"Abans d'implantar la taxa turística cal regularitzar els establiments il·legals"

El govern valencià ha optat per no aplicar la taxa turística, almenys durant l'any pròxim. En parlem amb José Luis Gascó, catedràtic i director de l'Institut Universitari d'Investigacions Turístiques, contrari a un gravamen que, en la seua opinió, podria dissuadir l'arribada de turistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Creu que al País Valencià es donen les condicions per aplicar la taxa turística?

-Des d'un plantejament tant d'equitat com de neutralitat en el mercat, la taxa té el problema que només pot aplicar-se en els establiments regulats, per la qual discriminaria negativament aquest tipus d'establiments –que són la base de l'activitat turística- I no afectaria els establiments turístics no reglats.

Per tant, abans de plantejar la taxa turística, la primera mesura hauria de centrar-se a controlar i regularitzar la gran quantitat d'establiments turístics il·legals que existeixen. Això incrementaria de forma notable la recaptació I, per tant, les possibilitats objectives d'inversió en les diferents destinacions per tractar de fer evolucionar el tipus mitjà de turista actual. Només aleshores, amb l'ànim de continuar aprofundint en la focalització podria plantejar-se aquesta taxa turística. És una qüestió que sorgeix recurrentment amb un afany que sembla només recaptatori, poc eficient i injust per al sector regulat, el qual, no s'ha d'oblidar, és el principal suport de l'economia valenciana. A més, segurament resultaria desmotivador per als operadors turístics que operen en la Comunitat Valenciana.

-A Catalunya la taxa turística s'aplica de fa quatre anys i a Balears des d'aquest estiu. I en tots dos territori s'aplica amb prou èxit i acceptació social. A França és una taxa que ningú no posa en dubte. Aleshores, per què no fer aquest pas al País Valencià, sobretot en un moment que es registren màxims històrics d'afluència turística?

-La nostra situació, en general, no és comparable amb la de moltes destinacions que han implantat la taxa. En aquests, la capacitat d'atracció és de la destinació específica, amb elements diferencials que els fan menys vulnerables als preus. Perquè no s'ha de perdre de vista que la taxa encareix el preu per a l'usuari final. En el cas de les destinacions de sol I platja el preu és un criteri molt important.

Barcelona, com Roma, Florència o París. Són ciutats amb atractius específics, la qual cosa les fa menys vulnerables a una taxa que, en general, no desincentiva en aquests casos als seus possibles visitants. En el cas de Balears, encara resta per analitzar el possible èxit de la taxa, ja quan el 2002 es va intentar implantar per primera volta, es va haver de retirar perquè no s'adaptava a la realitat del sector. La raó d'haver-la implantada, en el cas balear, probablement està lligada als problemes de saturació que registra en determinades èpoques de l'any.

Finalment, s'ha de tenir en compte que aquests màxims històrics d'afluència turística en la nostra comunitat estan influïts en gran mesura pels problemes de seguretat associats a altres destinacions competidores com Turquia, Tunísia o Egipte. Aquests problemes desapareixeran més tard o més d'hora. Es tracta, per tant, d'un turisme prestat que, en condicions similars de la destinació, es mou motivat pel preu.

-Aleshores, creu que la taxa turística podria desincentivar l'arribada de turistes?

-La nostra solució a llarg termini, tan bon punt se solucionen els problemes del mediterrani, exigeix desenvolupar, posar en valor i donar suport a infraestructures que han de permetre anar més enllà del turisme de sol i platja. Si l'oferta és exclusivament de sol i platja, l'única estratègia possible és el preu i en aquest segment podem tenir dificultats. Tanmateix, en el model actual, on és predominant el sol i platja, el preu continua sent una variable determinant. Així les coses, la taxa turística dificulta la nostra capacitat per competir, sobretot amb touroperadors, que són els qui aporten una part important del nostre turisme. A més, estic convençut que si els nostres competidors fan una difusió interessada de la nostra hipotètica taxa, podríem perdre turistes.

-Els partidaris de la taxa turística defenen que és un mecanisme perquè els turistes contribuïsquen econòmicament als llocs de destinació per l'ús que fan dels seus serveis. Què té a dir per rebatre aquest argument?

-Tot i tractar-se d'un impost finalista –cosa que no està gens clara, perquè hi ha llocs on està implantada i s'ha acabat per convertir en un instrument de recaptació sense vinculació directa amb millores en la destinació que recapta- la seua adopció té alguns riscos relacionats amb la seua extensió.

Et posaré un exemple: el passat maig l'edil de neteja i medi ambient de l'Ajuntament d'Alacant va llançar la proposta d'incrementar la taxa de fems de la ciutat per finançar les inversions que el govern valencià ha requerit a la planta de reciclatge. El risc és que es generalitze el concepte que la necessitat de millora de determinades infraestructures per al desenvolupament correcte dels serveis es resolga sempre amb impostos relacions amb aquell servei, de forma que podria arribar a interpretar-se que els impostos els paguem pel fet de viure ací, i que els serveis es paguen a banda.
No es tracta, en la meua opinió, d'obtenir, via taxa, més ingressos procedents del turisme, sinó de gestionar correctament els que es generen. En tot cas, no es pot passar per alt una realitat: segons l'informe Impactur 2010 d'Exceltur, el turisme recapta 1.983 milions per impostos. A més, representa el 12,6% del PIB i el 13,4% de l'ocupació. Crec que no s'haurien de posar en risc aquestes dades per una possible recaptació poc significativa sobre la qual, a més, no es planteja realment contraprestació.

-Podria fer-se un càlcul aproximat de quant podria recaptar-se si, hipotèticament, s'aplicara la taxa turística?

-Sí, es pot fer alguna aproximació orientativa. L'any 2015, 9,9 milions de viatger van pernoctar en hotels, apartaments reglats, càmpings i establiments rurals de la Comunitat Valenciana. Si considerem limitada la taxa a un màxim de set dies d'aplicació i excloem a menor d'edat (que són al voltant del 30% dels viatgers) i cobrem un euro per dia i persona, tindríem que la recaptació seria d'aproximadament 30,3 milions d'euros. Amb tot, caldria corregir aquesta xifra sensiblement a la baixa perquè l'estada mitjana dels viatgers és superior als onze dies.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.