CRÒNIQUES VALENCIANES

Els valencians també tindran 3%

En poques setmanes es presentarà l’esborrany de la nova llei electoral valenciana, que serà aprovada abans de l’estiu. Socialistes, Compromís, Podem, Ciutadans i els no adscrits que en formaven part estan decidits a rebaixar la tanca electoral al 3% i fins i tot podrien introduir mecanismes electorals innovadors, com ara el “vot preferencial”. El PP no vol saber-ne res.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com Catalunya, el País Valencià també tindrà un 3%. Una tanca electoral del 3% que quatre dels cinc grups que integren les actuals Corts valencianes consideren la més justa. En els pròxims dos o tres mesos es concretarà si aquesta barrera és de caire provincial, autonòmic o, fins i tot, una barrera doble, és a dir, que no sols calga superar el 3% dels vots a una circumscripció per tal d’aconseguir-hi representació, sinó que també s’establesca el requisit de superar el 3% al País Valencià. Una possible salvaguarda davant candidatures cantonalistes o radicals amb cert suport a una demarcació però no globalment. 

El PPCV va accedir a eliminar el blindatge del 5% fixat a l’Estatut quan se’n va negociar la reforma, l’any 2006. Va ser una exigència dels socialistes que els populars van acceptar in extremis, confiant —era l’època de les seues majories absolutes abassegadores— que difícilment ocuparien menys d’un terç dels escons. I és que la llei electoral valenciana només pot alterar-se amb dos terços dels diputats, una majoria qualificada que obliga la dreta i l’esquerra a posar-se d’acord.

Tanmateix, el 24 de maig de 2015, el PPCV tan sols va obtenir 31 diputats dels 99 en disputa, tres per sota de la xifra que li hauria proporcionat aquesta capacitat de blocatge. O la llei electoral es modifica ara o potser no es modificarà mai, perquè un creixement lleuger del PPCV li atorgaria, novament, la clau de la reforma.

A la comissió parlamentària que ha tractat el tema —reunida entre l’abril de 2016 i l’abril de 2017— va evidenciar-se la solitud dels conservadors. En canvi, PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans sí que convenen que ha arribat l’hora d’introduir-hi alguns retocs. No tants com voldrien, però, ja que l’Estatut impedeix d’avançar cap a la circumscripció única o, si més no, cap a una redistribució d’escons més equitativa. La llei orgànica de règim electoral general (LOREG) també acota els marges de la reforma, i la llei de partits polítics, per últim, no recull l’obligatorietat de celebrar primàries, un procés d’elecció de candidats que algunes formacions desitgen que esdevinga obligatori per acudir a qualssevol comicis. 

Sense línies roges

Els tres grups que donen suport al Govern del Botànic, Ciutadans i els quatre diputats no adscrits que abans en formaven part són les cinc potes que cal posar d’acord per validar la reforma. Tothom coincideix que, per tant, no convé de posar-hi condicions innegociables. 

“De totes les lleis que es debatran al que queda de legislatura, aquesta és la més senzilla d’aprovar i en què tenim més coincidències amb socialistes, Compromís i Podem”, expressa Toni Subiela, el diputat de Ciutadans que va formar part de la comissió d’estudi. “Si ningú no posa línies roges, com ha passat fins ara, ens entendrem de seguida i podrem tenir la llei aprovada abans de Falles”.

Un optimisme que també desprèn el socialista Alfred Boix, qui ha rellevat el síndic del grup, Manolo Mata, com a negociador de la matèria: “Reformar-la és més fàcil que mai, hi ha moltes possibilitats d’aconseguir-ho i encara tinc l’esperança de sumar el PP a l’acord”. En la línia de Subiela, opina que “més enllà de rebaixar la tanca i d’afavorir la paritat, no hi ha d’haver requisits sine qua non”.

Alfred Boix, diputat del PSPV-PSOE. / Miguel Lorenzo

Malgrat tenir “sensacions molt bones”, Antonio Montiel comenta l’existència de “diferències petites”. Segons el diputat de Podem, la proposició de llei en qüestió podria estar enllestida “en un parell de setmanes”. Compromís és qui se n’encarrega de la redacció i ja la té a punt, però abans de fer-la pública, pretén compartir-la —polir-la— amb la resta de grups.

En qualsevol cas, el PPCV s’autodescarta. “Montiel m’assegura que la proposició de llei inclourà elements de consens que ens faran votar a favor, però jo no m’ho crec”, expressa Luis Santamaría, ex-conseller de Governació de caràcter afable però, sobretot, un home de partit, que té la confiança plena de la presidenta i síndica, Isabel Bonig. Al seu informe de la ponència els populars remarquen que la llei “no hauria de tractar-se sense l’acord amb el primer partit de la Comunitat”. “La reforma de les nostres normes fonamentals ha de servir per reforçar el projecte de convivència que compartim i no per afeblir-lo”, explica l’informe. El PPCV troba que aprovar aquesta llei sense els seus vots suposaria una “imprudència” que “podria posar en perill el nostre marc de convivència”.

Luis Santamaría, diputat del PPCV, va ser conseller de Governació amb Alberto Fabra. 

Des de Ciutadans, Subiela contesta que la condició de més votat no converteix el PPCV en imprescindible: “Si el partit més votat haguera de manar sobre totes les lleis, governaria ell. Dos terços de les Corts és una majoria prou sòlida per tirar endavant aquesta reforma”. 

Objectiu 1: reduir la tanca

És la prioritat absoluta. Un imperatiu. Rebaixar la tanca electoral del 5% al 3% és una urgència democràtica que per fi trobarà resposta. L’únic dubte rau en el seu àmbit d’aplicació: si ha de ser autonòmica o provincial.  

Fran Ferri, síndic de Compromís, apunta que “cal analitzar les conseqüències que tindrien tant l’una com l’altra”, però garanteix que “no serà un problema per tal d’entendre’ns”. El PSPV, de la seua banda, defensa una doble tanca —autonòmica i provincial— que desagrada a Podem. “No tenim cap por al cantonalisme i volem un 3% provincial sobre els vots emesos, no tan sols sobre els vàlids, perquè això encara dificulta més l’accés a l’hemicicle”, al·lega Montiel. 

Fran Ferri, síndic parlamentari de la coalició Compromís. / Eva Máñez

A Ciutadans no els sembla malament la doble tanca. “No hi tindríem inconvenient”, rebla Subiela, “siga com siga, cal que no torne a passar com en 2015, quan Esquerra Unida va quedar-se sense representació malgrat haver obtingut molts vots [106.917]”. David de Miguel, en nom dels quatre ex de Ciutadans —ara autoanomenats “Agermanats”— que ocupen el grup de no adscrits en companyia d’una exdiputada de Podem i un exdiputat del PPCV, advoca pel 3% provincial, advertint, això sí, que “no serà cap línia roja”.

En una òrbita diferent es mou el PPCV, que ha rescatat la idea plantejada per Alberto Fabra la legislatura anterior, en el sentit d’escollir un terç dels diputats —33— mitjançant districtes uninominals, tal com somiava Francisco Camps. Un diputat per comarca, si fa no fa, “amb una tanca electoral del 0%”. En cada cas, només resultaria elegit el candidat més votat, presumiblement dels partits majoritaris. Si s’acceptara aquesta opció, els populars podrien avenir-se a triar els altres 66 escons pel mètode actual i una tanca del 3%.

Objectiu 2: la proporcionalitat 

La tanca, doncs, no serà un entrebanc. Els altres tres punts en disputa sí que generen més debat, començant per la proporcionalitat de les circumscripcions, ara com ara molt favorable a Castelló, que escull 24 diputats amb una població segons la qual no li’n correspondrien més de 14.

A EL TEMPS núm. 1.713 va quedar clar que els mateixos partits del Botànic albergaven diferències. La circumscripció de Castelló escull un diputat per cada 17.300 electors; en calen menys de la meitat que a Alacant —un per cada 35.600 votants— i prop d’una tercera part que a València, que n’escull un per cada 48.600 censats. Aquelles diferències ja no són tals.

No és el moment de tractar aquesta sobrerepresentació”, sentencia Montiel. “En 2008, amb la reforma de l’Estatut, sí que podria haver-se plantejat aquest desequilibri, però ara és extemporani”, afegeix. “A Compromís aspirem una major proporcionalitat, per això defensem la circumscripció única, però no crec que siga l’ocasió d’obrir aquest debat", corrobora Ferri, "perquè podria obrir-ne un altre: si els territoris més despoblats no han d’estar sobrerepresentats”. “Nosaltres també ens estimem més deixar-ho com fins ara”, hi abunda el socialista Boix, “per arribar a consensos hem de ser capaços de renunciar a objectius, i aquest aspecte generaria divisió”.

Antonio Montiel, diputat de Podem. / Miguel Lorenzo

“Aquesta és una de les deficiències més grans de l’actual llei electoral”, observa Toni Subiela, de Ciutadans. “Hem d’aconseguir que el vot dels ciutadans valga igual visquen on visquen, la gent ens ho reclama”. “El mínim de 20 escons per circumscripció que preveu l’Estatut ja significa una prima important per a Castelló, a la qual no li’n corresponen més de 14...” conclou, en coincidència amb els quatre excompanys. El popular Santamaría es frega les mans: “Tinc una il·lusió especial d’anar a Castelló a explicar-los que els han llevat quatre diputats...”. Ciutadans és més fort a les ciutats grans i mitjanes, tot just on el PPCV ha afluixat més.

Objectiu 3: el vot preferent

Un altre punt que provoca dubtes és el del vot preferent. La llei valenciana podria ser la primera a desblocar les llistes autonòmiques. Tothom votaria una candidatura, però dins d’ella podria seleccionar fins a tres candidats —en cap cas el número 1— que ascendirien posicions si reberen més del 10% dels vots a la llista. Així, un candidat que se’n quedara fora podria passar per davant d’un altre que, a la papereta, hi anava uns llocs amunt. 

La síndica de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, i el també diputat de la formació Toni Subiela.

La idea, exposada per diversos experts que van desfilar per la comissió, agrada i molt l’esquerra. “És una manera de reduir la distància existent entre electors i elegits”, sosté Montiel, “la gent té dret a elegir la seua dieta, seria molt i molt estimulant”. Ferri també veu que “seria la manera d’acostar la política al ciutadà”, i no tem les conseqüències que aquesta novetat poguera tenir. A Astúries, de fet, van rumiar-ho bastant i no van decidir-se a consumar el canvi. “Seria un element de modernitat i un primer pas per obrir les llistes”, comenta Boix. En canvi, a l’entorn del Consell no volen ni sentir-ne a parlar: “El Govern del canvi no pot permetre’s de fer experiments dins del quiròfan”, alerten. “A nosaltres sí que ens encanta la idea, l’elector ha de poder decidir i seríem pioners”, s’alegra Subiela.

Objectiu 4: la paritat

Hi haurà menys obstacles per aconseguir una paritat real. Ara com ara el 43% de les diputades són dones, però la majoria de grups vol transitar cap a la igualtat plena. PSPV, Compromís i Podem aposten per les llistes cremallera, però Ciutadans, no tant. “En ocasions podria deixar de costat el mèrit i la capacitació, però en podem parlar”, argumenta Subiela.

Ajudar econòmicament els partits que celebren primàries, enviar conjuntament la propaganda de tots els partits o la celebració obligatòria de debats electorals són altres aspectes que podria regular la nova llei electoral. Els quatre exdiputats de Ciutadans no les tenen totes sobre el vot final d’aquest partit, però la seua actual síndica, Mari Carmen Sánchez, es mostra taxativa: “Aquest tema és al nostre ADN, no ens hi podem oposar; tan sols falta lligar alguns matisos”. Per fi, el miracle: habemus 3%.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.