalia de les Balears va demanar el 2014 que la seva mansió a Calvià fos donada a una entitat social sense ànim de lucre per la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual, Amadip-Esment, perquè en pogués fer ús i la mantingués en condicions. Desgraciadament les dimensions de la propietat representaren per a l’entitat un problema més que una font d’ingressos i hi van renunciar. La Fiscalia va ordenar la venda del xalet el passat mes de maig.

Vitoli Izguilov

Va ser detingut el 2005 en l’operació Vespa i estava en llibertat condicional a l’espera de judici quan va ser novament detingut el 2008 al Campello dins de l’operació Troica. El motiu, segons van dir en aquell moment fonts policials, és que Izguilov havia desenvolupat “un nou entramat financer” per blanquejar els ingressos d’activitats delictives. A Izguilov, també conegut com la Fera (“Zver”) se’l considerava violent i perillós. Tot i això se’l va condemnar a una multa de 700.000 euros i a cinc anys i nou mesos de presó, que van ser commutats per l’expulsió de l’Estat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.