Del 'narco' a la tolerància: La marihuana agita Mèxic

La liberalització de les drogues al nord de la frontera pot accelerar el procés al país americà. Amb tot, hi ha veus que alerten d'un auge d'altres drogues il·legals com ara la cocaïna o els opiacis.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al novembre un 57% dels californians van votar a favor de legalitzar el cultiu i el consum de marihuana amb finalitats recreatives. Els ciutadans de set estats nord-americans més i de Washington, DC, ara ja poden pipar amb tota tranquil·litat, o podran fer-ho ben aviat, però els efectes de la liberalització a l’estat fronterer més poblat es notaran més cap al sud. Mèxic acaba de celebrar el desè aniversari d’una guerra contra les drogues. Ha dedicat milions de dòlars a eradicar el cànnabis. Ara tindrà frontera amb un enorme mercat regulat d’aquesta substància: un mercat en què el 30% de la població és mexicana o mexicano-americana. Els canvis als Estats Units poden fer que Mèxic també s’hi repensi, tant la gent del carrer, com els polítics, com els proveïdors de maria.

Fixem-nos, primer, en els ciutadans. Actualment, gairebé un terç dels votants de Mèxic dóna suport a la legalització de la marihuana amb finalitats recreatives. Les actituds s’estan suavitzant: el 2008 només un 7% aprovava el consum legal de maria. Molts mexicans associen l’herba amb els horrors de la guerra contra les drogues, que es calcula que va costar més de 80.000 vides. Per a algunes persones, aquest és un motiu per prendre mesures més dures; per a d’altres, per arrabassar-la de les mans dels criminals.

El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, ha proposat despenalitzar la possessió de 28 grams o menys de maria amb finalitats recreatives (el límit actual són 5 grams). El 13 de desembre, en un pas important cap a la desintoxicació de la droga, el senat va votar a favor de legalitzar la marihuana per a usos mèdics. Aquesta liberalització parcial és popular: 98 dels 127 senadors hi van donar suport, amb només set vots en contra. Els diaris van plens d’articles sobre el potencial del cànnabis en el tractament d’un munt d’afeccions. Fins i tot l’arquebisbe catòlic de la Ciutat de Mèxic ha donat el vist-i-plau al projecte de llei. La cambra baixa l’ha d’aprovar a començament del 2017.

Igual que l’habitació d’un fumador, però, el camí cap a la plena legalització està ple d’obstacles. El Partit Revolucionari Institucional (PRI) de Peña Nieto està dividit entre acontentar la seva base tradicional o atreure els joves mexicans que, igual que el jovent d’arreu, tenen una posició més laxa respecte al cànnabis. Els mals resultats del PRI a les eleccions per escollir governador del juny es van atribuir en part a les reformes proposades per Peña Nieto sobre la marihuana i el matrimoni gai, que poden haver-lo enemistat amb els conservadors socials. Des d’aleshores, la despenalització s’ha anat ajornant.

D’altra banda, hi ha Donald Trump. La possessió de marihuana encara és il·legal segons les lleis federals als Estats Units. Les visions de l’abstemi president electe no són clares: ha dit que la legislació sobre la maria s’ha de deixar als estats i que la legalització “s’ha d’estudiar”, però també ha dit que ara no s’hauria de legalitzar la droga. El seu candidat a fiscal general, Jeff Sessions, és un lluitador antiquat contra les drogues, que ha fet campanya contra l’“enfocament negligent” sobre la marihuana per part de Barack Obama. Sessions podria fer complir les lleis federals amb més vehemència a Califòrnia i la resta de llocs. O no. És poc probable que hi hagi res que reverteixi la tendència cap a la liberalització, fet que posa de manifest un canvi secular en les actituds nord-americanes. Però Sessions podria alentir el procés i potser dissuadir-lo al sud de la frontera.

Marihuana i narcotràfic

De moment, els mexicans que potser estan més afectats pels canvis més al nord pertanyen a les tristament famoses bandes de narcotraficants. Els decomisos de marihuana a la frontera sud-oest dels Estats Units dutes a terme per la patrulla de fronteres, un útil agent per a l’activitat de les bandes mexicanes, fan pensar que els traficants noten la pressió de la marihuana cultivada legalment als Estats Units. En els tres anys d’ençà que Colorado es va convertir en el primer estat nord-americà que legalitzava la maria per a usos recreatius, el 2012, els decomisos van baixar de 1.000 tones a 700.

Els criminals hi han respost de dues maneres. Venen més porros als seus compatriotes, que fumen relativament poc i per tant són un mercat de creixement atractiu. I les bandes també passen a drogues més dures. “El tràfic de drogues consisteix a gestionar rutes”, observa Antonio Mazzitelli, director regional de l’Oficina de les Nacions Unides per a les Drogues i el Crim. A mesura que disminueixi la demanda de marihuana il·legal, diu Mazzitelli, els traficants es canviaran a la metamfetamina, la cocaïna o els opiacis. La lluita per controlar noves línies de negoci pot ser un dels motius de la reactivació de la violència a les zones frontereres de Mèxic.

Una major laxitud en les lleis d’estupefaents als Estats Units que permeti també la venda regulada de drogues més dures perjudicaria els proveïdors il·legals oferint alternatives legals. Tristament, aquesta opció no entra en els càlculs. Si finalment es legalitzen les drogues a Mèxic –començant per la marihuana–, amb el temps s’aconseguiran uns efectes similars. Però regular aquest àmbit és complicat. Si es posen massa impostos a la marihuana, les bandes dominaran el comerç de contraban, igual que passa amb prop d’una sisena part del mercat tabaquer mexicà. Si se n’hi carreguen massa pocs, molts més mexicans acabaran col·locats.

És improbable que els polítics vagin per davant de l’opinió pública. Però Califòrnia pot donar una pista del que ha de venir: el 2010 un 46% dels hispans d’aquell estat van votar a favor de la legalització. Aquesta vegada els sondejos a peu d’urna situen la xifra en

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.