Itàlia fa tremolar Europa

La victòria dels partidaris del 'no' al referèndum celebrat aquest diumenge a Itàlia s'ha cobrat la primera víctima política. El primer ministre, Matteo Renzi, que havia lligat la seua continuïtat al capdavant del govern a un triomf del 'sí', ha dimitit. A l'horitzó, s'albiren una nous comicis que podria guanyar el Moviment Cinc Estrelles de Beppe Grillo, contrari a la Unió Europea. La inestabilitat creix a Europa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Europa, d'ençà que la bombolla especulativa va esclatar, viu sobresaltada. La crisi del deute del 2010, la rebel·lió fracassada de Grècia davant el dictat de Berlín i el recent triomf del Brexit han deixat ben fràgils les costures d'una Unió Europea fragmentada en dos, dividida entre un Nord i un Sud amb interessos contraposats. L'ascens de l'extrema dreta, però, ha afegit més inestabilitat. Que a les presidencials franceses s'haja d'escollir, segons indiquen totes les previsions, entre el neofeixisme de Marine Le Pen i l'extremisme conservador de Fraçoise Fillon mostra un paisatge plagat de dubtes, i evidencia com el vell continent s'encabota en ressuscitar els monstres del passat.

Si aturar el fantasma del feixisme no era poc, Itàlia ha afegit més inestabilitat al panorama europeu. Una de les principals potències econòmiques de la Unió Europea ha dit 'no' al full de ruta traçat pel seu primer ministre Matteo Renzi. La reforma constitucional, que cercava centralitzar competències i posar fi a la igualtat de poders entre el Congrés i el Senat, ha estat rebutjada per les urnes. Així, el 'no', defensat per diverses forces que anaven des del sector esquerrà del PD -la formació de Renzi-, la Forza Itàlia d'un Silvio Berlusconi que ha tornat a emergir al tauler polític italià, el tecnòcrata i ex-primer ministre Mario Monti o el Moviment Cinc Estrelles del còmic Beppe Grillo, ha guanyat.

Un cop electoral tan dur que ha obligat Renzi a plegar. Tal com va prometre. De fet, Forza Itàlia i el Moviment Cinc Estrelles només veure que el triomf del 'no' era una realitat incontestable s'han afanyat a demanar el cap d'un primer ministre que no havia estat escollit mai per les urnes, ja que va arribar al càrrec després de la marxa del també dirigent del PD Enrico Letta. L'anhel de Renzi de veure's ratificat per les urnes, amb una campanya que plantejava el resultat de la votació com si es tractara d'un plebiscit sobre el seu mandat, ha acabat jugant-li una mala passada.

Amb aquesta dimissió, l'horitzó més previsible, tal com va dir Renzi, serà la celebració d'uns nous comicis a Itàlia. Unes eleccions, però, que podrien suposar un factor d'inestabilitat més per a Europa. I, de retruc, ajudar paradoxalment al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a consolidar l'Estat espanyol com un territori, a ulls de Brussel·les, vacunat contra sobresalts que inquieten el cor de la Comissió Europea i de la cancellera alemanya Àngela Merkel.

Després del triomf del Moviment Cinc Estrelles a les passades eleccions municipals -aconseguiren el poder a ciutats com ara Torí o Roma-, la convocatòria d'uns nous comicis pot impulsar aquesta formació de tall populista i amb força contradiccions ideològiques, segons marquen les enquestes electorals. Amb tot, el desgast de la gestió municipal també podria passar-los factura. Itàlia torna a ser inestable, el seu estat natural. I Europa, mentrestant, s'ho mira amb preocupació. L'efecte contagi i una reacció negativa d'uns mercats financers engalipats amb Renzi, però dubtosos de la situació d'algunes de les principals entitats bancàries del país transalpí pot provocar una nova tempesta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.