L’any més remogut

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El nou any serà mogut i remogut políticament. Al País Valencià i a les illes Balears ningú no espera grans canvis ni sotracs. Els dos Governs que han acabat amb els règims del Partit Popular −intermitent, en el cas de les Balears, i asprament continu, en el valencià− continuaran bregant per demostrar, malgrat totes les fragilitats i les contradiccions, que poden fer millor les coses. Que hi ha una manera d’entendre la política i el país més enllà de l’autoritarisme, la despesa ostentosa i la corrupció. Els Governs de Ximo Puig i de Francina Armengol tenen un gran repte al davant. Hauran de convèncer un Govern hostil −el de Mariano Rajoy− i al Consell de Política Fiscal i Financera −on el vot del ministre d’Hisenda és qualitatiu− que els dos territoris suporten i pateixen un finançament injust. Més injust encara, si cap, en el cas valencià, que és una comunitat amb un PIB per sota de la mitjana estatal i que aporta molt més del que rep de l’Estat. No serà fàcil.

El Govern valencià i el balear tenen a favor de les seues tesis el fet que el vot del PSOE al Congrés determina l’estabilitat del Govern de Rajoy. Hauria de ser aparentment fàcil, doncs, aconseguir una millora real en el seu finançament. Però, per contra, no tenen garantit el suport de les autonomies en mans del PSOE, sobretot d’Andalusia. Perquè alguns continuen beneficiant-se dels privilegis fiscals i financers actuals, uns altres s’han de resignar a continuar suportant la càrrega que aguanten. La veu de Susana Díaz és la més potent en el PSOE actual. I encara que Ximo Puig li haja fet costat en tota l’operació de substitució de Pedro Sánchez, aquesta opció no garanteix res al president de la Generalitat Valenciana. En tot cas, aquest és el principal repte que han d’encarar valencians, mallorquins, menorquins i formenterencs en l’any que ara s’enceta.

La moguda i la remoguda política correspondrà aquest 2017 als catalans estrictes. Aquest és l’any de la desconnexió, del punt d’inflexió, del punt de transgressió necessari si Catalunya es vol constituir en Estat. Junts pel Sí i la CUP han encarrilat el procés amb un referèndum que inicialment el Govern i el Parlament tenen previst de fer el mes de setembre. La llei més estratègica de la desconnexió −la de règim jurídic català−, aprovada molt poc abans, permetrà que el Parlament el puga convocar. Però a partir d’aquella aprovació s’encadenarà amb molta més contundència la reacció judicial de l’Estat espanyol. No serà un any políticament fàcil a Catalunya, però almenys permetrà desvelar els interrogants que s’arrosseguen de fa molt de temps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.