La cimera de la confusió

En lloc d'evidenciar una estratègia comuna, la reunió del sobiranisme deixa molts dubtes i fa paleses les discrepàncies dins el mateix Govern i amb la resta de forces sobiranistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És un divendres 23 de desembre a la tarda. A cap racó del Parlament hi ha gaires ganes de treballar. A l'entrada, una sola treballadora ha de donar les acreditacions tant als periodistes com als convidats, una feina que habitualment fan dues o tres persones. Al bar ja tenen ganes d'abaixar la persiana. Els periodistes maten l'estona com poden (molts justament al bar). No s'espera cap gran anunci: ningú no proclamarà la República. Poc temps per a una vuitantena de participants.

Finalment, al cap de tres hores, va haver-hi fumata blanca. Ràpidament va aparèixer el president Puigdemont a la sala de premsa. Va anunciar que el nou Pacte Nacional pel Referèndum buscarà un referèndum acordat amb el Govern espanyol, amb garanties democràtiques i legitimitat internacional. Ni rastre del "referèndum o referèndum" (unilateralitat) ni de terminis (setembre del 2017). Perplex com la majoria de presents, un periodista li va preguntar -cridant- si hi hauria dret a preguntes. El president va fer oïdes sordes i va marxar. Va ser l'únic que no va respondre a la premsa.

A continuació va entrar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va felicitar-se perquè el sobiranisme havia tornat a la pantalla del referèndum. "Alguns deien que era una pantalla passada, i nosaltres sempre hem dit que era el pas ineludible", va dir Colau. Preguntada pels periodistes sobre la unilateralitat i els terminis, l'alcaldessa va aclarir que res d'això havia estat sobre la taula. "El 9N va ser absolutament legítim en el seu moment, però si diem que volem un referèndum volem un referèndum”.

Potser les dues compareixences anteriors són les que expliquen que el següent a sortir fos el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que va respondre les preguntes que el president no havia volgut respondre, especialment sobre la via unilateral: "És evident que la democràcia és tan important que mai renunciarem a defensar-la ni la condicionarem al fet que ens donin permís, perquè, si no, no seria dret a decidir, sinó dret a demanar". Junqueras va afirmar que aquest referèndum se celebrarà "sens dubte" el setembre del 2017.

La CUP també va mantenir la seva coherència. La diputada Anna Gabriel va comprometre's en la campanya internacional pel referèndum malgrat que "la legitimitat per a celebrar el referèndum ja la tenim". Va deixar clar que confien "poc" en la via pactada -que no admet "dilacions"- i va desitjar que, quan es confirmi que no arriba aquest acord amb l'Estat, la resta de forces se sumin al referèndum unilateral. Gabriel també va recordar que el seu horitzó temporal és el setembre del 2017.

Més que aclarir incògnites, la cimera del ja antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha despertat encara més dubtes. Lluny de trobar la unitat del sobiranisme, la reunió ha evidenciat dos nous blocs: el del referèndum pactat sense terminis, amb Puigdemont i els 'comuns' al capdavant, i el del referèndum unilateral amb un horitzó temporal definit, encapçalat per Junqueras i la CUP. Més que un Pacte Nacional pel Referèndum, el que s'ha constituït és un Pacte Nacional per la Confusió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.