El triomf de la superstició

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les lluites pels drets socials i laborals −tan devaluats darrerament− tenen més possibilitats de reeixir si són col·lectives. La problemàtica recent dels desnonaments ho ha posat en evidència. Des de l’esclat de la crisi, milers de famílies han perdut els seus pisos per la voracitat especuladora dels bancs, salvats amb injeccions milionàries, sense cap contrapartida social a canvi. Cerca de tu casa, el film protagonitzat per Sílvia Pérez Cruz, ho denuncia amb una força èpica i un lirisme d’una gran bellesa.

Davant de la magnitud de les lluites contemporànies, Revolta de bruixes de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod (Teatre Lliure), ha quedat una mica superada pel temps. L’enfrontament entre Sofia (Aura Márquez) i Rita (Júlia Truyol) per liderar una brigada de dones de la neteja que reclamen un petit reconeixement laboral és, vist amb perspectiva, d’una notable candidesa. Amb el rerefons d’aquesta demanda solidària, Sofia i Rita representen l’oposició entre les forces de la raó i les de la superstició, respectivament.

Les sis dones de la neteja tenen com a rival immediat el vigilant (un convincent Xicu Masó), subaltern dels propietaris de l’empresa, que mira d’aturar com pot les reivindicacions de la “colla de bruixes” que l’atabalen. L’habilitat de Rita per manipular les companyes de feina condueix al triomf de les forces de la superstició. En canvi, tot i que disposi d’arguments sòlids, Sofia no sap seduir ni persuadir les altres. Prototips ben delimitats, les quatre dones afectades es deixen convèncer, vençudes per la por, per les males arts consolatives de la Rita.

La direcció tènue de Martel ha emfasitzat el caire còmic de Revolta de bruixes i ha prioritzat el to amable, d’homenatge a l’autor, deixant-ne al marge una lectura més ideològica. De les actrius, a més de les dues protagonistes, destaca sobretot la vitalitat de Chantal Aimée (Aurora). L’espai escènic resol molt bé tant la verticalitat (dalt/baix) o l’horitzontalitat (interiors) com els diàlegs paral·lels i els monòlegs entrellaçats de Paulina (beneiteria), Filomena (desamor) i Dolors (malaltia). Un muntatge, en fi, que exigia una interpretació més nerviüda que reforcés, amb una alenada èpica, política, el desfasament del text original.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.