Desmuntant l’operació Troica

Després de les operacions Vespa (20005-2006) i Troica (2008), amb detencions a Catalunya (Barcelona i Castelldefels), el País Valencià (Alacant, Oriola, Benissa, Altea, Xàbia, el Campello i València) i Mallorca (Calvià i Palma), els diaris titulaven “Escapçada la màfia russa”. Un dels ‘capos’ detinguts, Gennadios V. Petrov, va fugir quatre anys després i l’altre, Zakhar Kalashov, que havia estat detingut a Dubai i custodiat amb caces fins a Madrid, va quedar lliure després de set anys de presó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre 2005 i 2009 dues operacions policials coordinades per l’Audiència Nacional, anomenades Vespa i Troica, van desarticular, segons els titulars dels diaris d’aquell moment, “una de les màfies russes més poderoses del món”, la que actuava a l’Estat espanyol: més de seixanta persones van ser detingudes i es van intervenir més de 800 comptes bancaris. Tot i això, l’Ambaixada dels EUA a Madrid i destacats investigadors i perseguidors del crim organitzat −com els fiscals anticorrupció i antidroga Fernando Bermejo i Gerardo Cavero− consideraven, en aquell mateix moment, que la màfia russa no estava en absolut “escapçada” −com manifestaven les autoritats policials i polítiques− i que a Catalunya encara hi havia “molts, molts” elements “actius” del crim organitzat provinent de l’antiga URSS. Ho revelen els informes (els cables, en el vocabulari de WikiLeaks) que l’ambaixada de Madrid va enviar els anys 2009 i 2010 al seu Govern (Departaments de Justícia i Seguretat Interior), a la CIA i a l’FBI. Són disponibles gràcies a WikiLeaks.

Els informes són obra de personal expert de l’ambaixada de Madrid o el Consolat General de Barcelona, en alguns casos personatges amb alts càrrecs després d’aquella destinació. Per exemple, hi ha dos informes del 2009 escrits per Arnold A. Chacon, que posteriorment seria ambaixador dels EUA a Guatemala i des de 2014 ocupa el càrrec de director general del Foreign Service del Govern dels EUA, és a dir, era un càrrec d’estreta confiança de Hillary Clinton –i ocuparà aquest càrrec fins que la nova administració Trump el rellevi.

Tots aquests informes es van redactar després de reunions del personal diplomàtic amb investigadors o fiscals espanyols. En aquest cas Chacon es va reunir amb Fernando Moreno, cap del CICO (Centre d’Intel·ligència per al Crim Organitzat), però d’altres col·legues seus expliquen les reunions amb el llavors fiscal anticorrupció de Barcelona, Fernando Bermejo −que ara, a Madrid, porta l’acusació en el cas Pujol−; el fiscal anticorrupció de Madrid, José Grinda i el fiscal antidroga de Barcelona, Gerardo Cavero.

En aquests informes els investigadors i fiscals qüestionen la versió governamental espanyola que deia que la màfia russa havia estat “desarticulada” i fan palesa una desconfiança general cap a les autoritats polítiques i policials de Rússia i Georgia, a més de la sospita que la justícia espanyola també està corrupta. Aquesta última sospita, per exemple, l’expressa l’ex-delegat de la Fiscalia Anticorrupció a Barcelona, Fernando Bermejo, en aquests termes, segons William Duncan, autor d’un informe del 15 d’octubre de 2009: “Bermejo va esmentar una dita italiana: la màfia és tan poderosa que pot comprar els jutges. Després va afegir que l’autor italià Roberto Saviano, conegut per la seva feina contra la màfia, va dir una vegada que el sistema judicial espanyol és tan corrupte que la màfia no necessita comprar jutges”. Aquesta explicació va seguida del que en els cables s’anomenen “Comentaris”, conclusions pròpies de l’autor: “Comentari: els funcionaris [de l’ambaixada] van entendre que Bermejo creia que hi havia alguna cosa de veritat en les paraules de Saviano”.

La importància de la màfia russa

Dels cables de WikiLeaks es poden extreure opinions diverses sobre l’abast de la perillositat de la màfia russa, molt difícil d’establir com en totes les organitzacions criminals. Per tal de valorar-los dins del seu context, cal conèixer què n’opinaven del crim organitzat rus, a Rússia, en aquell 2010. Segons opinava, en una entrevista al diari moscovita Svobodnaya Pressa, l’advocat i doctor en ciències polítiques Aleksei Binetski quan se li demanava per les activitats de la “màfia russa” a Europa occidental, aquest responia així: “Els [delinqüents] procedents de l’antiga Unió Soviètica han ocupat un nínxol propi en certs sectors de l’economia. Per regla general, aquests inclouen la prostitució, el tràfic de drogues, el contraban i, en certa mesura, el rentat de diners, fins i tot a través de la utilització de béns seents. Però no crec que els criminals russos tinguin un paper seriós en el món criminal a Occident”.

Gennadios Petrov, detingut a Calvià (Mallorca). Presumptament era el cervell d'una extensa xarxa de blanqueig de diners que posseïa grans propietats. Va fugir quatre anys després d'aquesta detenció amb un permís del jutge.

Davant d’alts càrrecs de l’Ambaixada d’EUA a Madrid, el cap d’Intel·ligència Estratègica del CICO (Centre d’Intel·ligència per al Crim Organitzat), Fernando Moreno, treia importància als efectes negatius de la màfia russa a Espanya amb un argument sui generis. En un cable del 31 d’agost signat per Arnold Chacon s’explica: “Moreno i col·laboradors del CICO, el 15 de juliol, van suggerir a la POLOFF [alts funcionaris] que aquestes operacions [Vespa i Troica] havien enviat el missatge polític que el CO [crim organitzat] rus no és benvingut a Espanya, encara que també va treure importància a l’amenaça que aquestes xarxes suposen per a Espanya, argumentant que si tots aquests mafiosos viuen a Espanya, això vol dir que les seves operacions són a l’estranger”.

En canvi, els fiscals anticorrupció i antidroga, respectivament, Fernando Bermejo i Gerardo Cavero, expressaven una opinió diferent de la de Moreno, segons un altre cable: “Bermejo va afirmar que a Catalunya s’està produint un blanqueig de capitals a gran escala i que a la regió hi ha en actiu ‘molts i molts’ membres de la màfia russa. (nota: a Espanya, el terme màfia russa no sols fa referència als membres del crim organitzat de Rússia, sinó també de la resta d’estats que integraven la Unió Soviètica.) Tant Cavero com ell van suggerir que les declaracions públiques fetes pels funcionaris espanyols a mitjans de 2008, les quals afirmaven que la batuda que va aconseguir capturar Petrov i altres membres havia ‘decapitat’ la màfia russa a Espanya, en realitat no eren més que unes declaracions optimistes fetes en un moment d’eufòria que no reflectien gens la situació actual. Van confirmar que la màfia russa encara continua activa al país. Bermejo va dir que els seus líders van arribar a la Costa Brava en un principi com a turistes. En veure, però, la laxa llei espanyola i les oportunitats que oferia la costa, la màfia va acabar utilitzant Catalunya com a base per al blanqueig de capitals i altres activitats il·legals”.

Desconfiança de Rússia

El sots-cap de l’Ambaixada dels EUA a Madrid, Arnold Chacon, explica en el seu cable del 31 d’agost: “Segons els informes, les autoritats espanyoles no han informat Moscou d’aquestes batudes [Vespa i Troica] i l’oficina LEGAT POST confirma que les autoritats del GOS [Govern espanyol] que combaten el CO [crim organitzat] rus desconfien dels seus homòlegs russos. Segons els informes, Moscou està interessant a saber exactament quines evidències tenen i ha enviat investigadors a Espanya per reunir-se amb oficials del Govern més de mitja dotzena de vegades des de les detencions de la Troica Fase I”.

Més endavant, Chacon afirma que el contacte entre mafiosos i governants russos era estret: “En l’últim any s’han produït una sèrie de girs sorprenents en la batalla en curs contra el CO [crim organitzat] ‘rus’ a Espanya, cosa que suggereix la complexitat de la xarxa del CO ‘rus’ a Espanya i l’abast de la seva penetració. Aquestes novetats s’han centrat en gran part al voltant d’una sèrie d’al·legacions en relació amb el grau d’accés a alts funcionaris polítics russos de què gaudien Petrov i la seva xarxa; els processos judicials contra Kalaixov i la resta de la xarxa Vespa, el seu desenvolupament lent, i −més recentment− els esforços d’Espanya per assegurar la detenció i/o extradició de més dels principals actors en el món de l’OC [crim organitzat] rus”.

Però les paraules més clares sobre la col·laboració de Rússia i Geòrgia les pronuncia el fiscal anticorrupció José Grinda arran de la negativa russa a extradir un dels objectius de l’operació Vespa, Tariel Oniani, que va poder escapar. Ho explica, en un cable enviat el 8 de febrer de 2010, Alan Solomont, llavors ambaixador nord-americà a Madrid: “Grinda va al·legar que el Ministeri rus de l’Interior i l’FSB (Servei de Seguretat Federal Rus) estan protegint estretament Oniani a Rússia (fins i tot a la presó). Després de la detenció d’Oniani a Moscou el juny de 2009, Espanya va sol·licitar la seva extradició per càrrecs derivats de l’operació Vespa, a la qual Rússia va respondre que la ciutadania russa d’Oniani impedia la seva extradició. Grinda va dir que Rússia ‘sempre li promet a Espanya que li traurà la ciutadania a Oniani, però mai ho fa’. Grinda va dir que, des de la seva experiència, ‘una virtut del Govern rus és que sempre dirà i farà el mateix: res’”. Potser Grinda era més dur del que calia. Oniani va ser extradit un any després, el 2011.

Les sàvies prediccions

El cable de Chacon del 31 d’agost de 2009 indicava, al final, uns quants “Senyals clau que cal vigilar” en el desenvolupament dels judicis per l’operació Vespa i l’operativitat del crim organitzat rus. Chacon ja intuïa que les condemnes serien baixes i la màfia russa es refaria i avisava que s’havia de vigilar el rumb que prendrien “quatre temes”. En funció d’això se sabria “si els esforços espanyols per combatre el crim organitzat rus acabaran tenint un impacte significatiu a llarg termini”. Calia vigilar, primer de tot, “si els esforços del crim organitzat rus per subornar la justícia serien reeixits”. I afegia: “La documentació dels tribunals que presenten càrrecs contra els acusats de l’operació Vespa detallen una campanya sistemàtica dels defensors de la Vespa per manipular el sistema judicial espanyol i assegurar l’exoneració de Kalaixov, garantir que li concediran la llibertat condicional i/o la reducció de condemna”. I constata en el cable que, “de fet diversos objectius de l’Operació Vespa Fase II −incloent-hi el rus Alexander Gofshtein de Rússia, l’advocat personal de Kalaixov, i l’ucraïnès Oleg Vorontsov, ex-assessor electoral del president rus Ieltsin− van conspirar per influir les autoritats involucrades en el cas, tant judicials com de seguretat, amb regals i favors”.

També calia observar atentament “la relativa duresa de la sentència en el judici de l’operació Vespa”. Concretament, Chacon ho expressava així: “S’haurà de vigilar l’abast del cas Vespa −el primer judici d’aquesta mena contra els lladres de llei d’Euràsia− i de les penes màximes que es confirmen després de les apel·lacions. En els casos de lluita antiterrorista, Espanya té un historial de detencions d’alt perfil de presumptes gihadistes radicals que després donen lloc a processaments febles amb els acusats que surten en llibertat”.

En tercer lloc, calia estudiar “si Espanya cedeix terreny en qüestions d’extradició” perquè hi havia la reticència a extradir Oniani. I en quart lloc, s’havien d’estudiar els “indicis que la presència del crim organitzat rus a Espanya s’ha refet”. Concretament, Chacon citava que “el periodista Antonio Baquero, que cobreix temes de crim organitzat per al diari de Barcelona El Periódico, va dir a representants del cos consular dels EUA, el 17 d’agost, que la xarxa de crim organitzat russa, encara que dèbil, es manté a Espanya”. I que “a principis de 2009, funcionaris del CICO van predir privadament a membres del cos diplomàtic que la xarxa de crim organitzat rus involucrada en tràfic de persones es reconstituirà, malgrat els tres esforços previs (operació Zarpa, 2006-2008) per desmantellar-la”. Per tant, assumia Chacon, “caldrà controlar si es manté activa la presència a Espanya del crim organitzat rus involucrat en rentat de diners per tal d’avaluar les seves veritables capacitats”. Chacon l’encertava, sobretot, amb el tema de les condemnes.

Penes toves, fugues i expulsions

Sis anys després d’aquells informes, no només s’ha fet evident que aquelles operacions no van desarticular tota la màfia russa sinó que la justícia ha mostrat les seves febleses: ara per ara només s’han condemnat sis dels 68 detinguts (27 estan acusats però no jutjats) i no s’ha aconseguit cap condemna exemplar per als seus capos: el principal detingut en l’operació Troica, Gennadios Petrov, va fugir als quatre anys gràcies a un permís del jutge, i el principal capo mafiós detingut a Dubai amb l’operació Vespa −en Zakhar Kalaixov− només va estar a la presó set anys.

La mansió de Calvià de Gennadinos Petrov. La Fiscalia li va cedir a una associació d'atenció a discapcitats que no va poder assumir-la.

L’operació Vespa (2005) va acabar amb un total de 28 detinguts a Catalunya (Barcelona i Castelldefels), el País Valencià (Alacant, Oriola, Benissa i Altea) i Andalusia (Màlaga, Marbella, Torremolinos, Benalmádena i Fuengirola). A més s’hi van intervenir uns 800 comptes bancaris de 42 entitats diferents de l’Estat. Un any després, el 23 de novembre de 2006, la segona fase de l’operació Vespa va acabar amb 12 detinguts a Madrid, Marbella i Yuncler de la Sagra (Toledo) que estarien blanquejant diners procedents, sobretot, de casinos russos. A més a més, es va aconseguir l’extradició d’un rus localitzat a Dubai, Zakhar Kalaixov, presumptament el cervell de tota l’organització. Dos caces militars van custodiar l’avió en què viatjava fins a Madrid per tal d’evitar una previsible acció de rescat de Kalaixov (amb aquesta èpica va ser explicat a l’opinió pública pel Govern Zapatero). Per últim, com a cirereta del pastís, es va detenir també el subdelegat del Govern a Catalunya, Eduard Planells −que posteriorment seria declarat innocent. Planells era el segon de Joan Rangel (llavors delegat de Govern a Catalunya nomenat per Zapatero) i va ser acusat de facilitar la tramitació de permisos de treball i residència a membres de la màfia russa.

Arran de l’operació Vespa, finalment només van ser processades 12 persones i sis van ser declarats innocents. L’1 de juny de 2010 l’Audiència Nacional condemnava el líder de la màfia russa, Zakhar Kalaixov, que havia estat considerat “el capo mafiós de més alt rang detingut fora de Rússia”, a set anys de presó −dels quals se li descomptarien els tres anys passats en presó preventiva− i a pagar una multa de 20 milions d’euros. Al presumpte cervell d’una xarxa criminal que opera a tot Europa només se l’havia pogut retenir set anyets; al criminal que, un cop detingut a Dubai, s’havia escortat amb caces militars fins a Espanya se’l deixava anar als quatre anys de ser condemnat.

A la mà dreta de Kalaixov, Mikhail Mdinaradze, se’l condemnà també per blanqueig de capitals i li van imposar una condemna de cinc anys de presó i multa de vuit milions d’euros. Però se li va commutar la pena per l’expulsió –amb el condicionant que no tornés en deu anys. Els altres quatre condemnats (Konstantin Asatiani, Oleg Vorontsov, Aleksandr Minin i Natalia Serova), pel mateix delicte se’ls van imposar, respectivament, penes de quatre anys i 500.000 euros; quatre anys i 300.000; tres anys i tres milions, i dos anys i 900.000 euros. Amb Minin es va arribar a un tracte semblant al de Mdinaradze i també va poder canviar la presó per expulsió.

L’operació Troica (Juny de 2008) va acabar amb un total de vint detinguts entre Mallorca (Palma i Calvià), Alacant, Madrid i Màlaga. Els personatges més importants dins la jerarquia mafiosa serien els capos −allò que la màfia russa anomena vor z konen (‘lladres de llei’ seria la traducció literal). En aquesta operació s’hauria detingut  dos vor z konen, segons les primeres informacions: Gennadios Petrov i Vitoli Izguilov. El primer es va fugar el juny de 2012, amb un permís per visitar un metge a Sant Petersburg que li va concedir un jutge de l’Audiència Nacional. Des de 2010 Petrov gaudia de la llibertat provisional després de pagar una fiança d’un milió d’euros. Vitoli Izguilov també s’aprofitava de l’expulsió de l’Estat. Pagava 700.000 euros i commutava la pena de presó de cinc anys i nou mesos per la sortida de l’Estat.

Per als 27 processats per l’operació Troica, la Fiscalia va demanar, l’octubre de 2015, un total de 146 anys de presó i 2.700 milions d’euros, la qual cosa equival a penes individuals de cinc anys i sis mesos de presó, i multes de 100 milions d’euros per a cadascun.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.