Embat judicial

La fiscalia alemanya demana extradir Puigdemont

Mentre la fiscalia alemanya demana extradir Carles Puigdemont i tothom resta espera de la decisió judicial, el Govern espanyol destitueix Annabel Marcos, directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, acusada de "transportar urnes" durant la jornada de l'1 d'octubre. Alhora, analitzem part de la premsa alemanya sobre la possible extradició de Carles Puigdemont.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest dimarts al matí ha transcendit que la fiscalia alemanya admetrà a tràmit la petició d'extradició de Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió i malversació. Fa cas així a l'euroordre que va demanar el Tribunal Suprem espanyol. Així doncs, ara queda en mans del jutge del Tribunal Superior del land d'Schleswig-Holstein decidir si efectua la petició o no. Demana també que es mantingui al president català en presó preventiva per tal d'evitar una possible fuga.

La petició analitza paral·lelismes entre els apartats 5 i 7 de l'article 472 del Codi Penal espanyol, que determina la rebel·lió, i els articles 81 i 82 del Codi Penal alemany, que determina l'alta traïció. Segons la fiscalia alemanya, "una redacció idèntica en alemany i espanyol no és necessària". També troba relacions en el mateix sentit pel que fa a la malversació de fons.

En paral·lel, a Catalunya, la Mesa del Parlament ha acceptat la petició de vot delegat que va fer Puigdemont. El president català va demanar aquest dret un cop detingut, entenent que la seva situació s'equiparava a la de Jordi Sánchez i Oriol Junqueras a qui el Tribunal Suprem va reconèixer el dret a delegar el seu vot.

Poc després s'ha fet pública la destitució d'Annabel Marcos per part del Govern espanyol en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. La directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha estat acusada de "transportar urnes" durant la jornada de l'1 d'octubre, motiu pel qual el ministre espanyol d'Interior, Juan Ignacio Zoido, l'ha apartada. Marcos havia estat diputada de Convergència entre 2011 i 2015 al Parlament de Catalunya i també havia liderat l'Observatori dels Governs de Coalició, adreçat a la recerca per part d'investigadors de l'Estat i també de l'Amèrica llatina.

 

Expectació

Tothom es pregunta què passarà amb Carles Puigdemont, detingut a la presó de Neümunster des del passat 25 de març, quan va ser capturat un cop va superar la frontera de Dinamarca i va entrar al país. Molts són els diaris que s’han pronunciat sobre el cas. Gran part de la premsa sembla ser més partidària d’estudiar el cas amb deteniment abans de prendre qualsevol decisió. Alguns mitjans, com el Der Spiegel, s’han pronunciat en contra de la possible extradició, especialment a través d’alguns dels seus columnistes. Polítics del majoritari CDU, el centredreta liderat per Angela Merkel, han preferit deixar el cas exclusivament en mans de la justícia espanyola, el que implicaria l’aprovació de l’extradició. El govern alemany, però, ha preferit, en general, desvincular-se’n i deixar la decisió únicament en mans de la justícia, segons expressen en comunicats oficials. Un argument que presenta dubtes, atès que Alemanya és l’únic país d’Europa pels quals ha passat Puigdemont que, fins ara, s’ha decidit a detenir-lo. D’altra banda, diputats de l’extrema esquerra i de l’extrema dreta del país han exigit la seua llibertat.

El periòdic de la capital, el Berliner Zeitung, titula «la decisió sobre Puigdemont s’apropa» i alerta que aquesta mateixa setmana podria ser la decisiva. De fet, matisa que «l’Oficina del Fiscal General d’Schleswig-Holstein», la que ho decidirà tot, «vol anunciar després de Pasqua si s’aplica l’extradició». El diari fa referència als últims missatges llançats pel president, amb què insisteix en no rendir-se. Destaca també que el president «no té accés a Internet des de la prisió de Neumünster», tot i que «se’l va permetre fer trucades i skypes sota vigilància».

D’altra banda, l’Abendatt, el periòdic més influent d’Hamburg, destacava la pressió mediàtica que hi ha sobre Neumünster. El diari entrevista un català que es manifesta davant la presó i que, assegura, «no hi ha un president tancat dins, sinó un país sencer». El mitjà destaca que, quan Puigdemont va ser encarcerat, mig centenar de periodistes vigilaven la porta de la presó per si passava alguna cosa. Durant el dilluns de pasqua, «un resident local els porta cafè pels matins i recull les tasses per les nits».

El diari també entrevista residents a Neumünster. Així, una jubilada que ha visitat Barcelona dues vegades es declara «infeliç» pel procés d’independència, i deslegitima la «via unitària» de Puigdemont. Un pilot de 47 anys hi està d’acord, i es queixa que «Neumünster només apareix als titulars de premsa si el que ocorre està relacionat amb la prisió».

Pel que fa a la interpretació jurídica dels fets, segons l’Abendblatt, «el problema és que no existeix la rebel·lió a Alemanya» si no és «derrocant l’ordre polític per la força», pel que s’aplicaria «l’alta traïció». El diari subratlla que aquesta qüestió «altament jurídica fa temps que es va convertir en política».

Per últim, Der Spiegelironitzava amb una vinyeta satírica amb un policia que, des de la prisió de Neumünster, indicava que enviaria Puigdemont a Berlín perquè així, «potser, se solucionaria el problema automàticament».

La premsa alemanya i Europa sencera, pendent del que puga passar amb Carles Puigdemont.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.