La «connexió catalana» de la llei valenciana de l'habitatge

Les Corts inicien la tramitació de la primera llei del Govern del Botànic, relativa a la funció social de l'habitatge amb la vista posada en una possible recurs del govern en el Tribunal Constituciona. El PP esgrimeix el fet que el Consell demanara un informe previ a una consultora catalana per desacreditar el text.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Han hagut de passar 521 des que es constituí el govern bipartit PSPV-Compromís perquè la primera llei del nou Consell inicie la seua tramitació a les Corts. Aquest dimarts el parlament valencià ha iniciat els tràmits per aprovar, si escau, la Llei de la funció social de l'habitatge, uns dels àmbits d'actuació del Consell en què Ximo Puig ha posat més èmfasi. La llei, en la línia de Catalunya i Andalusia, aspira a garantir el dret a l'habitatge i contempla, entre altres aspectes, mecanismes per evitar els desnonaments i la creació d'un registre d'habitatges buits al que els bancs i les seues filials immobiliàries estaran obligats a inscriure el seu stock d'immobles. La intenció del Consell és posar aquests habitatges en el mercat de lloguer per a persones en risc d'exclusió social. «Estem davant d'una fita que marca un abans i un després en matèria de política d'habitatge», segons ha dit la consellera d'Habitatge,Obres Públiques Vertebració del Territori, María José Salvador, durant la seua intervenció al Parlament aquest dimarts.

Ara les Corts inicien la tramitació parlamentària de la llei, que encara es perllongarà uns mesos. A la vista dels parlaments dels diferents grups polítics, l'avantprojecte de llei que ara s'ha presentat no hauria de tenir problemes per ser aprovat de forma definitiva. Les tres forces que donen suport al Consell, PSPV-PSOE, Compromís i Podem hi són proclius, si bé els de la formació morada tenen previst presentar esmenes de certa profunditat. Més complicat serà disposar del vist-i-plau de Ciutadans i del Partit Popular. Els primers addueixen que el text del Consell aixafa competències d'àmbit estatal; els segons hi estan radicalment en contra i de fet, durant la sessió de presa de consideració de l'avantprojecte a les Corts han presentat una esmena a la totalitat que ha estat rebutjada. «Aquesta llei no resol els problemes d'habitatge de les persones», segons ha afirmat Elisa Díaz. La diputada popular per Alacant, encarregada de fixar la posició del seu partit, ha posat en dubte la viabilitat de les mesures que contempla la llei. Díaz ha cridat l'atenció sobre el fet que els pressupostos de 2017 hi destinen cinc milions d'euros, quan la memòria econòmica de la llei contempla unes necessitats valorades en 12 milions d'euros. «Els seus pressupostos la fan inaplicable», ha dit.

No ha estat, però, l'única reticència dels populars a la primera llei del Govern del Botànic. En la línia ja assajada pels populars durant aquesta legislatura, Díaz ha tret a passejar el fantasma catalanista per menystenir l'avantprojecte de llei. En concret, Díaz ha retret a la consellera María José Salvador que en la confecció de la llei haja participat una consultora d'origen català, Maria Dolors Clavell, una circumstància menor que ha despertat la perplexitat de la bancada progressista a les Corts. «És la seua quota catalana», ha etzibat la diputada popular, qui ha insistit que Clavell va ser diputada al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds i ha insinuat que aquesta professional es va beneficiar d'un contracte menor adjudicat per Conselleria.

Maria Dolors Clavell va ser diputada a l'hemicicle català des de l'any 2003 a 2010. Activitat política a banda, és una reputada advocada especialitzada en qüestions de dret administratiu i habitatge que, anteriorment, ha assessorat a governs com ara el de les Balears, Castella-la Manxa o Catalunya, a més de tenir experiència en Amèrica Llatina i l'àmbit municipal. Segons explica la pròpia Clavell a EL TEMPS, els treballs que va desenvolupar per a la Conselleria d'Habitatge van consistir en realitzar un diagnòstic sobre la situació de l'habitatge al País Valencià, per al qual es van reunir amb tots els agents que hi són implicats, a més d'elaborar un dictamen jurídic sobre les sentències del Tribunal Constitucional que, a territoris com Andalusia o Catalunya, han obligat a paralitzar algunes de les disposicions contemplades en les seues respectives lleis. Per fer aquests treballs, Conselleria li va adjudicar un contracte menor, és a dir, valorat en menys de 18.000 euros.

Esquivar el Constitucional

Superat el tràmit parlamentari, resta per veure si aquesta Llei d'habitatge no s'estavella contra el govern espanyol i el Tribunal Constitucional, tal i com ha passat en el cas de les legislacions catalana i andalusa. Per tal d'evitar-se el topall , el govern valencià ha optat per deixar en suspens dos dels articles que contempla el text en els seus inicis i que podrien entrar en col·lisió amb la Llei de segona oportunitat del govern de Rajoy, les mesures de la qual tindran vigència fins maig de 2017, segons expliquen des de Conselleria.

La suspensió d'aquests dos articles no és una qüestió menor, ja que afecta els mecanismes d'intermediació que Conselleria volia habilitar per tal d'evitar els desnonaments i permetre-hi la permanència dels inquilins. El text inicial contemplava que aquests es pogueren quedar en l'immoble, en règim d'opció a compra. A més, la Generalitat es comprometia a aplicar un lloguer social durant un període de tres anys, que en cap cas no podria superar el 25% dels ingressos de la unitat familiar. En cas que l'entitat financera es negara a participar d'aquest mecanisme, l'administració es reservava el dret a expropiar l'usdefruit a l'entitat financera. Ara, aquests preceptes queden en suspens.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.