El PI ensuma la seva oportunitat

El partit regionalista Proposta per les Illes (PI) veu que la crisi interna de Podem pot obrir-li la porta a ser la força que doni estabilitat al Govern de PSIB i Més.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El partit regionalista Proposta per les Illes −el PI− podria veure’s catapultat a ser l’eix fonamental de la política balear a curt o mitjà termini per mor de la profunda crisi que pateix Podem. La formació liderada per Jaume Font podria convertir-se en la crossa que permetés a PSIB i Més mantenir-se en el Govern.

Crisi morada

La crisi en Podem s’intensifica. La setmana passada la direcció va fer pública l’expulsió del partit de dues diputades al Parlament illenc, Xelo Huertas −que és la presidenta de la Cambra− i Montserrat Seijas, així com del membre de la direcció orgànica Daniel Bachiller. Aquest episodi s’inicià el 7 de novembre quan es va saber que la direcció morada havia expedientat els tres distingits militants per suposat ús incorrecte dels càrrecs en benefici personal. El resultat de l’expedient ha estat l’expulsió. Les dues diputades han advertit que pensen hi pensen recórrer en contra davant de la direcció central a Madrid, i Huertas, a més, ha insinuat que podria demanar empara a la justícia ordinària. Així que no se sap quan ni com acabarà l’afer.

L’assumpte s’emmarca dins l’enfrontament intern entre el sector crític, al qual pertanyen Huertas i Seijas, i el secretari general, Alberto Jarabo, més pragmàtic i favorable a l’entesa amb el Govern. Els dos socis del l’Executiu, PSIB-PSOE i Més, estan intranquils. Temen que la crisi morada pugui intensificar-se i afectar de ple l’estabilitat governamental. En aquest sentit, Seijas ha advertit que “tres diputats”més, a banda Huertas, també pensen com ella.

Podem va obtenir el maig de 2015 un grup parlamentari de deu diputats. I pactà amb PSIB, que en suma quinze, i Més, que en té deu. En total, doncs, són trenta-quatre. Sobre cinquanta-nou escons que formen la Cambra legislativa balear. La majoria absoluta són trenta. Així que el pacte d’esquerres té sobrada força parlamentària. Ara bé, si Huertas i Seijas no tornen les actes de diputades al partit −i han advertit que no les tornaran−, aleshores quedarien fora de la majoria. I podrien votar pel seu compte, cosa que han fet en dues ocasions en el mes transcorregut des de l’esclat de la crisi interna. Per tant, el pacte d’esquerres es quedaria amb trenta-dos vots. Suficients. Però si Seijas tingués raó i la tensió interna de la formació morada no cessa i tres diputats més fugen o són expulsats, aleshores els vint-i-nou vots del pacte que quedarien estarien un per sota de la majoria absoluta. Insuficient per governar amb tranquil·litat. O sigui que tota l’oposició junta i els ex de Podem podrien provocar molts maldecaps al Govern. I això desferma calfreds en el PSIB i Més. És  per aquesta raó que ja pensen en el PI.

El PI, eix central

Aquest setmanari ha pogut saber que, si més no, una part de l’Executiu, el PSIB, s’ha plantejat seriosament la possibilitat de demanar en el futur auxili a la formació regionalista liderada per Jaume Font.

En públic tots els portaveus socialistes −com el parlamentari Vicenç Thomàs, la consellera de Presidència, Pilar Costa, i fins i tot la presidenta, Francina Armengol− es mostren segurs que tot es resoldrà, que la crisi de Podem és un episodi intern que no afecta ni afectarà en absolut el Govern i que l’Executiu continuarà tenint prou força parlamentària. En privat les seguretats s’esvaeixen. Els dirigents socialistes troben que entra dins d’allò si més no possible que la tensió interna en el partit morat no cessi. Saben que un sector important, que identifiquen com “el més radical”, està “enfrontat absolutament” amb el líder Jarabo. Creuen que, si bé per aquest afer concret de Seijas i Huertas no canviaran les coses –almenys no ho faran de manera immediata–, no estan gens segurs sobre què pot passar a mitjà termini. Temen que la situació no es degradi més i acabi trencant-se per la meitat el grup parlamentari de Podem o, encara pitjor, que la portaveu Laura Camargo, a qui consideren del sector radical, acabi assolint l’efectiu control del partit.

Passi el que passi a l’interior de Podem, els socialistes han vist amb la crisi actual, motivada per l’expulsió de Seijas i Huertas, que necessiten bastir ponts amb el PI, per intentar que es converteixi en la potencial crossa parlamentària del Govern, si la necessiten a curt o mitjà termini. És cert, com recordava a aquest setmanari un alt càrrec socialista i membre de l’Executiu, que en cas que un Podem controlat per Camargo forcés una radicalització encara més intensa del partit morat −seguint el que podria passar en el Podemos estatal després de la futura “assemblea ciutadana”, o congrés, del mes de febrer a Madrid− i volgués trencar el pacte, aleshores els tres diputats del PI “no bastarien” per assegurar la majoria absoluta, ja que entre PSIB, Més i els regionalistes només sumarien vint-i-set vots. Ara bé, els socialistes són conscients de la potencial importància d’aquests tres suports: en cas que el grup parlamentari de Podem es xapàs per la meitat, assegurarien la tranquil·litat del Govern, i en cas de ruptura entre l’Executiu i Podem permetrien que l’Executiu aguantés; amb moltes dificultats, però podria aguantar.

I el PI què en pensa, de tot plegat? Jaume Font, el seu líder orgànic i portaveu parlamentari, explicava en conversa amb aquest setmanari la setmana passada que primer de tot “he de constatar que és dolent” per a tots els ciutadans que “la crisi de Podem” afecti “el Govern”, cosa que troba que “ja està passant”. A parer seu, la crisi del partit morat no cessarà, almenys no per ara: “No, no crec que s’aturi, veig aquest partit com una calça que es desfà”, així que “si ara la crisi fes un parèntesi [després de les expulsions], es tornarà a reactivar d’aquí a no molt de temps”.

O sigui que veu el paper del seu partit com a essencial per a l’estabilitat del Govern a curt o mitjà termini? “Vull deixar molt clar que nosaltres estam on estàvem, som un partit d’estabilitat i moderació, però no pactam ni pactarem en funció de càrrecs, no volem entrar en el Govern, no volem altra cosa que pactar les polítiques que són bones per als ciutadans de les Illes. Per a això sí que ens trobarà el Govern. Ara, per donar-li suport perquè sí... idò per això no, que no s’ho pensi”.

Relata Font que fa poc l’Executiu li demanà ajuda per tirar endavant una qüestió relacionada amb IB3 i que la resposta fou negativa: “Si es pensen que ens poden tenir de reserva segura per a casos de necessitat i que els hem de donar els nostres vots fort i no et moguis, idò mai no s’havien equivocat tant”. El líder regionalista assegura que els portaveus socialistes i de Més amb els quals es relacionen habitualment ja saben quina és la seva postura, i que la mantindran tant si Podem es trenca en dos com si es rompés el pacte d’esquerres o si no passa res de tot això. “Nosaltres ja hem dit, i no ens mourem gens ni mica de la nostra posició, que estam disposats a negociar i pactar moltes coses, sempre que siguin lleis i normes que assegurin més benestar per als ciutadans, no per al Govern ni per al PSIB ni per a Més. Volem coses concretes: per exemple, on aniran a parar els doblers recaptats amb l’ecotaxa? Perquè som a finals d’any i encara no sabem res d’això. No volem més impostos, sinó tot el contrari. Volem saber què passa finalment amb el lloguer de pisos turístics, com pretenen [PSIB i Més] afrontar aquesta qüestió? Volem saber quin ha de ser el pla industrial per a Balears... Volem saber tot això i moltes més coses que no ens ha explicat el Govern i llavors podrem negociar. Així sí que podríem arribar a acords. Que quedi ben clar: el PI no està aquí per fer favors al Govern del PSIB i Més sinó per ajudar a implantar polítiques que beneficiïn els ciutadans de les Balears”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.