Dignitat artística i humana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha carreres musicals que s’enceten en un punt de maduresa personal que amara les obres del seu autor. El valencià Tomàs de los Santos és un cantautor tardà –en l’esfera pública– que es donà a conèixer amb un treball a quatre mans amb Borja Penalba, Dones i dons (2014), Premi Ovidi Montllor de Cançó d’Autor. Un disc que, al seu torn, té origen en una col·laboració anterior, la musicació d’un poema d’Estellés, arranjada per Penalba, que obtingué el IV Premi Miquel Martí i Pol.

Aquell magnífic àlbum, un prodigi de sensibilitat musical i textual, serví de plataforma de llançament a una nova dimensió autoral de Penalba, Però alguns també teníem molta curiositat per saber com seria un disc en solitari de Tomàs de los Santos, un músic dotat d’una veu vellutada i un fraseig singular, mixtura de l’escola catalana i dels trobadors sud-americans.

Segona mà, el seu compromès –en un doble sentit– segon treball, satisfà del tot les expectatives. De los Santos aprofundeix els punts forts del debut –bona selecció dels textos aliens, cura dels propis, lirisme acústic– i, de la mà de l’arranjador i guitarrista Pau Romero, s’endinsa en uns altres terrenys més elèctrics. Hi ha des del pop de guitarres amb alè èpic de “Balconada” o “Ara ja ho saps” al folk energètic de “Cava o cafè” o “Rubiarat” (sobre un text del poeta persa Omar Khayyam). Fins i tot trobem flaires country en “Júlia”, un tema que serveix per llançar un discurs sobre la dignitat de les dones remarcat en “Matilde Landa”, dedicada a l’admirable dirigent comunista i promotora de la Institució Lliure d’Ensenyament.

Un disc sense desequilibris ressenyables (costa, per dir alguna cosa, connectar amb la intensitat que pretén transmetre “Caminem”), marcat a ferro, malgrat el treball de diversificació, pel registre més acústic i líric de cançons com la preciosa “A Daniela”, la intensa “Lletra a Dolors” (sobre un text de Martí i Pol) i la sensacional “Camí de Farinós”, un tema tan bo que empetiteix bona part de l’àlbum.

Fent una lectura lliure de la coberta, un disc d’arrels sòlides i dinàmiques. Però, sobretot, parit amb una admirable dignitat artística i humana.

Segona mà
Tomàs de los Santos
Mésdemil, 2016
Cançó d’autor

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.