Sanitat valenciana

Portes giratòries, «comissions milionàries» i sobrepagaments: l'oposició sanitària al Botànic

La reversió dels concerts sanitaris i la renegociació del contracte amb l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) impulsades pel Consell ha convertit Ribera Salud -la principal empresa concessionària- i l'entitat encapçalada per l'exconseller popular Manuel Llombart en els principals assots en matèria sanitària contra la consellera del ram, Carmen Montón. Amb dirigents lligats al PP, ambdues compten amb un passat ple de sospites.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De les promeses que va realitzar l'esquerra quan va accedir al Palau de la Generalitat Valenciana, la reversió dels concerts sanitaris va apuntar-se com una de les màximes prioritats. La posada en marxa d'aquest model públic-privat per part de l'expresident valencià, Eduardo Zaplana, va marcar un precedent. Aquella iniciativa obria el sistema de salut públic a diferents empreses. Un símbol que el Consell ha fixat data per capgirar: el pròxim mes d'abril. Serà quan l'Hospital de la Ribera, el buc insígnia del model, retorne a mans públiques.

Per evitar la pèrdua d'aquest negoci ben suculent, Ribera Salud, la principal empresa concessionària, ha impulsat tot tipus d'iniciatives per aturar el procés. De fet, la firma s'ha convertit en un dels principals actors d'oposició al bipartit. Fins i tot, amb més ressò mediàtic que cap diputat del PP o de Ciutadans, partidaris d'aquest sistema. El mateix ha ocorregut amb la renegociació de l'acord que tenien l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) i la conselleria de Sanitat. Unes entitats, però, que no només comparteixen la intenció del departament que encapçala Carmen Montón de desprivatitzar aquests serveis o establir una major vigilància. Vinculades a la formació conservadora, totes dues compten amb un historial ple d'ombres.

Lligades al PP

Amb el lema d'un liberal per al canvi, Zaplana volia convertir el País Valencià en el camp de proves de la dreta econòmica espanyola. I la sanitat fou un dels sectors que va escollir per experimentar-ne. Al contrari de la seua proclama, el dirigent popular va utilitzar les prerrogatives que tenia el Consell amb les caixes d'estalvi per finançar l'operació. Les desaparegudes CAM i Bancaixa van sufragar la construcció del nou Hospital de la Ribera, ubicat a Alzira (Ribera Alta), que seria la pedra angular de la posterior privatització de fins a un 20% del sistema sanitari valencià. Lubasa, esquitxada pel finançament irregular del PPCV, i Dragados foren les constructores escollides. Tots aquests actors conformarien l'UTE Ribera Salud, bressol de l'empresa posterior, que guanyaria el concurs públic sense cap oposició. El pla va ser dut a terme pel conseller de Sanitat d'aquell moment i íntim de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i pel gendre dels Lladró i ara home fort dels populars valencians a l'executiu de Mariano Rajoy, Rubén Moreno, en la seua condició de subsecretari del departament.

El creixement de Ribera Salut ha comportat que la firma sanitària estiga present en els centres hospitalaris de Torrevella (Baix Segura), Elx (Baix Vinalopó), Dénia (Marina Alta) i el mencionat d'Alzira. Ara bé, la seua expansió no ha trencat, ni de bon tros, la relació amb una de les famílies ubicades a l'òrbita del PP. El seu màxim dirigent, Alberto de Rosa, és germà de Fernando de Rosa, president de l'Audiència de València a petició de la formació conservadora i amic íntim de l'expresident Francisco Camps. De Rosa, precisament, fou l'encarregat d'afiliar Camps al partit de la gavina. Fins i tot, un pis del clan va servir com a seu del PPCV durant la dècada dels 90.

La connexió entre l'administració del PP i Ribera Salut va més enllà. El metge Manuel Marín, que va morir l'any 2016, va ocupar el càrrec de comissionat de la Generalitat Valenciana per al departament de la Ribera entre el 2000 i el 2007. Només va acabar la seua feina al capdavant d'aquest lloc de responsabilitat que havia de fiscalitzar la concessionària, Marín va creuar la porta giratòria per incorporar-se a Ribera Salud.

Imatge de l'Institut Valencià d'Oncologia, dirigit a la família de l'exconseller Llombart| IVO

Aquesta pràctica va escenificar-la de manera més clara l'exconseller de Sanitat durant la darrera legislatura del PP al País Valencià, Manuel Llombart. L'economista, abans d'encapçalar la conselleria, havia presidit la Fundació de l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), un organisme sense ànim de lucre dirigit històricament per la seua família. Quan Llombart va deixar el Consell, va tornar a l'IVO, però amb un càrrec internacional per evitar qualsevol acusació d'incompatibilitat. Amb la seua dona com adjunta a l'àrea financera, Llombart, una vegada havia passat el temps per recuperar les seues facultats directives a l'entitat, va convertir-se el factòtum de l'organisme. Una guerra contra el Consell que pot aprofitar per plantar batalla a la líder del PPCV, Isabel Bonig, des del sector més aznarista de la formació.

D'esquena a la conselleria

A banda de les relacions amb el PP, Ribera Salud s'ha enfrontat a més escàndols. Segons va publicar El Español i investiguen els tribunals, la concessionària va desviar beneficis milionaris obtinguts per la gestió dels hospitals públics sense que s'adonara l'administració valenciana. Per aconseguir aquest objectiu, la firma va crear l'any 2009 una empresa intermèdia anomenada b2b Salud. Es tractava d'una central de compres que facturava suposades comissions als laboratoris o farmacèutiques que distribueixen els seus productes als centres hospitalaris públics. El mecanisme utilitzat fou la signatura d'acords secrets entre b2b i el proveïdor, en els quals aquest últim es comprometia a pagar un percentatge de les vendes que podien arribar al 25%.

Les sospites sobre els pagaments de les farmacèutiques a la filial de Ribera Salud van alimentar-se comparant les xifres de facturació de la mercantil i els treballadors en els quals comptava. Amb només quatre treballadors, l'any 2011 va anotar-se uns beneficis nets de 379.090 euros. Uns guanys que van triplicar-se en 2012, tot i perdre un empleat. Va obtenir 901.354 euros.

Per tal d'aconseguir aquestes xifres, l'empresa va repartir un «protocol d'actuació durant la negociació amb els proveïdors» als caps de servei dels hospitals. Segons aquesta mena de manual d'instruccions per al personal de Ribera Salud, «era imprescindible que els proveïdors entengueren que era necessària la signatura d'un contracte-acord per treballar amb els hospitals de Ribera Salud». «En cas de no arribar a un pacte amb b2b Salud, es buscaran alternatives (sempre que siga possible) als productes d'aquest proveïdor», indicava la circular. El mateix diari madrileny va publicar un document on es parlava, fins i tot, de presumptes «donacions» a la mercantil del gegant sanitari per part d'una multinacional nord-americana.

Alberto de Rosa, conseller delegat de Ribera Salud, i germà del jutge Fernando de Rosa. 

Ribera Salud, segons la investigació de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la policia espanyola, va emprar aquest sistema amb les empreses que oferien les seues pròtesis. La concessionària va aprofitar-se que, com en els fàrmacs, les pròtesis es paguen a banda de la quantitat que rep anualment de la conselleria. D'aquesta manera, hauria obtingut beneficis al marge per serveis abonats amb diners públics. Els percentatges de les comissions podrien arribar a ser d'un 23% en el cas dels marcapassos o d'un 30% pel que fa a les pròtesis de malucs.

Ara bé, la fórmula va aplicar-se en més àmbits, com ara a la papereria. Segons Levante-EMV, b2b va cobrar 2.689 euros d'una impremta que treballava per als hospitals d'Elx i Torrevella en concepte de formació. «Si no passaves per b2b, no venies res als hospitals», va censurar al diari valencià l'empresari Miguel Ángel Lorente. «Ens donaven accés als centres hospitalaris i nosaltres pagàvem un 3% a b2b. A banda, però, abonàvem un altre 7% per a docència», va denunciar. Per totes aquestes pràctiques, la filial de Ribera Salud va facturar 10,6 milions d'euros i va guanyar 3,3 milions d'euros en només sis anys. La Fiscalia va demana la imputació de De Rosa i de Pablo Gallart, director financer de la firma. 

La suposada ocultació dels beneficis obtinguts per Ribera Salud de les presumptes comissions podria haver provocat el trencament del contracte abans de la seua finalització, que tindrà lloc enguany. L'empresa va defensar que els diners que va pescar mitjançant b2b junt amb els pagaments que rep de la conselleria no superen el benefici estipulat com a màxim -un 7,5% de la Taxa Interna de Rendibilitat- i que és condició «limitadora» en el plec de condicions. El departament de Montón, amb tot, ha preferit esperar. Això sí, sancionant amb 30.001 euros a Ribera Salud per les suposades irregularitats.

Pagaments extra

Tot i que d'una manera molt menys sospitosa, l'IVO va facturar de més durant els quatre anys de vigència del contracte (2011-2014) i també mentre va durar la pròrroga acordada (2015-2016) que tenia amb l'administració valenciana. Segons eldiario.es, la facturació extra de l'entitat sense ànim de lucre a la Generalitat Valenciana durant tot aquest període fou de 83 milions d'euros. Entre 2012 i 2015, Llombart va ocupar el càrrec de conseller de Sanitat.

El exconseller de Sanitat i dirigent de l'entitat sense ànim de lucre, Manuel Llombart| IVO 

Aquests sobrecostos han comportat que Montón haja augmentat la quantitat que rebrà la institució a través del conveni amb el propòsit d'evitar els pagaments al marge de l'estipulat al contracte. Però ha eliminat la prerrogativa que es tenia de poder derivar els pacients a l'IVO. A partir d'ara, només es farà per «criteris mèdics» i no per altres raons com ocorria abans. Són les mesures de la conselleria de Sanitat que han generat l'oposició de dues famílies populars amb ombres en la gestió de les seues institucions sanitàries.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.