Així es va forjar l'aliança contra Montoro al Consell de Política Fiscal

Catalunya, País Valencià i Balears van ser les tres úniques autonomies que votaren en contra de l'objectiu de dèficit proposat per Cristóbal Montoro, una situació del tot inèdita. Vet aquí com es va forjar un front comú insòlit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat la setmana passada va deixar una imatge insòlita: Catalunya, País Valencià i Balears foren les tres úniques autonomies que van votar en contra de la proposta de sostre de dèficit de Cristóbal Montoro del 0,6%. Es visualitzava d'aquesta manera un front mediterrani inèdit davant la proposta de Madrid. Una postura comuna que, més enllà del fet puntual, dibuixa un nou joc d'aliances en un moment de tensió territorial a l'Estat.

La coincidència, però, només és parcialment el resultat d'una estratègia premeditada. Catalunya fa temps que va decidir volar a soles en tot allò que concerneix la relació amb l'Estat. El procés cap a la independència l'ha situada en un estadi diferent de la resta dels territoris. Al contrari que en etapes anteriors, Oriol Junqueras, vice-president econòmic de la Generalitat de Catalunya, ha renunciat conscientment a liderar fronts comuns contra Madrid.

De fet, fins i tot es va arribar a especular amb la possibilitat que s'abstinguera de la reunió del CPFF del passat dijous, tot deixant la representació de Catalunya en mans d'algun secretari autonòmic o d'un director general. Finalment, però, Junqueras va ser-hi present, per bé que lluny de la posició bel·ligerant del seu antecessor, Andreu Mas-Colell, qui sempre es va implicar a fons en aquestes trobades entre consellers d'economia i hisenda.

Amb la negativa assegurada de Catalunya a qualsevol proposta que vinguera de Madrid, la situació dels governs del País Valencià i Balears resultava més delicada. Totes dos són governades pels socialistes. I en aquest punt, les consignes de partit eren fonamentals. Només dos dies abans de la celebració del CPFF, els dos principals partits havien arribat a un acord: el PP es comprometia a impulsar al Congrés una millora del salari mínim a canvi que les comunitats autònomes acceptaren un límit de dèficit per a 2017 del 0,6%. El PP no exigia un vot favorable, però sí, almenys que els representants socialistes al CPFF s'hi abstingueren.

Això deixava en una posició molt complicada els consellers valencià i balear, tots dos socialistes. Per assegurar-se la disciplina de partit, la gestora que dirigeix Javier Fernández, va convocar tots els responsables d'hisenda i economia a una reunió a Ferraz. La cita era a les 14 h, només dues hores i mitja abans del CPFF. Del que es tractava era d'aplacar qualsevol dissidència dins del mateix partit. Hi són els representants autonòmics d'Andalusia, Aragó, País Valencià, Astúries, Castella-la Manxa i Extremadura. A la cita no arriba Catalina Cladera, consellera balear. Un retard de l'avió que l'ha de portar des de Palma propicia la seua absència.

L'ordre és clara: l'abstenció socialista en el CPFF és la contrapartida que el PP exigeix a canvi d'aprovar la millora del salari mínim. És una qüestió d'estabilitat, un d'aquells grans pactes amb què el PSOE vol demostrar la seua voluntat constructiva en un moment de desmembració del partit. El conseller d'Hisenda valencià, però, no ho veu clar. El matí anterior, a València, s'ha compromès davant la premsa a no acceptar una proposta que perjudique els interessos valencians. I el sostre de dèficit del 0,6% no el satisfà. A Ferraz, els membres de la gestora insisteixen que cal seguir la disciplina de partit. Des de València, en conversa telefònica, Ximo Puig li dóna carta blanca per mantenir el torcebraç a la gestora. Però, amb tot, sorgeixen els dubtes. La pressió dels dirigents del partit a Madrid és molt i molt forta.

A les 16.30 hores tots són convocats a la seu que el ministeri d'Hisenda té al carrer Alberto Alcócer per assistir al CPFF. Per al conseller d'Hisenda valencià és un moment de màxima tensió. Els companys de partit continuen insistint-li que s'ha d'abstenir. Ja en el ministeri, Vicent Soler es troba amb la seua homònima balear, Catalina Cladera. Els balears han repetit per activa i per passiva que no acceptaran un límit del dèficit del 0,6%, independentment del que diga Ferraz. La postura discordant de Francina Armengol respecte de la gestora socialista deixa cert marge de maniobra a Cladera. Però, de nou, la pressió de Ferraz la sobrevola. Soler i ella disposen del temps just per mantenir una conversa breu abans no comence el CPFF. A Palma asseguren ara que la postura de Cladera era inamovible a favor del no. Al País Valencià, en canvi, diuen que la postura de lideratge de València és indispensable per entendre aquesta xicoteta rebel·lió mediterrània.

Quan Vicent Soler arriba a la taula on hi són asseguts tots els representants territorials, Clara Ferrando, la secretària autonòmica –i membre de Compromís- que aquell mateix matí ha estat present en les reunions prèvies al CPFF, li recorda a Soler allò que han promés el dia abans a València: que no donaran el seu vistiplau a cap proposta que no satisfera els interessos valencians. O el que és el mateix: que, diga el que diga Ferraz, han de votar "no" a la proposta de Cristóbal Montoro. Soler li comenta la possibilitat d'abstenir-se si, a canvi, Montoro accepta un objectiu de dèficit asimètric i que no es cobren els interessos del FLA. Amb la reunió iniciada, Soler verbalitza aquesta proposta, que, com era previsible, cau en sac foradat. Madrid no vol ni sentir-ne a parlar.

Arriba el moment de la votació: cal dir sí o no al sostre de dèficit del 0,6% del ministre d'Hisenda. Totes les comunitats governades pel PP voten a favor; Aragó, Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa i Extremadura, s'hi abstenen; els representants de Catalunya, Balears i País Valencià alcen la mà quan cal emetre el vot negatiu. Per primer cop, els tres territoris del mediterrani voten plegats i unànimement, a desgrat de Ferraz. L'obediència territorial, en aquesta ocasió, ha guanyat la partidista. L'endemà molts mitjans parlaran d'una "aliança mediterrània".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.