La revolució transparent del País Valencià

L'opacitat a l'administració pública durant els governs del PP va acabar germinat nombroses trames de corrupció. Amb l'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana i la conformació d'una majoria de canvi a les Corts Valencianes, el País Valencià ha experimentat una autèntica revolució en favor de la transparència. El codi ètic per als càrrecs públics, la llei d'incompatibilitats, l'Agència Antifrau, la futura llei de lobbies i l'ampliació de la llei de transparència heretada de l'últim Consell del PP són algunes de les mesures que l'ha conformen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ningú sap què va ser abans, si l'ou o la gallina. És a dir, si l'arribada del vell PP a les institucions valencianes o l'aflorament de casos de corrupció. El ben cert, però, que aquestes trames van poder ramificar-se per tota la d'administració pública valenciana gràcies a l'opacitat i a la manca de mecanismes de prevenció. Que no hi haguera llum suficient alimentava el sorgiment d'ombres.

Amb el canvi de govern al País Valencià, i la conformació d'una majoria a les Corts Valencianes partidària d'una regeneració democràtica, tant el Govern valencià a través del departament que dirigeix Manuel Alcaraz (Compromís) com el parlament han posat en marxa diverses mesures que cerquen evitar que la corrupció torne a assotar el territori, siga aquesta gran o menuda. Una autèntica revolució en favor de la transparència.

-Codi ètic. La falta d'ètica pot ser l'avantsala de la corrupció. I per això, el Consell ha volgut aprovar un reglament que marca com han de comportar-se els alts càrrecs de l'administració. El codi limita els regals a solament els de cortesia i exigeix la devolució dels que superen aquesta consideració; obliga a compaginar els viatges amb cotxe oficial i transport públic, i tot cercant la màxima austeritat; prohibeix tindre comptes a paradisos fiscals; obligar a retirar les distincions a aquells condemnats per sentència firme, i exigeix facilitar l'agenda, el currículum, les declaracions d'activitats, de béns i interessos i de rendes percebudes al portal de transparència per qualsevol càrrec públic del Govern valencià.

-Llei de transparència. Heretada del Consell d'Alberto Fabra, la conselleria que encapçala Alcaraz ha ampliada aquesta llei amb l'aprovació del citat codi ètic. Amb un portal de transparència com a ferramenta per a facilitar la informació als ciutadans, les despeses de la caixa fixa, els regals dels alts càrrecs, els contractes amb l'administració, l'organigrama de cada departament i totes les dades de cada membre destacat del Consell són públiques. La creació d'aquest web ha comptat amb la col·laboració i el vistiplau de Transparència Internacional.

-Llei de comptes oberts. Aprovada a les Corts Valencianes amb el vot en contra del PP, aquesta norma permet conèixer cada moviment bancari dels diferents comptes de les empreses públiques i de la Generalitat Valenciana. Impulsada per Podem a tots els territoris de l'Estat espanyol, el Consell, de moment, ha ajornat el termini facilitat per a despullar de forma integral els comptes públics.

-Llei d'incompatibilitats. Creada per tal d'evitar que alts càrrecs de la Generalitat Valenciana practiquen el joc de la porta giratòria, la norma ha estat aprovada aquesta setmana al parlament valencià. La llei obliga als membres destacats del Consell a la dedicació «plena i absoluta» a la seua tasca, i només permet compaginar la seua activitat amb la docència o altres de similars sempre i quan no superen el 30% del seu salari. Malgrat que els consellers també poden ser diputats, aquests no rebran cap quantitat econòmica per les seues tasques de parlamentaris. Tots els integrants del primer i segon escalafó del Govern valencià no podran ocupar un seient als òrgans col·legiats d'una empresa o societat privada del mateix sector que la seua responsabilitat durant tres anys després de deixar el càrrec. Per a la resta de membres destacats del Consell, el període és de dos anys.

-Regular els lobbies. Amb el diputat socialista José Muñoz empenyent en aquesta direcció en presentar una iniciativa similar a les Corts, Alcaraz va recollir el guant -tot i que Compromís tenia al cap demanar al parlament una llei similar- i va fixar-se com a objectiu després del seminari de Torrevella una norma per a regular l'activitat dels grups de pressió. En aquest cas, es tracta de crear un registre de qualsevol lobby al País Valencià. De fet, per tal de reunir-se amb membres del Consell s'haurà d'estar inscrit, i la trobada serà publicitada. En cas contrari, s'aplicarien les sancions corresponents. Per a facilitar el diàleg entre els governants i els grups de pressió en casos d'interessos confrontats, l'esborrany de la llei contempla la figura d'un mediador per a desencallar la situació.

-Agència Antifrau. Després d'un estira-i-arronsa entre el conseller Alcaraz i el líder de Podem, Antonio Montiel, i de resoldre les discrepàncies que hi havia respecte de qui havia de dependre l'ens i les seues funcions, les Corts van aprovar en comissió la llei d'un organisme crear per tal de prevenir la corrupció. Amb facultats sancionadores, capacitat per a investigar i realitzar inspeccions a comptes bancaris i un estatut que protegeix la confidencialitat dels denunciats, és altra de les grans apostes -en aquest cas, encapçalada per Podem- per a evitar noves trames corruptes al País Valencià.

-De bracet de Transparència Internacional. Convertit en la principal entitat per a marcar l'opacitat i la transparència d'un territori, el departament d'Alcaraz manté un contacte fluid amb aquesta organització. Dels diversos acords de col·laboració firmats amb ells, el programa pilot per a vigilar contractacions públiques, és un dels més destacats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.