A la premsa internacional: Una nova Guerra Freda?

Els Estats Units castiga Rússia pels atacs informàtics. Així ho recull The New York Times, que explica que "el president Obama va castigar Rússia el dijous pels seus esforços per influir en les eleccions del 2016, expulsant 35 presumptes agents d'intel·ligència russos dels Estats Units i imposant sancions als dos principals serveis d'intel·ligència de Rússia". En aquest sentit, el Miami Herald es pregunta si estem davant una "nova Guerra Freda". El diari sosté que "el dia va marcar un punt baix en les relacions dels Estats Units amb Rússia, que han patit durant els anys d'Obama i Putin per Ucraïna, Edward Snowden i el suport de Rússia al president sirià Bashar Al Assad". Mentrestant, Moscou ha arribat a un acord per un alto el foc a Síria. El britànic The Guardian destaca que el fràgil pacte ha entrat en vigor a tot Síria i ha estat negociat entre Rússia i Turquia. Des de París, Le Figaro vaticina que el 2017 serà un "any d'alts riscos per a l'economia mundial": l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, les múltiples eleccions a Europa, les tensions amb la Xina... Finalment, a l'Argentina, La Nación parla avui d'un "revés" per a l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner: la Justícia ha decidit reobrir el cas que investigava el fiscal mort Alberto Nisman.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

[gallery columns="2" link="file" size="medium" ids="4092,4091,4089,4088,4087,4093"]

Als Estats Units, The New York Times arriba als quioscos aquest divendres informant que "els Estats Units castiga Rússia" pels atacs informàtics durant les eleccions presidencials. En aquest sentit, el diari novaiorquès explica que "el president Obama va castigar Rússia el dijous pels seus esforços per influir en les eleccions del 2016, expulsant 35 presumptes agents d'intel·ligència russos dels Estats Units i imposant sancions als dos principals serveis d'intel·ligència de Rússia". També han estat penalitzats quatre alts oficials d'un d'aquests serveis, acusat d'haver ordenat els atacs al Comitè Nacional Demòcrata i altres organitzacions polítiques.

Per la seva part, també als Estats Units, el Miami Herald es pregunta en la seva portada d'avui si estem davant una "nova Guerra Freda". En aquesta línia, el diari de Florida sosté que "el dia va marcar un punt baix en les relacions dels Estats Units amb Rússia, que han patit durant els anys d'Obama i Putin per Ucraïna, Edward Snowden i el suport de Rússia al president sirià Bashar Al Assad". El Kremlin va dir ahir que l'administració Obama són uns "perdedors" i va amenaçar amb represàlies per les sancions de Washington.

Al Regne Unit, The Guardian destaca aquest divendres que Rússia arriba a un acord per a un alto el foc a Síria, que deixa els Estats Units marginats. Sobre això, el diari londinenc detalla que "un alto el foc ha entrat en vigor a tot Síria després que el règim d'Assad i l'oposició acceptessin un acord nacional negociat per Turquia i Rússia", i que "s'espera que el fràgil pacte pugui marcar un punt d'inflexió i donar pas a converses de pau encaminades a posar fi al conflicte de sis anys que ha matat gairebé mig milió de persones i ha desplaçat la meitat de la població siriana". És el tercer acord d'alto el foc aquest any.

A França, Le Figaro parla de l'any 2017 que arriba com a un "any d'alts riscos per a l'economia mundial". El diari parisenc assenyala que "entre l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, les tensions amb la Xina, les múltiples eleccions a Europa i el risc de pujada dels tipus d'interès, els pròxims mesos vénen carregats d'incerteses per als mercats financers". El rotatiu recorda que l'any passat, per aquestes dates, ni els mitjans de comunicació ni els experts donaven possibilitats a la victòria del Brexit al Regne Unit o la de Donald Trump als Estats Units, llavors un candidat republicà entre una dotzena d'aspirants.

A l'Argentina, La Nación obre la seva portada d'aquest divendres amb el "revés" per a l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner per la reobertura de la denúncia del fiscal mort Alberto Nisman. El diari editat a Buenos Aires precisa que "a gairebé dos anys de la mort del fiscal Alberto Nisman, la Justícia ha reobert la denúncia que implicava Cristina Kirchner en la posada en marxa d'un pla delictiu per a encobrir l'Iran en la investigació de l'atemptat contra l'AMIA". El fiscal Nisman investigava "si el govern kirchnerista, a partir del memoràndum firmat amb l'Iran, va deixar de perseguir els ciutadans d'aquell país sospitosos de cometre l'atemptat a canvi d'obtenir petroli i beneficis econòmics".

Finalment, a Veneçuela, El Universal informa avui que "fins al 20 de gener podrà circular el bitllet de 100 bolívars". El diari caraqueny explica en aquest sentit que "el president de la República, Nicolás Maduro, va anunciar que s'estén fins al 20 de gener la data límit per a la circulació legal del bitllet". La seva retirada de circulació -després prorrogada fins al 2 de gener, i ara fins al 20- aquest mes va provocar fortes protestes, i fins i tot una onada de violència i saquejos, com a conseqüència de la falta de diners en efectiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.