L’oli de palma, una substància controvertida

L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) demostra que consumir substàncies amb massa greixos saturats, com l’oli de palma, pot provocar que un tumor faci metàstasi, que s’expandeixi. El descobriment reobre el debat sobre aquest oli, que es troba en molts aliments processats i que ja és controvertit per les irregularitats de la seva cadena de producció.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Existeix una relació entre una dieta rica en greixos i el fet que un tumor faci metàstasi, que s’expandeixi a altres àrees del cos. Aquesta és la principal conclusió a la qual ha arribat un grup de científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) i que planteja que encara queda molt per estudiar sobre el càncer des del punt de vista de la nutrició. A l’estudi, liderat per Salvador Aznar Benitah, s’ha descobert que una proteïna anomenada CD36 és l’encarregada que el tumor faci metàstasi. Aquesta proteïna es troba a la membrana de les cèl·lules dels tumors i absorbeix greixos, fet que fa que el tumor desenvolupi metàstasi.

El grup de recerca ha comprovat empíricament que això succeeix en tumors que provoquen càncer oral, de pell i de mama de tipus luminal. Els ratolins que van rebre una dieta amb més greixos durant l’experiment van desenvolupar metàstasis més agressives que els que tenien una alimentació normal. A més a més, també s’ha descobert, mitjançant experiments computables (a partir de bases de dades), que aquesta relació entre greixos en sang i metàstasi també succeeix en càncers de pulmó i bufeta. Tot i que encara no s’ha comprovat la relació dieta greixosa-metàstasi en tots els tipus de tumors existents, Gloria Pascual, la primera autora del treball de l’IRB Barcelona, afirma que “sembla que aquest és un mecanisme general i no només específic d’aquests càncers”.

Pascual insisteix que “una persona sana necessita greixos” a la seva dieta. Tot i això, un pacient a qui se li ha detectat un tumor sí que hauria de tenir en compte aquesta relació entre dieta rica en greixos i metàstasi. En aquest cas, es podria arribar a recomanar a la persona que controlés el consum de greixos.

Durant l’experiment, el grup d’investigadors va introduir en ratolins un tumor oral que havia estat tractat amb àcid palmític. Amb l’aplicació de l’àcid, els tumors van passar d’una freqüència de metàstasi del 50% al 100%. Tots els ratolins van desenvolupar metàstasi, així que la relació entre el consum d’àcid palmític i l’expansió del càncer és clara. Però què és exactament aquest tipus d’àcid?

L’àcid palmític es troba, principalment, a l’oli de palma, un oli vegetal que s’obté del fruit d’un tipus de palmera anomenada Elaeis guineensis. Segons explica el nutricionista Abel Mariné, aquest “deu ser el greix més consumit del món”. L’oli de palma conté greixos molt saturats, fet que aporta gust i textura als aliments i fa que tinguin més consistència i es conservin durant més temps. Per aquestes qualitats, l’oli de palma és un ingredient de molts aliments processats, com ara gelats, galetes, snacks, margarines, postres preparats i altres productes que es troben en els supermercats. També poden contenir oli de palma productes d’higiene, com el sabó, els cosmètics i el biodiesel. “Tot el que pugi portar greixos i tingui consistència” és susceptible de tenir oli de palma, sentencia Mariné.

Per saber si un producte conté l’oli cal fixar-se en l’etiquetatge. En principi, si un dels ingredients de l’aliment és l’oli palmític, això s’hauria d’indicar a l’etiqueta, però sovint s’utilitza l’expressió “oli vegetal” per evitar el terme “oli de palma”. D’aquesta manera, a vegades és difícil saber si un producte conté l’oli o no. Per saber-ho definitivament, Abel Mariné explica que “com més greixos saturats hi hagi al producte, més possibilitats hi ha que tingui oli de palma”.

El fruit del qual s'extrau l'oli.

“Aquest oli té una proporció bastant elevada d’àcids grassos saturats”, explica Mariné. Aquells olis que són líquids a temperatura ambient, com el d’oliva, són més insaturats que els que són sòlids, com és el cas de l’oli de palma o de coco. El consum de greixos saturats, que pot causar colesterol, ens pot fer tenir “més tendència a arteriosclerosi (risc d’infart, trombe, ictus...)”, explica Mariné, però “tot és qüestió de proporció”. Com també fa Gloria Pascual, el nutricionista afirma que no cal prohibir aquest tipus de greixos. “Fins i tot hi ha qui els recomana”, assenyala, però s’ha d’anar amb precaució. “No el recomanaria, però tampoc el prohibiria”.

Tot i que sembla que el debat sobre aquest oli es decanta cap a la banda dels detractors, també hi ha experts que el defensen.  És cert que l’oli de palma pot augmentar el colesterol i el risc de malalties cardiovasculars per la quantitat de greixos saturats que té, però, tot i això, els defensors de l’oli en ressalten altres qualitats.

L’oli de palma no només conté àcid palmític, sinó que també té àcid oleic i linoleic. Al contrari que l’àcid palmític, l’oleic, que es troba tant en vegetals com en animals (a l’oli d’oliva, la carn de porc, l’advocat...), regula el colesterol: redueix el que es coneix com colesterol “dolent” i n’augmenta el “bo”. L’àcid linoleic, que es troba en olis vegetals com el de gira-sol, afavoreix, entre d’altres, el bon funcionament del sistema immunitari. A més a més, l’oli de palma també conté vitamines A i E.

El World Journal of Cardiology (WJC), una de les publicacions líders sobre cardiologia, va publicar, a finals de 2015, un petit estudi que sentencia: “En conclusió, l’opinió dels autors (els doctors Osaretin J. Odia, Sandra Ofori i Omosivie Maduka) és que l’oli de palma, consumit com un greix part d’una dieta saludable, no incrementa el risc de malalties cardiovasculars”. A l’informe, els científics no recomanen la ingesta de l’oli, simplement afirmen no trobar evidències suficients per no fer-ho. També en ressalten les qualitats positives, com el fet de comptar amb els àcids oleic i linoleic.

Molts dels defensors de l’oli de palma en recomanen un consum moderat, però creuen que aquest greix és la millor opció entre tots els greixos que es poden utilitzar perquè els aliments siguin més consistents. A l’estudi del WJC, els científics conclouen que “poc o cap benefici s’obtindria en reemplaçar l’oli de palma per altres olis rics en àcids greixos mono o poliinsaturats”. Sobre aquest aspecte, Abel Mariné afirma que l’oli palmític “és un greix adient per substituir els olis hidrogenats”, que són aquells olis vegetals líquids que mitjançant un procés tecnològic adopten una textura semi sòlida, més consistent. Això és el que succeeix, per exemple, durant l’elaboració de la margarina. 

Una cadena de producció conflictiva

A banda del debat sobre si l’oli és beneficiós o perjudicial per la salut, sobre el qual totes les parts apunten que cal més recerca, també hi ha un altre punt controvertit sobre aquesta substància: la cadena de producció.

La palmera de la qual s’extreu l’oli és originària de l’Àfrica, però ara també es cultiva a Amèrica i, principalment, a Àsia, que és la regió de màxima producció d’oli de palma. Cada cop, aquest oli es consumeix més i les empreses n’augmenten la producció. Com a conseqüència, té lloc la desforestació: les companyies talen boscos sencers per plantar-hi palmeres.

El cultiu de l'oli de palma causa deforestació, denuncien els ecologistes. Imatge d'Indonèsia//Greenpeace.

La desforestació implica diferents impactes al terreny. D’entrada, agreuja el canvi climàtic: si els boscos són els pulmons de la Terra (desprenen oxigen i eliminen diòxid de carboni), destrossar-los contribueix a l’escalfament global. A més, la tala de boscos també té conseqüències en la fauna de la regió. Les principals víctimes són els orangutans, que, de sobte, es troben fora del seu hàbitat natural. Finalment, la desforestació també suposa un impacte negatiu per a la població local, que ha de desplaçar-se o, si decideix quedar-se, treballar per a les companyies productores de l’oli.

En aquest darrer sentit, l’associació en defensa dels drets humans Amnistia Internacional (AI) va publicar, a finals d’octubre, l’informe The great palm oil scandal: Labour abuses behind big brand names (El gran escàndol de l’oli de palma: Abusos laborals darrere grans marques). L’estudi mostra que a les plantacions de palmeres que Wilmar, la principal distribuïdora d’oli de palma del món, té a Indonèsia, sovint les condicions de treball són lamentables.

Amnistia Internacional denuncia que l’explotació infantil i de treballadors té lloc en moltes de les plantacions. “S’obliga les dones a treballar moltes hores sota l’amenaça de reduir el seu salari”, s’afirma a l’informe. En els pitjors casos, les dones poden arribar a cobrar només 2,5 dòlars al dia. Durant la investigació, els treballadors d’Amnistia van reconèixer nens de només vuit anys realitzant “treball físic dur i perillós” a les plantacions d’Indonèsia.

L’associació d’ajuda humanitària també sentencia que els treballadors de les plantacions “pateixen greus lesions a causa del paraquat, una substància química summament tòxica que segueix utilitzant-se a les plantacions malgrat estar prohibida a la Unió Europea i per la pròpia Wilmar”. Finalment, Amnistia també alerta que la seguretat a les plantacions no és l’adequada i que “s’obliga les persones a treballar moltes hores per complir objectius absurdament alts”.

Ja fa anys que diferents organitzacions humanitàries, com Amnistia, denuncien la controvertida cadena de producció de l’oli de palma. Per posar-hi remei, l’any 2004 es va crear la Round Table on Soustainable Palm Oil (RSPO) (Taula Rodona sobre l’Oli de Palma Sostenible, en català), una entitat que té l’objectiu de transformar el mercat d’aquest oli i la seva producció per fer-los sostenibles.

Moltes empreses que utilitzen oli de palma en els seus productes intenten, des dels darrers anys, només utilitzar l’oli que sigui sostenible segons la RSPO. Per exemple, l’empresa alimentària Nestlé explica a la seva pàgina web que té l’objectiu de certificar el 100% de l’oli de palma que utilitza i afirma que actualment un 47% és “d’origen responsable”.

Però tot i els compromisos de les grans companyies, ara Amnistia Internacional dubta de si el certificat de sostenibilitat de RSPO és realment verídic. “Les conclusions plantegen dubtes sobre les afirmacions de sostenibilitat”, afirma l’organització.

Meghna Abraham, investigadora principal d’AI, diu a la publicació que “gegants empresarials com Colgate, Nestlé i Unilever asseguren al públic consumidor que els seus productes utilitzen ‘oli de palma sostenible’, però les nostres conclusions revelen que l’oli de palma dista molt de ser-ho”. I afegeix: “Aquestes conclusions sorprendran al públic consumidor que pensa que pren decisions ètiques en el supermercat quan compra productes que diuen utilitzar oli de palma sostenible”.

Finalment, Amnistia demana més transparència a les empreses que produeixen aliments o cosmètics amb oli de palma. L’organització reclama que siguin “més transparents pel que fa als ingredients dels seus productes. Han de revelar la procedència de les matèries primeres dels productes que trobem en els prestatges del nostre supermercat”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.