La seducció de Sodoma

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El relat bíblic explica la destrucció brutal de Sodoma per designi diví. Una pluja de foc i de sofre incendià la ciutat i els seus habitants. La dona de Lot, en tombar-se per mirar les flames, es convertí en sal. Els pecadors havien rebut implacablement el càstig de la ira de Déu. La versió del Gènesi és capgirada en Dolça Sodoma meva de Laurent Guadé, dirigida per Sergi Marí i Montse González Parera (La Seca-Espai Brossa), en què s’ofereix el testimoni transgressor de l’última supervivent de Sodoma.

Mentre s’allibera de la presó de sal i d’oblit, la noia supervivent de Sodoma relata la destrucció del seu poble, delmat per la pesta i la fúria invasora dels cristians. L’actriu Enka Alonso es posa en la pell d’aquesta dona de sal que recupera la vida en un autèntic tour de force interpretatiu. Vestida amb una tela blanca que deixa entreveure la seva voluptuosa nuesa, desplega tota una coreografia de gestos i moviments d’una gran sensibilitat que acompanyen la narració de la dissort del seu poble i de la gradual recuperació de la vida. El joc d’opacitats i transparències és pautat també per la llum en una escenificació austera i enèrgica.

El monòleg intens i poètic que interpreta amb audàcia, aplom i nitidesa Enka Alonso manté, durant gairebé una hora, l’atenció permanent de l’espectador. La noia renascuda de les cendres de sal de Sodoma li brinda una perspectiva inèdita i pertorbadora del mite bíblic. El seu poble, ric i vital, politeista i coratjós, va ser víctima, en realitat, de l’engany i la devastació dels seguidors del Déu únic. En un gir final, l’última supervivent apel·la de manera directa al públic per fer-lo còmplice de la subversió del mite i, alhora, partícip de la seducció dionisíaca de Sodoma.

Dolça Sodoma meva, un text brillant d’una gran bellesa, molt ben traduït per Joan Casas, és interpretat esplèndidament per Enka Alonso, que ha estat dirigida amb una cura i un rigor extraordinaris en un muntatge sobri i contundent. La reversió del mite bíblic des d’una mirada contemporània qüestiona la univocitat de les veritats donades i, al mateix temps, obre tota una sèrie d’interrogants sobre la condició de la dona com a víctima, l’atrocitat devastadora de les guerres, la doble moral cristiana o la seductora visió apol·línia de la vida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.