El forat negre dels hospitals valencians

La sanitat valenciana va convertir-se durant l'etapa del PP en un forat sense fons. L'informe de la Sindicatura de Comptes de l'any 2015 apunta sobre la gestió dels hospitals provincials de València i Castelló, i confirma l'ombra de corrupció que hi havia a sobre d'ambdós centres. La nissaga Blasco i la trama 'Gürtel' són els protagonistes de les irregularitats detectades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La infecció d'irregularitats de la sanitat valenciana durant l'etapa del PP no ha estat un cas aïllat. No es tractava d'una simple cèl·lula maligna amb les suposades comissions il·legals de Ribera Salut, ni d'una pulmonia ocasional amb els tripijocs del negoci de les ressonàncies, ni tampoc d'un simple refredat amb el frau de diversos impostos. El retrat de l'informe de la Sindicatura de Comptes que ha presentat aquest dimecres sobre l'exercici 2015 col·loca la cirereta del pastís. I diagnostica una malaltia crònica. Les irregularitats assenyalades són dels sis darrers mesos dels populars al capdavant del Consell i del primer mig any del Govern del Botànic, tot i que es refereixen a l'etapa del PP.

L'òrgan auditor radiografia la infecció amb dos casos. Aquests són l'Hospital General Universitari de València i el Provincial de Castellò. Si aquests centres ja havien estat sota sospita per les presumptes corrupteles que els assetgen, l'auditoria de la Sindicatura corrobora les irregularitats administratives detectades. Però també mostra el descontrol sanitari de l'etapa política anterior.

L'ombra de 'Gürtel'

Amb l'ombra de la trama capitanejada per Francisco Correa a sobre, la Sindicatura ha detectat a l'Hospital Provincial de Castelló possibles irregularitats en una sèrie de contractes formalitzats durant l'any 2015. «S'han observat debilitats de control i incompliments substancials que necessiten ser detectats prèviament», afirma l'informe de la Sindicatura. L'òrgan auditor també ha identificat acords que han esquivat el control pertinent per part del Consell de Govern del consorci hospitalari. En aquest sentit, l'informe denuncia la mancança «d'una unitat administrativa per a l'exercici de les funcions de control de la seua gestió econòmica-financera».

La ferida, però, brolla sang per més parts. Segons la Sindicatura, els treballs sense els tràmits previs necessaris per garantir la seua validesa, «l'arbitrarietat de les decisions» i els preus acordats, «especialment en l'adquisició de productes farmacèutics i serveis de manteniment d'equips d'electromedicina», han estat regulars durant l'any 2015.

L'Hospital Provincial de Castelló està sota sospita.

Unes sospites sobre aquest centre sanitari que no són noves. Diverses empreses vinculades a la trama Gürtel, com ara Piaf, van signar contractes amb aquest hospital. Si més no, la Intervenció General de la Generalitat Valenciana va detectar-hi irregularitats comptables entre 2006 i 2015, xifrades en 25 milions d'euros en les adjudicacions a Piaf i Telesco, ambdues del mateix grup empresarial. Posteriorment, i després d'una auditoria de la Conselleria de Sanitat, la quantitat sota sospita va augmentar a 32 milions. En aquest cas, per contractes atorgats a una Unió Temporal d'Empreses (UTE) conformada per Piaf i el grup Domo.

Així, l'Hospital Provincial de Castelló va emetre factures sense contracte previ i sense una funció clara pels treballs amb les citades mercantils. I tot, quan el president de Piaf, Alejandro Pons, va admetre haver-hi  finançat il·legalment el PP de Francisco Camps. El grup Domo, l'empresa que va fer pinya amb Piaf per pescar contractes del centre, hauria cobrat, al seu torn, milers de factures ambigües que no especifiquen els treballs realitzats i que, alhora, reflecteixen unes xifres aparentment unflades. L'exemple més clar de tot plegat és un betlem muntat a l'hospital pel qual van cobrar 90.000 euros l'any 2006.

Amb tot, altres societats esquitxades pel cas Gürtel han facturat al consorci hospitalari. Intur, del holding empresarial d'Enrique Gimeno, va obtenir contractes per valor de 10 milions d'euros del centre. Lubasa, ara denominada Becsa, va facturar en cinc anys més d'un milió d'euros per la gestió de l'aparcament. Segons indica la Sindicatura, aquest contracte signat el 2006 per construir un pàrquing i un saló d'actes ha generat desviacions de diners durant l'any 2015. L'empresa concessionària ha facturat durant aquest any 67.225 euros. Un pagament que, segons l'òrgan auditor, no s'hauria d'haver efectuat. La vella Lubasa, que va participar en l'embrió de la sanitat privada al País Valencià, està implicada en diverses causes judicials.

Les irregularitats detectades per l'òrgan que dirigeix Vicent Cucarella no s'acaben ací. La despesa de quasi 8,5 milions d'euros sense cobertura de pressupost o les incongruències en la contractació de personal (hi ha una diferència de 176 treballadors amb nòmina entre les dades facilitades pel Consorci i la memòria de l'hospital) evidencien el descontrol. Una auditoria interna ja va alertar de la contractació de 125 persones sense autorització, de la realització de pagaments «anòmals» al personal i d'irregularitats en l'acomiadament de l'anterior gerent.

Unes sospites que apunten a l'ex-president de la Diputació de València, Carlos Fabra, a l'actual màxim mandatari de la corporació provincial, Javier Moliner i als consellers de Sanitat del període 2002-2015, dels quals hi ha tres imputats a Gürtel: Luis Rosado, Manuel Cervera i Vicent Rambla.

El nebot de Blasco

L'Hospital General Universitari de València també ha generat sospites a partir d'una sèrie de contractacions «inadequades a la legalitat». La manca de «control intern» també ha estat la causa segons la qual la Sindicatura pensa que s'hauria incomplit el rigor pressupostari, tot i que des del 2016 l'hospital sí compta amb una unitat que tracta de garantir aquestes necessitats. Les despeses sospitoses durant l'any 2015 han estat destinades, en la seua major part, a productes i subministrament hospitalari.

Unes irregularitats, segons ha denunciat la diputada provincial d'Esquerra Unida, Rosa Pérez, que coincideixen amb la gestió del nebot de l'ex-conseller de Sanitat, Rafael Blasco. Sergio Blasco, ex-gerent del centre, va atorgar un contracte milionari a l'empresa Out-Log per encarregar-se de la gestió logística del consorci. Va firmar-se quan el seu oncle dirigia la conselleria de Sanitat.

L'ex-gerent de l'Hospital Provincial de València, Sergio Blasco.

Aquesta adjudicació, però, va ser després ampliada per valor de 3,1 milions. La modificació, segons l'informe de la Sindicatura, va aprovar-se «sense la competència delegada necessària del director gerent i la directora econòmica-financera». L'òrgan fiscalitzador, de fet, indica que «hi havia una indeterminació de l'objecte contractual» i que «no va demanar-se l'informe perceptiu al Consell Jurídic Consultiu».

A més a més, i segons l'òrgan auditor, «els estatuts de l'empresa no consideren l'execució d'obres ni la gestió de residus unes tasques que havia d'assumir la mercantil». «L'execució de l'obra fou subcontractada íntegrament i no s'ha acreditat la recepció formal del consorci de les obres i sumbministraments contractats», recull l'informe per alertar d'un pagament de 654.167 euros no justificats. Aquestes irregularitats, amb tot, no són noves, ja que la Sindicatura també hi feia menció a aquest fet en l'informe de l'any 2014. Out Log S.L. va rebre 30 milions d'euros de la conselleria de Sanitat entre 2007 i 2015.

La mercantil, al seu torn, forma part d'una xarxa empresarial lligada a la família Blasco. Segons va denunciar Esquerra Unida, Out Log és propietat en un 50% de Mantenimientos Pasvi, la qual compta amb Francisco Escandell com a administrador únic. Escandell, natural d'Alzira (Ribera Alta), la mateixa ciutat de la qual és originària la nissaga Blasco, gaudia de participacions en la mercantil Corporación Sanitaria del Mediterráneo, proveïdor d'Out Log.

L'empresari, electricista de professió i amb lligams amb el cas Taula, va vendre la participació que tenia a Corporación Sanitaria del Mediterráneo al germà de Sergio Blasco, Francisco Blasco Pérez. Francisco Blasco Tello, un altre nebot de la nissaga, va fer un estudi, precisament, sobre Out Log. Unes relacions que mostren la connexió d'aquesta empresa amb els Blasco i que apunten a un sistema similar a l'emprat al cas Cooperació. La sanitat valenciana en procés de desintoxicació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.