El Suprem, qüestionat

Querella del Parlament contra Llarena per prevaricació

Després que Pablo Llarena impedira la investidura de Jordi Sànchez malgrat els criteris de l'ONU, el Parlament de Catalunya ha presentat una querella contra el magistrat per possible prevaricació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després que Pablo Llarena impedira des del Tribunal Suprem l'assistència física de Jordi Sànchez a la sessió d'investidura que hi havia convocada per a divendres, des del Parlament de Catalunya es va anunciar l'estudi de la proposta d'una querella per prevaricació. Amb la negativa de deixar Sànchez assistir al ple impedia, també, la possible investidura, atès que el mateix jutge considera que no és possible fer-ho per la via telemàtica.

Divendres, la Mesa del Parlament aprovava la tramitació d'aquesta querella per prevaricació. S'ha basat, bàsicament, en la reclamació de Comitè de Drets Humans de l'ONU, que instava el jutge a garantir els drets polítics de qui el 21 de desembre fou número 2 en la llista de Junts per Catalunya de Barcelona. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han votat a favor. PSC, PP i Ciutadans en contra. De fet, el partit taronja s'ha mostrat especialment hostil. Ja va advertir que perseguiria Roger Torrent judicialment. Consideraven, a Ciutadans, que el president del Parlament podria estar cometent malversació tirant endavant amb aquesta querella. Els comuns han demanat encarregar la proposta a un penalista extern per estudiar la seua base legal. Per la seua banda, Roger Torrent aposta per una queixa formal al jutjat.

Els lletrats, per la seua banda, han discutit bastant sobre la pertinença d'aquest recurs. Des de l'independentisme es defensa que la institució s'ha de defensar en la seua totalitat pel fet que impedir una investidura que comptaria amb aprovació de la majoria parlamentària afecta els 135 diputats del Parlament. És a dir, tots.

Roger Torrent té també la intenció de recórrer a organismes internacionals. L'independentisme haurà d'aconseguir investir un candidat abans del 22 de maig si no vol evitar unes noves eleccions.

_________________

Segons l'ONU, els drets polítics de Jordi Sànchez havien de ser garantits. La resolució emesa fa unes setmanes va despertar l'optimisme de l'independentisme, que tornava al seu pla b per tancar la investidura a president de la Generalitat de Catalunya. Quan encara era a la presó de Neumünster, Carles Puigdemont va emetre una carta per donar el vistiplau a aquesta alternativa que ha defensat des del seu pas al costat. Hi havia certa esperança que, després de la negativa d'un tribunal alemany d'extradir el president per rebel·lió, la justícia espanyola afluixara l'estratègia i permetera la investidura d'un pres provisional que compta amb drets polítics, segons el màxim organisme internacional.

No ha estat així. Les decisions de l'ONU no van acompanyades d'aplicació obligatòria. Per tant, el Tribunal Suprem podia ignorar la que es va emetre sobre el cas de Jordi Sànchez. És el que finalment s'ha fet. Tal com s'ha anat fent darrerament en uns altres casos. El cop rebut per Espanya des d'Alemanya no ha fomentat la rectificació, sinó que ha reforçat l'estratègia unilateral. Entre les proves hi ha les darreres actuacions contra els Comitès de Defensa de la República.

Pel que fa a Jordi Sànchez, Pablo Llarena impedirà la seua investidura, tant telemàtica com presencial. I Roger Torrent ha ajornat el ple previst per a divendres. I es torna a encallar la investidura, a l'espera que l'independentisme oferesca una quarta alternativa després d'haver-ho intentat amb Puigdemont, Jordi Turull i amb l'expresident de l'ANC en dues ocasions.

En la primera, la principal raó esgrimida per Llarena va ser la possibilitat que Sànchez subvertira l'ordre constitucional amb la seua presència al Parlament. La defensa va esmentar el cas de l'etarra Juan Carlos Yoldi, qui va poder fer el discurs d'investidura el 1987 al Parlament Basc malgrat estar empresonat. Segons el jutge, Yoldi no podia reincidir en el seu delicte, el de tinença d'armes i explosius, acudint a aquella sessió, cosa que va poder fer. Sànchez, segons es desprenia, si podia fer-ho a través del discurs.

En aquesta ocasió, Llarena contempla risc de reiteració delictiva. I té por que l'expresident de l'Assemblea "puga orientar-se cap al trencament de l'ordre constitucional. És aquesta circumstància la que reflecteix la conveniència de prioritzar la protecció dels drets polítics col·lectius sobre el seu lideratge que, pel seu exercici delictiu, podria restringir parcialment el dret reconegut en l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics". Llarena també fa referència a "les greus conseqüències que tindria la seua reincidència". Pel que fa a la resolució de l'ONU, el magistrat s'excusa en la condició no vinculant de la resolució. L'escrit internacional "ni tan sols s'atreveix a suggerir que la tutela cautelar dels drets polítics del processat hagi de passar per l'adopció d'alguna de les decisions que el sol·licitant demana".

 

 

Més notícies

Durant el mateix dia, la Guàrdia Civil escorcollaven la institució Diplocat per presumptes pagaments als observadors internacionals del referèndum de l'1 d'octubre. Una operació compromesa, atès que s'ha realitzat tot just a la vespra del tancament d'aquest organisme. La Guàrdia Civil calcula una despesa de gairebé 120.000 euros en pagaments als observadors. Per això, els agents espanyols han consultat ordinadors i telèfons mòbils. L'excap de premsa de Diplocat, Martí Estruch, qualificava els fets com "un acte de propaganda".

Diplocat, organisme resultant d'un consorci publicoprivat, estava adreçat a la promoció internacional de Catalunya i s'encarregava d'organitzar jornades protagonitzades per personalitats d'interès mundial. Divendres anava a ser tancada i, els seus treballadors, acomiadats. L'organisme havia estat dissolt pel Govern espanyol en virtut de l'article 155.

Alhora, la jove de Viladecans, Tamara C, detinguda dimarts enmig d'una operació sobredimensionada pels seus protagonistes, ha estat alliberada per l'Audiència Nacional després de dues nits de tancament. La membre dels CDR ix amb mesures cautelars i serà investigada per desordres públics, però no per terrorisme o rebel·lió, tal com es temia.

En canvi, les cautelars han estat bastant dures. Per exemple, la prohibició d'eixir del seu municipi, Viladecans, al Baix Llobregat, a excepció de motius laborals. Tamara és considerada "coordinadora" dels CDR malgrat que aquesta associació no compta amb jerarquia interna.

Les proves trobades eren més aviat insignificants: captures de recorreguts de Google Maps, permís per desenvolupar una activitat lúdica i material com una careta de Jordi Cuixart o un xiulet groc, a més de material de propaganda de l'organització.

Des d'Escòcia, el tribunal d'Edimburg, on dijous compareixia Clara Ponsatí, ha decidit ajornar fins el 30 de juliol la decisió sobre la seua extradició. Encara és investigada per rebel·lió i malversació, els delictes que se li apliquen des d'Espanya. El seu advocat, Aemer Anwar, acusa el Tribunal Suprem de "motivacions polítiques" per assolir l'extradició de la consellera d'Ensenyament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.