A la premsa internacional: Rússia admet per primera vegada el dopatge sistemàtic

Rússia admet per primera vegada el dopatge sistemàtic dels seus atletes. En declaracions al New York Times, la directora de l'agència antidopatge russa implica el Ministeri d'Esports en la trama. No obstant això, nega l'existència d'un "dopatge d'Estat". Per la seva part, The Washington Post recull l'acusació d'Israel als Estats Units: Washington va orquestrar la resolució de l'ONU que condemna la política d'assentaments israeliana. Mentrestant, des de París, Le Figaro parla d'una "França sota pressió" per l'arribada de refugiats. Només aquest any s'han registrat gairebé 90.000 sol·licituds d'asil, la gran majoria per a romandre a França. Des de Buenos Aires, La Nación informa avui sobre el processament de l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, acusada d'associació il·lícita amb un empresari amic per a desviar diners d'obres públiques. Finalment, el veneçolà El Nacional denuncia que, des de fa tres anys, el Govern de Nicolás Maduro oculta xifres econòmiques i sanitàries.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

[gallery columns="2" link="file" size="medium" ids="3945,3944,3943,3942,3941,3940"]

Als Estats Units, The New York Times arriba als quioscos aquest dimecres informant que les autoritats esportives russes admeten el dopatge sistemàtic. En aquest sentit, el diari novaiorquès explica que "Rússia està admetent per primer cop que les seves autoritats van dur a terme una de les majors conspiracions en la història de l'esport: una operació de dopatge de llarg abast que implicava desenes d'atletes russos, contaminant no només els Jocs Olímpics d'Hivern del 2014 a Sotxi, sinó també a tot el moviment olímpic". En declaracions al rotatiu, Anna Antseliovich, directora de l'agència antidopatge russa, implica el Ministeri d'Esports però nega l'existència d'un "dopatge d'Estat".

Per la seva part, també als Estats Units, The Washington Post recull avui la reacció d'Israel a la condemna de les Nacions Unides: "Estats Units va ser el conductor de la votació de l'ONU". En aquesta línia, el diari nord-americà detalla que "el govern israelià ha intensificat la seva batalla amb l'administració Obama, dient que tenia proves que els Estats Units havien orquestrat la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que condemna les activitats d'assentaments". I el rotatiu afegeix: "El portaveu adjunt del Departament d'Estat, Mark Toner, va negar que l'administració hagués 'precuinat' la resolució. Però l'explicació nord-americana va fer poc per a calmar els temors a Israel d'una altra censura imminent del Consell de Seguretat".

A França, Le Figaro parla aquest dimecres d'una "França sota pressió" pels demandants d'asil. Sobre això, el diari parisenc assenyala que "França ha registrat aquest any prop de 90.000 demandes de l'estatus de refugiat i gairebé tots els sol·licitants estan segurs de romandre a França". Segons el rotatiu, aquestes estadístiques "demostren que la pressió migratòria està lluny de caure, ja que amb gairebé 90.000 demandes presentades aquest any, l'augment oficial de les demandes ha arribat al 10%".

Al Regne Unit, The Daily Telegraph revela en la seva edició d'avui que les Forces Armades s'enfronten a noves retallades. El diari londinenc indica així que "les Forces Armades han començat en secret a preparar-se per a una altra ronda de retallades en defensa, malgrat el recent increment del finançament". I afegeix en aquest sentit: "Fonts de defensa d'alt rang han revelat que no hi ha prou diners disponibles ara per als diversos compromisos de despesa ja fets i per tant un estalvi més gran és necessari".

A l'Argentina, La Nación destaca en la seva portada d'aquest dimecres el processament de l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner per associació il·lícita. El diari editat a Buenos Aires precisa que "el jutge federal Julián Ercolini ha establert que va integrar una associació il·lícita juntament amb exfuncionaris i amb el seu soci Lázaro Báez per a apoderar-se de diners públics destinats a obres públiques a Santa Cruz". Les 52 obres adjudicades a l'empresari Báez tenen un valor de 3.000 milions de dòlars i, de mitjana, un sobrepreu del 15%, és a dir, 450 milions de dòlars, segons el jutge. A Fernández de Kirchner li han estat embargats béns per valor de 643 milions de dòlars.

Finalment, a Veneçuela, El Nacional denuncia avui que, des de fa tres anys, el Govern oculta xifres d'escassetat i salut. El diari editat a Caracas explica que "diputats de Primero Justicia presentaran davant la Comissió de Finances un informe en el qual precisen que des de desembre del 2013 no es publiquen indicadors clau, com el d'inflació, que atabala els veneçolans". Les conseqüències de l'opacitat és que és molt difícil planificar accions per a combatre la pobresa, creix la incertesa sobre el comportament de l'economia immediata i sorgeixen indicadors paral·lels que són els que acaben marcant els preus dels béns i serveis i distorsionen el mercat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.