Cròniques valencianes

Els tres maldecaps del Govern del Botànic

El Consell afronta uns mesos decisius. Després de la històrica manifestació d'aquest dissabte, el Govern valencià haurà de fer valdre la seua posició per aconseguir una reforma del sistema de finançament que pose fi al maltractament fiscal del País Valencià. Un repte que se suma a la recomposició de les relacions entre els socis de l'Acord del Botànic, deteriorades per les negociacions obertes a causa dels comptes per al pròxim any. La possible suspensió cautelar de la borsa de treball de la nova RTVV -que ha demanat la Unió de Periodistes- inquieta l'executiu per si atura la posada en marxa d'À Punt. Totes tres són les principals preocupacions del bipartit valencià.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern valencià va imposar el silenci. A banda d'algunes apel·lacions al diàleg i de moviments per evitar el distanciament entre ambdues parts, el Consell va independitzar-se, en certa manera, de la qüestió catalana. Ni els empresonaments, ni el suport del PSOE a l'aplicació de l'article 155, ni les divisions entre Compromís i PSPV per aquests assumptes han provocat que el terratrèmol polític català s'haja convertit en una gran preocupació de l'executiu del Botànic. Només la invisibilitat que comporta el procés sobre el problema valencià ha incomodat a un bipartit que va centrar-se en la gestió. I més quan aquest dissabte, en plena precampanya a Catalunya, la societat civil valenciana ha omplert els carrers de València a favor d'un finançament just.

La manifestació d'aquest cap de setmana, amb 60.000 persones marxant contra el maltractament fiscal de l'Estat, ha estat la darrera demostració de força dels valencians per fer pressió de cara a la futura revisió del model de finançament. Una exhibició de múscul necessària, ja que la Generalitat Valenciana s'hi juga el seu futur. Com també ho fa el Govern valencià, que en cas d'aconseguir un tracte just per al País Valencià gaudiria d'una important arma electoral. I més quan l'expresident popular Alberto Fabra no va aconseguir-ho, sent Mariano Rajoy a la presidència de l'executiu espanyol. En cas contrari, però, podria considerar-se com un repte no aconseguit pel Consell.

Tot i ser històrica, la protesta d'aquest cap de setmana no ha aconseguit el ressò desitjat. Els mitjans estatals han donat més importància a la reivindicació ferroviària extremenya -una autonomia que se'n beneficia per damunt de la mitjana de l'actual sistema de finançament- i al clam de les forces de seguretat estatal perquè s'equipare el seu sou als salaris dels Mossos d'Esquadra. «Vist el d'ahir, la següent mani per un #finançamentjust hauríem de fer-la en pilotes, fent la conga entre peatges de l'AP7 i amb banderes del Reial Madrid. A veure si així les TV estatals ens presten atenció...», piulava el regidor de Cultura Festiva a l'Ajuntament de València, Pere Fuset, de Compromís. Els organitzadors, amb tot, han advertit que en cas que el Govern espanyol es faça el sord davant les reivindicacions valencianes, clamaran per un finançament just pels carrers de Madrid.

Al marge dels actes de pressió dels sindicats, la patronal i la resta de la societat civil valenciana, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha volgut que el socialisme espanyol se sume al suport de la demanda del País Valencià. En una trobada celebrada aquest dilluns a València, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i Puig han exigit a Rajoy «un nou model de finançament abans del 2017».

Ara bé, la negociació per aconseguir un sistema de finançament autonòmic just per als valencians serà força complicada. I l'exigència de Sánchez d'aquest dilluns pot diluir-se com un terròs de sucre en l'aigua per les pressions dels diferents barons socialistes. No debades, autonomies com Castella la-Manxa, Extremadura o Astúries -totes tres governades pel partit del puny i la rosa- rebutgen cap canvi en aspectes com ara el qüestionament de l'statu quo actual. Tanmateix, el País Valencià podria beneficiar-se de l'acord entre Puig i la presidenta andalusa, la també socialista Susana Díaz. Junt amb Múrcia, en mans del PP, i les Illes Balears -governada pel PSIB i Més-, conformen l'aliança mediterrània que va teixir l'executiu valencià per contrarestar el lobby de la denominada Espanya despoblada, que conformen pràcticament la resta d'autonomies espanyoles.

Amb Catalunya desvinculant-se per decisió pròpia d'aquest joc, aquesta aliança pot ser clau. De moment, però, hi ha símptomes contradictoris. Si a la darrera conferència de presidents autonòmics Puig i Díaz van mostrar-se units contra el «paradís fiscal de Madrid», la votació del sostre de dèficit proposat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va revelar un vot diferenciat entre andalusos i valencians. La presentació de les conclusions de cada autonomia al comitè de savis abans d'aquest dijous marcarà l'inici d'una negociació que acabarà en el Congrés dels Diputats. I en la qual els valencians es juguen la sostenibilitat del seu autogovern, i la Generalitat Valenciana, al seu torn, no buscar recursos d'altres llocs per cobrir els 1.300 milions d'euros pressupostats per a 2018 com a ingressos d'un nou model de finançament.

Tensió al Botànic

Precisament, els comptes del pròxim any han refredat encara més les relacions entre els diferents socis de l'Acord del Botànic. És a dir, entre les forces que integren el Consell -PSPV i Compromís- i el seu suport parlamentari -Podem-. Com si es tractara de tres jardiners que cuiden el Botànic, els morats exigeixen més adob perquè les rames de les polítiques socials cresquen més ràpid. I, a més a més, demanen plantar altres arbres -polítiques com ara la taxa turística i el sistema de reciclatge d'envasos SDDR- que no estaven recollits en l'inventari de llavors inicial -l'acord de canvi-. Traduït del llenguatge botànic: el partit que encapçala Antonio Estañ demana més inversió social en habitatge i per reduir la pobresa farmacològica, a banda d'implantar les anteriors mesures mencionades. Tot, a canvi de validar els pròxims comptes de la Generalitat Valenciana.

El secretari general i síndic a les Corts Valencianes de Podem, Antonio Estañ | Miguel Lorenzo

Sense acord en l'avantprojecte de pressupostos, l'abstenció de Podem del passat divendres a una esmena a la totalitat del PP contra la llei d'acompanyament va molestar i molt el Consell. No debades, PSPV i Compromís van salvar la votació per l'absència del parlamentari popular Manuel Pérez Fenoll i, especialment, gràcies al suport dels quatre diputats no adscrits ex de Ciutadans. La decisió, que no va ser comunicada per Podem al bipartit, va enutjar als seus socis de govern, tal com van mostrar alguns assessors parlamentaris de Compromís a Twitter .

Des de Podem, justifiquen l'abstenció com «una crida d'atenció al comportament del Consell». «És una qüestió d'actitud. Hi ha hagut molta supèrbia. Ens han donat massa poc marge i ens rebaixaven considerablement les nostres exigències», critica un destacat dirigent, que retreu la pressa per aprovar lleis. Fonts de Compromís i PSPV mostren, tanmateix, el seu malestar per la decisió. «Comprenem les seues exigències i hagueren pogut forçar, fins i tot, si s'haguera votat la llei d'acompanyament. Però es tractava d'una esmena a la totalitat del PP. Entenem que en aquestes situacions les forces botàniques han de mostrar-se unides. És incomprensible el sentit del vot de Podem», afirma un alt dirigent de la coalició valencianista.

«Va ser un intent errat de buscar visibilitat», afegeixen des de les files socialistes. El PSPV aposta per un pacte entre les tres forces escenificant amb els tres principals dirigents de cada formació -Ximo Puig (PSPV), Mónica Oltra (Compromís) i Antonio Estañ (Podem). Tot amb l'objectiu que els morats capitalitzen els aspectes bons dels comptes. De fet, valencianistes i socialistes es mostren confiats que s'arribarà a un pacte amb els pressupostos, tot i que les negociacions seran dures. I encara que a la votació de l'esmena a la totalitat del PP van buscar-se altres companys de viatge, ressalten que l'aliats natural del Consell és Podem i que no contemplen cap altre escenari. «Quina seria l'altra alternativa? Pactar amb Ciutadans a canvi de rebaixar un impost de successions que té actualment un disseny just?», es pregunten des de les forces que integren l'executiu valencià.

Encara que es mostren confiats a aconseguir el «sí, vull» de Podem als comptes, recorden que ni la taxa turística ni l'SDDR estan inclosos en l'Acord del Botànic, ni en el seu empelt de gener. «Fins i tot, cal recordar que Podem n'estava en contra fa uns mesos», retreu un alt dirigent del bipartit. Ara bé, en aquestes dues qüestions hi ha diferències entre els tres partits. Si bé els socialistes rebutgen la seua implantació davant el temor d'una campanya de la dreta que rememore la mala experiència electoral de l'expresident balear socialista Francesc Antich en el primer govern de progrès, la coalició valencianista és partidària d'introduir el debat sense estridències. Podem, en canvi, ho exigeix. I acusa, com va fer el diputat morat a les Corts Valencians, Antonio Montiel, durant el debat de l'esmena de «manca de valentia» als socialistes. «No és manca de valentia. És evitar que la legislatura actual siga una anècdota entre els governs del PP», responen des del PSPV.

Una televisió (sempre) en perill

La posada en marxa de la nova radiotelevisió pública valenciana ha sigut una prioritat i un malson a parts igual per al Consell. Després de les diverses versions valencianes de House Of Cards per aconseguir pactar la conformació i els documents principals de l'ens a falta del contracte-programa, el Govern valencià també va regatejar les derivades laborals del conflicte amb els extreballadors. Amb tot, el polèmic barem en la contractació de la plantilla ha revifat l'amenaça judicial. La petició de la Unió de Periodistes de suspendre cautelarment el procés de selecció per «ser discriminatori» podria endarrerir la posada en marxa de la radiotelevisió. És a dir, entrebancar un dels projectes estrella del Consell.

Abans que una possible resolució dintre d'uns mesos paralitze el procés si els tribunals dictaminen a favor de la Unió de Periodistes, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) podria negociar-hi. Mentrestant, el Consell veuria tot aquest procés com a espectador. Tot i que es juga una de les seues principals promeses, la corporació està blindada del poder polític. Un avantatge i un desavantatge alhora per al bipartit. «Ens inquieta aquesta qüestió, evidentment. La justícia podria endarrerir la posada en marxa de la radiotelevisió, i això seria una molt mala notícia en tots els sentits. Confiem que la situació se solucione», apunten fonts governamentals. El finançament, la relació amb Podem i el futur d'À Punt com a principals maldecaps del Govern valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.