Renda bàsica a la valenciana

El Consell vol capgirar la situació d'emergència social que pateix el País Valencià. Amb aquest objectiu a la mirada, la vicepresidenta Mónica Oltra impulsa un nou model de prestacions socials, que té com eix la Renda Valenciana d'Inclusió, una ajuda que va més enllà de l'anterior. La desburocratització, la flexibilitat de la quantitat a rebre, l'adaptació als problemes de cada persona i la proximitat són els eixos bàsics d'aquesta iniciativa que mira de reüll el model navarrès.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A les portes de les eleccions valencianes del 2015, l'esquerra va centrar part de les seues consignes en la situació d'emergència social que patia -i encara sofreix- el País Valencià. Si el PSPV denunciava el drama del triple 30% -mateix percentatge de taxa d'atur, pobresa i deute-, Compromís va fer popular el lema electoral de «rescatar persones». Ara, i amb aquestes forces al capdavant de la Generalitat Valenciana, es vol capgirar el model social aplicat pel PP per tractar d'extirpar el càncer de la pobresa a la societat valenciana.

Amb una delegació de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives dedicada quasi exclusivament a aquesta tasca, la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana i consellera de la matèria, Mónica Oltra, junt amb el delegat Xavier Uceda, han presentat aquest dilluns el pilar del nou model social que propugna el Consell: la renda valenciana d'inclusió. Una ajuda que cerca anar-hi més enllà de l'antiga renda d'inserció, i que pretén aixoplugar bona part de les ajudes socials existents. Si fa no fa, l'objectiu de tot plegat és convertir aquesta ajuda en una mena de renda bàsica a la valenciana.

Així, la nova renda valenciana d'inclusió trenca amb el concepte d'una ajuda dedicada a evitar la pobresa i cerca cobrir les necessitats dels més vulnerables de forma digna. Aquest model ofereix dues opcions a les quals acollir-se. D'una banda, una renda complementària -similar al complement salarial que pregonava Ciutadans- destinada als treballadors pobres -aquells que cobren menys d'un 80% del Salari Mínim Interprofessional- i als beneficiaris de pensions no contributives, tot evitant que aquestes ajudes puguen invalidar altres prestades per l'Estat. I de l'altra, una renda d'inclusió social que, al seu torn, compta amb dues modalitats: la més completa i per la qual es reben 532 euros, i una altra amb la qual només es dóna una quantitat dinerària fixa (266 euros com a mínim) sense cap mena d'ajuda de serveis socials, si la persona sol·licitant així ho indica. «Està pensada per persones difícilment reinserides a la societat», ha afirmat Oltra.

Unes ajudes que no compten amb unes quanties prefixades, ja que «amb el nou model, el sistema és qui s'adapta a la persona, i no a l'inrevés com ocorria ara», ha expressat la vice-presidenta. Tot i que hi haurà uns màxims que encara estan per determinar, la idea és que aquesta renda aixoplugue altres ajudes de menor quantia com ara les previstes contra la pobresa energètica. L'objectiu és que una sola prestació cobrisca les necessitats bàsiques de les persones al llindar de la pobresa. De fet, per al complement salarial s'utilitzarà com a indicador el SMI i per a la renda d'inclusió serà l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) l'encarregat de marcar l'accés i la quantia a l'ajuda.

El nou model, a més a més, aposta pels serveis municipals com a prestataris de l'ajuda. Com si es tractara d'una còpia de l'actual sistema de dependència, la nova fórmula deixa en mans dels professionals locals la valoració de la situació de la persona i la posterior ajuda, en cas que l'usuari en necessite. La Generalitat Valenciana, per a evitar la càrrega burocràtica als ajuntaments, gestionarà els tràmits. Un fet que suposa una càrrega extra de treball a una administració sobrecarregada de feina, i amb necessitat urgent de contractació de plantilla per a evitar un col·lapse. «Esperem que quan entre en vigor la llei s'haja corregit el dèficit de personal a l'administració pública», ha confessat Oltra.

Amb tot, la Generalitat Valenciana ha previst un increment del pressupost dels serveis municipals del 62% respecte de l'any 2016, per tal de contractar més personal i assegurar el bon funcionament d'aquest model. També s'ha augmentat en un 3% la quantitat destinada a finançar aquesta renda, amb 40,6 milions d'euros previstos per a 2017.

La nova definició de les unitats de convivència que contempla l'esborrany de la llei pretén evitar que molta gent es quede sense aquesta ajuda, com també el termini marcat de tres mesos per tal de concedir la renda. La consideració d'aquesta prestació com d'un dret subjectiu, és a dir, que no pot estar lligat a les evolucions pressupostàries, i que, per tant, s'ha de garantir financerament siga com siga, assegura uns ingressos vitals per a la població en risc d'exclusió. Els dos increments pressupostaris del 2015 i el realitzat en 2016, encara amb el vell model, cercaven evitar que bona part dels beneficiaris es quedaran sense una quantitat de diners vital necessària per a la seua supervivència. Que es passe d'uns requisits restrictius com estar mínim 2 anys empadronat, gaudir d'una residència legal i ser major de 25 anys a només un any d'empadronament, comptar amb residència efectiva i ser major d'edat facilita les coses. Com també que no s'haja de renovar a cada sis mesos i que no estiga limitada a 3 anys i amb un període d'espera per tornar a gaudir d'ella de 24 mesos, com ocorria abans.

Una aposta social que, segons ha indicat Oltra, «compta amb un retorn econòmic important». «A Navarra, un model amb el qual ens hem fixat bastant, tot i que el nostre compta amb uns punts pioners a Espanya, té un retorn de l'1,002. És a dir, els 63,8 milions d'euros que invertits pels navarresos en aquesta renda generen 64 milions. Per tant, podem dir que no és una depesa, sinó una inversió social», ha defensat. Una renda a la valenciana per un nou model social que aspira a ser referent a l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.