Cròniques d'Alacant

La llengua i la memòria històrica, maldecaps de C's a Alacant

Les mesures exigides per la formació taronja a Alacant per aprovar els pressupostos de la ciutat confirmen el viratge dretà del grup local. C’s exigeix la paralització de la normalització de la llengua i de l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica, entre altres moltes mesures no menys discutides.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nou incendi polític a Alacant. Després dels innombrables casos que han enfrontat els partits que formen el Govern de la ciutat –PSPV, Guanyar i Compromís–, ara ha estat Ciutadans el protagonista de la notícia. El tripartit, en minoria des de l’expulsió de la regidora Nerea Belmonte –de Podem, partit integrat en Guanyar–, necessita d’altres forces polítiques per aprovar els pressupostos i qualsevol altra mesura que requerisca la majoria del plenari. Això ha convidat C’s a prendre protagonisme i a plantejar una sèrie de condicions que han suscitat la polèmica.

La formació taronja ha presentat un escrit amb deu punts que han estat defensats per la seua portaveu local, Yaneth Giraldo. Cap d’aquestes condicions han trobat l’aprovació dels regidors del Govern, i cinc d’aquests deu punts han provocat un important descontent en el tripartit, que s’ha mostrat rotund a l’hora de rebutjar aquestes propostes.

Contra la llengua i la memòria històrica

Els dos punts més polèmics són els més ideològics. Tot i que C’s assegura donar un “suport absolut” i tindre “un absolut respecte a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, el partit afirma que  “no pot compartir que els funcionaris prioritzen el valencià”, ja que “sota el pretext de la normalització es volen generar problemes que abans no existien”. Durant aquest any i mig de Govern de canvi, l’Ajuntament d’Alacant ha anat impulsant una sèrie d’iniciatives adreçades a recuperar el català a la ciutat. C’s, que va nàixer en un context de resposta al nacionalisme català, ha optat per emprar la mateixa estratègia a la resta de territoris amb llengües cooficials.

L’exigència que més discrepàncies ha suscitat ha estat la de voler paralitzar l’aplicació de la Memòria Històrica a la ciutat. Durant aquests dies, l’Ajuntament d’Alacant està duent a terme els canvis de les plaques dels carrers amb noms de personatges, de batalles i de símbols que reten homenatge a la dictadura franquista i al pronunciament de 1936. C’s s’ha mostrat partidàri d’aplicar aquesta llei “mitjançant el consens”.

Els dos regidors trànsfugues d'Alacant, Fernando Sepulcre i Nerea Belmonte.

Aquesta mesura, però, va ser aplicada gràcies a l’aprovació unànime de tots els grups municipals durant el plenari del mes d’abril, en el qual PP i C’s també van votar a favor del procediment que el Govern local plantejava per dur a terme la iniciativa. Els canvis en els noms dels carrers han estat acordats amb les juntes de veïns. C’s considera que aquestes modificacions han estat fetes “des de criteris ideològics”.

L’ombra d’Enrique Ortiz

L’empresari alacantí continua ben present a la ciutat. Entre altres coses, perquè C’s considera “urgent” el fet d’establir un centre comercial Ikea a Alacant, un projecte determinat per sospites de corrupció, malgrat el tancament judicial. La construcció d’Ikea a Alacant es contemplava al barri de Rabassa, on Sonia Castedo havia dissenyat un PGOU perfectament adequat als desitjos d’Enrique Ortiz, tal com relataven les converses telefòniques intervingudes. Després de la paralització del projecte, ara tot torna al seu punt de partida. Ikea opta a tindre el seu centre a Alacant, però sense el macrocentre que Ortiz volia construir per complir amb els anhels de la multinacional sueca. Aquest projecte era rebutjat pels comerciants locals, ja que suposava traslladar tot el centre comercial de la ciutat a un barri allunyat, afectant així tot el teixit comercial d’Alacant. Malgrat que el nou Govern està estudiant noves ubicacions per a Ikea –sense descartar, fins i tot, la de Rabassa sense incloure macrocentre– ara C’s exigeix una instal·lació “immediata”. I la immediatesa difícilment podria evitar instal·lar Ikea en els terrenys d’Enrique Ortiz.

Un altre dels punts polèmics també està relacionat amb aquest constructor. Les empreses del seu holding continuen exercint la neteja dels col·legis públics fora de contracte gràcies a successives pròrrogues. La incapacitat dels partits del Govern per trobar un acord que determine la fórmula adequada per adjudicar nous contractes ha estat la culpable que Ortiz continue treballant per al consistori. Víctor Domínguez, regidor de Medi Ambient, ha expressat el seu descontent amb la tasca d'aquest empresari en aquesta matèria i s’ha mostrat partidari de distintes fórmules d’estalvi que no han convençut, fins ara, els seus socis de PSPV i Compromís. Malgrat tot, tal com afirma el mateix regidor, “les propostes de licitació de neteja municipal tardaran ben poc a eixir”. C’s exigeix que les contractes municipals de neteja siguen licitades durant el primer quadrimestre de 2017.

L’afer Marisol Moreno

La regidora de Joventut i Protecció Animal, Marisol Moreno, ha estat des de l’inici de la legislatura una de les persones assenyalades pels regidors de l’oposició. A començaments d’any es van fer públiques unes paraules de la regidora escrites l’any 2012. Aquell any, des del seu blog personal, Moreno va dedicar insults a Joan Carles I després de la cacera d’elefants protagonitzada pel monarca espanyol a Botswana. La regidora animalista va ser condemnada per l’Audiència Nacional a pagar 6.000 euros per injúries. El diari Abc havia tret aquestes paraules a la llum pública. Des de llavors, la rellevància mediàtica de Moreno es va anar consolidant i la regidora també hi va contribuir. En un plenari va acusar els regidors del PP de celebrar les seues juntes de Govern en un prostíbul, el que va escandalitzar l’oposició.

Gabriel Echávarri, alcalde del PSPV; Natxo Bellido, de Compromís, i Miguel Àngel Pavón, Guanyar Alacant.

L’últim assumpte que ha afectat aquesta regidora ha estat la d’un centre d’acollida d’animals ubicat a la finca del Roal. El seu gestor, Raúl Mérida, ha estat denunciat per la regidoria de Moreno per “no complir amb els requeriments necessaris per poder dur a terme la seua tasca de protecció”. Segons Moreno, fins i tot Conselleria “ha advertit el gestor que ha d’obtenir llicències per rebre excursions d’escolars”, visites que, segons Moreno, es continuen fent sense permís. A banda, la regidora assegura que “en termes animalistes, els animals acollits pel centre viuen en condicions pèssimes”. L’alcalde de la ciutat, Gabriel Echávarri –PSPV–, s’ha mostrat partidari de prorrogar la gestió d’aquest centre a Raúl Mérida, cosa que ha impedit la junta de Govern, no sense polèmiques. C’s, que s’ha mostrat partidari de la postura de l’alcalde, ha aprofitat l’afer dels pressupostos i el seu vot fonamental per demanar que “les competències de Protecció Animal siguen traspassades a la Regidoria de Sanitat”, dirigida per Sònia Tirado, de Compromís.

Entre els altres punts de Ciutadans assenyalats com a condicions per aprovar els pressupostos hi ha el de retirar els cotxes oficials dels regidors del Govern i traspassar-los als líders dels portaveus dels grups polítics municipals, una mesura que ha sorprès alguns regidors socialistes, que critiquen “l’esperit regeneracionista” que “pregona” el partit d’Albert Rivera.

Una dependència amb precedents

El tripartit d’Alacant governa en minoria des de l’eixida de Nerea Belmonte, que va passar a ser regidora no-adscrita després de fer-se pública la concessió d’una contractació per 18.000 euros a una empresa llavors recentment configurada i regida per companys seus de Podem. Dels sis regidors de la coalició Guanyar Alacant, cinc d’ells són d’Esquerra Unida. Belmonte, l’única de Podem, va ser expulsada de la coalició i també del seu partit, però s’ha mantingut com a regidora, tot i que només cobra per acudir als plenaris després d’haver quedat exclosa de totes les competències. S’excusa en que “no va fer res il·legal” i argumenta la seua expulsió amb el fet de pertànyer a un altre partit, que no és el de la major part de les persones que integraven la llista de Guanyar. El cas és que Belmonte ha passat a ser un problema per al Govern, donat que ha bloquejat moltes iniciatives que havien de rebre el suport de la majoria del plenari, una majoria que el tripartit ara busca mitjançant el consens amb Ciutadans.

Aquest intent frustrat de consens el justifica Eva Montesinos, regidora socialista d’Esports, Turisme i Platges a l’Ajuntament d’Alacant. Assegura que “no negociaran els pressupostos amb regidors no adscrits”, ni tampoc “cediran a les exigències de C’s”. De moment, per desembussar la qüestió dels pressupostos, Montesinos afirma que “els enviaran a Madrid -l'Ajuntament d'Alacant està intervingut per Hisenda- i quan tornen acceptats, s’obrirà un termini d’esmenes” perquè els grups municipals puguen aportar allò que creguen convenient. Sobre la possibilitat que els pressupostos continuen entrebancats, Montesinos apel·la a la “responsabilitat de C’s i de la resta de l’oposició per decidir si volen que Alacant tinga quinze milions d’inversions que només arribaran amb uns pressupostos aprovats”. Víctor Domínguez, en canvi, reconeix que és “molt difícil” aprovar els pressupostos si es tenen en compte les postures dels distints regidors aliens a l’equip de Govern.

El viratge de C’s

C’s sap perfectament que el tripartit necessita del seu consentiment per tirar endavant els pressupostos. De Nerea Belmonte no s’espera una acceptació. Els creuaments de declaracions entre la regidora no adscrita i la seua antiga coalició continuen sent constants als plenaris i a les xarxes socials. Res no fa pensar en una reconciliació, per parcial que siga.

I en aquest context, C’s actua amb arguments de la dreta més clàssica de la ciutat. L’eixida de José Luis Cifuentes, el candidat a alcalde per la formació taronja, després de discrepàncies internes, ha donat protagonisme al sector més dretà d’aquest partit. Marisol Moreno, regidora de Joventut i de Protecció Animal, afirma que “tot i definir-se com a centre-esquerra, Ciutadans sembla més bé un partit d’extrema dreta”, referint-se a l'actitud d'aquest partit amb l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

L’aprovació dels pressupostos està mostrant, de passada, les tendències polítiques dels grups de l’oposició. Ciutadans, amb un important bagatge d’ex-ripollistes a les seues files, està disposat a fer ombra al PP d’Alacant mitjançant els arguments del principal partit de dreta. El resultat d’aquesta jugada està per veure. De moment, C's ha aconseguit que el tripartit mostre unanimitat a l'hora de rebutjar les seues propostes. Una unanimitat que els alacantins han trobat a faltar en moltes altres qüestions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.