François Fillon: la dreta extrema que ha de contenir l'extrema dreta

L'empestat de la dreta francesa s'ha convertit de la nit al dia, per sorpresa de tothom, en el candidat d'Els Republicans i en qui, molt probablement, haurà de frenar l'auge del Front Nacional a les eleccions presidencials del 2017.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Patrick Stefanini és molt probablement l'home clau de l'èxit de François Fillon. És un alt funcionari, malgrat que molts el consideren un mag. És conegut pels seus dots per a fer triomfar les campanyes més desesperades. Ho va fer quan l'alcalde de París Jacques Chirac li va confiar la direcció de la seva campanya presidencial el 1995, contra un Edouard Balladur que era el clar favorit. Se'n va sortir. El mateix va passar amb Valérie Précresse, quan el 2015 va encapçalar la llista d'Els Republicans a la regió parisenca. Nicolas Sarkozy ho sabia, tot això, i per aquest motiu va tractar de contractar els seus serveis en el seu retorn a la política. Però Stefanini va romandre al cantó de Fillon, que ja es preparava des del 2012, quan va guanyar François Hollande. Avui Sarkozy és a casa seva i Fillon és l'escollit.

Ningú no donava res per ell abans de les primàries. No obstant això, avui, després de desfer-se del totpoderós Nicolas Sarkozy en primera volta i d'imposar-se per un marge ampli al centrista Alain Juppé, François Fillon és el nou candidat d'Els Republicans a les eleccions presidencials de la pròxima primavera. Davant els rècords d'impopularitat de François Hollande i un Partit Socialista fracturat, Fillon també serà molt probablement l'encarregat de frenar els peus al Front Nacional de Marine Le Pen. L'objectiu: repetir la gesta de l'expresident Jacques Chirac enfront de Jean-Marie Le Pen a la segona volta del 2002. Aquest cop, però, no ho tindrà tan fàcil.

Si ningú no donava res per ell -ni les enquestes, ni els periodistes, ni les xarxes socials- és perquè ningú no ha comptat mai amb ell. Els seus adversaris polítics en més d'una ocasió s'hi han referit com a 'Mister Nobody' (senyor ningú). Malgrat que Fillon li va confeccionar el programa electoral del 2007, el mateix Sarkozy, en privat, s'hi ha arribat a referir com "le pauvre type" (el pobre home). El camí de Fillon fins aquí no ha estat gens fàcil. Quan va anunciar la seva candidatura fa quatre anys, gairebé tothom el va ignorar. Durant la seva trajectòria política, molts dels seus companys l'han rebutjat, derrotat i fins i tot humiliat. Ara ha arribat la seva venjança.

Nascut el 1954 en un petit poble del Loira, François Fillon és fill d'un notari i una historiadora. Després d'estudiar als jesuites, va voler dedicar-se al periodisme, i fins i tot va fer pràctiques a les redaccions de France Presse a Brussel·les i Madrid; però va desistir i va acabar graduant-se en Dret a París. Va ser el seu pare, un militant gaullista de llarga trajectòria, qui el va introduir en la política a l'edat de 22 anys. Era com a assistent parlamentari del diputat Joël Le Theule, a qui va haver de defensar de les constants burles per la seva homosexualitat. Le Theule va morir l'any 1980 d'un infart, quan era ministre de Defensa. Fillon, que encara era el seu ajudant, va acompanyar-lo durant les seves últimes hores i va abraçar-lo mentre moria.

A partir de llavors, va començar la seva carrera política en solitari. Des de l'anomenat gaullisme social -una espècie de socialdemocràcia conservadora i patriòtica-, el 1981 va ser escollit conseller municipal de la Comuna de Sablé-sur-Sarthe, de la qual seria alcalde dos anys més tard, des del 1983 fins al 2001. Aquell mateix 1981 també va ser escollit diputat a l'Assemblea Nacional. Fins llavors no ha abandonat el parlament francès, on també ha estat senador.

El salt a l'Elisi el va fer el 1993 com a ministre d'Educació Superior i Investigació. Ho va der de la mà del primer ministre gaullista Édouard Balladur, en el govern de cohabitació del president socialista François Mitterrand. Amb l'arribada del president Jacques Chirac, el 1995, el primer ministre Alain Juppé va nomenar-lo ministre per a l'Oficina de Correus i les Tecnologies de la Informació. Amb Chirac també va ser ministre d'Afers Socials (2002-2004) i ministre d'Educació (2004-2005). Seria Nicolas Sarkozy qui li donaria el més alt càrrec que ha ostentat: després de ser el seu conseller polític, el va fer primer ministre. Va ser des d'aquesta posició, diu Fillon, que va "descobrir l'embolic de regulacions que ofega l'economia francesa". El seu primer viatge com a cap de Govern va ser a la tomba de Joël Le Theule.

Com a primer ministre també va destacar per la seva relació amb el llavors també primer ministre rus Vladimir Putin. Va ser Fillon qui va defensar un tractat de lliure comerç entre Rússia i la Unió Europea. Avui continua pensant que Moscou -i els seus aliats com Bashar Al Assad- és la millor opció per a derrotar el veritable enemic: el gihadisme. Amb certa ironia, la premsa francesa assegurava la setmana passada que, després de la victòria del Brexit i Donald Trump, al Kremlin tenien un nou motiu de celebració: el triomf de François Fillon.

L'extrem s'imposa sobre el centre


El triomf de François Fillon no podria entendre's sense el col·lectiu Sens Commun (Sentit comú), un petit moviment conservador catòlic que va néixer arran de la 'Manif pour tous' (La manifestació per tots). La 'Manif pour tous' va ser l'associació que, des del 2012, ha organitzat les manifestacions més importants contra el matrimoni homosexual a França. Amb el temps, han ampliat les seves reivindicacions. Ara també protesten en favor de la "família tradicional", és a dir, en contra famílies monoparentals. També fan campanya contra el que anomenen "teoria de gènere".

Va ser el mateix François Fillon qui, el passat setembre, va anunciar que rebia oficialment el suport de Sens Commun en les primàries d'Els Republicans. El col·lectiu va argumentar que el programa de Fillon era "el més coherent amb les nostres idees" i que els oferia "l'oportunitat d'una col·laboració real".

La victòria de François Fillon enfront d'Alain Juppé és, sobretot, la victòria de la dreta catòlica enfront del centre. El mentor polític de Fillon és el gaullista Philippe Séguin, amb qui va fer campanya contra el tractat de Maastricht; el de Juppé, el moderat Jacques Chirac. Fillon ha promès reescriure la llei Taubira pel que fa a l'adopció en parelles homosexuals; Juppé volia mantenir-la. Fillon és partidari de fer marxa enrere en el dret a l'avortament; Juppé n'és contrari. Fillon és partidari de retirar la nacionalitat als francesos que han marxat a Síria i l'Iraq i fer-los apàtrides; Juppé, només aquells que tinguin doble nacionalitat. Fillon vol prohibir el burkini; Juppé, no. Fillon vol fer tornar a l'obligatorietat dels uniformes a les escoles perquè és un signe d'autoritat; Juppé ni tan sols ho ha contemplat. Fillon és partidari d'estadístiques ètniques; Juppé s'hi oposa.

El triomf de François Fillon pot entendre's perquè ha sabut adaptar el seu discurs al context actual -francès, però també europeu i occidental-, escorat a la dreta. Ha basat part de la seva campanya en la por que generen els atemptats terroristes i el gihadisme, i en el replegament identitari. En aquest context, la religió musulmana en el seu conjunt es converteix en una amenaça per a la preservació de la identitat i els valors de la República francesa. És a aquest sentiment al qual ha apel·lat.

En economia, el seu programa és marcadament liberal, una cosa que el diferencia del Front Nacional. Entre altres mesures, l'ara candidat d'Els Republicans ha promès reduir en 110.000 milions d'euros la despesa pública durant el seu mandat de cinc anys, retallar fins a 500.000 places de funcionari o augmentar la jornada laboral setmanal fins a un màxim de 48 hores (39 per als treballadors públics). Després de guanyar la primera volta, Libération va disfressar-lo de Margaret Thatcher.

L'última esperança contra el Front Nacional?


Les perspectives del Partit Socialista, completament fracturat, no són gens favorables: l'impopular François Hollande sembla convençut de presentar-se a la reelecció, el seu exministre d'Economia ja ha anunciat candidatura presidencial i el seu primer ministre Manuel Valls encara no descarta res. En aquest context, tot sembla indicar que François Fillon serà l'encarregat de construir un dic de contenció a l'auge de l'extrema dreta populista, xenòfoba i euròfoba que representa el Front Nacional de Marine Le Pen. I ho farà des de la dreta extrema.

Però la victòria de Fillon ha estat una sorpresa per a tothom, també per al Front Nacional. Ni tan sols contemplaven aquesta hipòtesi. Els dos grans favorits eren Nicolas Sarkozy i Alain Juppé. Els dirigents del partit ultradretà admeten que el de Fillon és l'escenari més complicat per a Marine Le Pen. A priori, Sarkozy i Juppé, que els tenien molt més estudiats, eren candidats més accessibles per a la seva lideressa.

Segons l'enquesta més recent de l'empresa sociològica BVA, feta entre els dies 9 i 11 de setembre, François Fillon s'imposaria en segona volta amb el 61% dels vots sobre Marine Le Pen, que obtindria el 39% dels sufragis. Els sondatges anteriors s'han mogut en uns valors molt similars. Però les enquestes també van preveure les victòries del Brexit, de Hillary Clinton i del 'sí' a l'acord de pau entre el Govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC. Les urnes hauran de parlar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.