Problemes illencs

Maldecaps sobrevinguts

El Govern balear de PSIB-PSOE i Més s’enfronta a tres temes sobrevinguts que podrien acabar marcant-li de manera inconvenient l’agenda política del final de legislatura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern de les Illes fa front, ara que la legislatura ja entra en la fase final, a tres qüestions sobrevingudes que, si més no, molesten —molt— els dos partits que el formen: el PSIB-PSOE i Més. Es tracta, en primer lloc, de la situació política a Catalunya, que està tapant parcialment la gestió governamental atès que una porció de l’agenda política balear està condicionada pel que passa al Principat, fins al punt que ocupa alguns moments dels plenaris ordinaris del Parlament illenc de cada setmana; en segon lloc, la voluntat de la guanyadora de les eleccions a la secretaria general de Podem, Mae de la Concha, d’entrar a l’Executiu, que topa amb la negativa del PSIB a acceptar-ho; i en tercer lloc i finalment, el problema que pot tenir Més en concret i tot el Govern en general si la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció contra cinc dels seus membres es converteix, com tot sembla indicar que passarà, en una instrucció judicial per suposats delictes relacionats amb la corrupció política.

 

Francina Armengol, presidenta del Govern balear / Autor: Isaac Buj



Efectes catalans
Fa just dos anys aquest setmanari entrevistava la presidenta del Govern, Francina Armengol. Una de les preguntes feia referència a què passaria a les Illes si Catalunya s’independitzava. La resposta fou una sonora rialla i el rebuig de qualsevol possibilitat que quelcom així ni tan sols s’arribés a plantejar seriosament. Al cap de vint-i-quatre mesos, ja no riu, la presidenta illenca, quan parla de la qüestió. Les rialles han deixat pas a la preocupació. No és estrany. Perquè des des de setembre passat la qüestió catalana s’ha apoderat de part de l’agenda política balear i tant ella com els seus companys del Govern consideren que està tapant la gestió que fa l’Executiu.


En efecte, ja havia passat abans de l’estiu, però va ser després de les vacances quan la qüestió catalana s’ha convertit en un element més de la política balear. I no es tracta només de les manifestacions a favor i en contra del procés independentista que s’han celebrat a Palma i en altres localitats illenques, sinó que fins i tot la vida parlamentaria s’ha vist afectada. Per exemple, en el darrer plenari del mes de setembre es produí un intens enfrontament entre la presidenta i la portaveu del PP, Margalida Prohens, a compte de Catalunya. La conservadora acusà Armengol d’alinear-se amb “els independentistes”, igual que, a parer seu, ho fa Biel Barceló, de Més, vicepresident de l’Executiu, i instà la presidenta que “deixi anar la línia secessionista”. La socialista, però, va replicar acusant el PP “d’haver inculcat l’odi contra Catalunya”. La disputa s’allargà durant uns minuts. No tendria rellevància si no fos perquè ocupà un espai protagonista en tots els mitjans de comunicació locals a pesar que havia arrancat per una pregunta rutinària de control al Govern per part del PP. Episodis com aquest es repeteixen cada setmana a la cambra i, també, s’entrecreuen declaracions a través dels mitjans. Invariablement, el PP i Ciutadans ataquen els secessionistes i acusen Més i PISB de fer-los costat, cosa que a la coalició ecosobiranista no molesta gens ni mica, sinó tot el contrari, però que als socialistes incomoda fort ferm.


La situació catalana, en fi, està marcant part de l’agenda política balear, cosa que sobretot en el PSOE es viu amb preocupació. Ho reconeixia a aquest setmanari el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, socialista, dient que “tot està mediatitzat pel que passa a Catalunya, ens tapa la gestió i supòs que és lògic, però ens perjudica”. Altres fonts de l’Executiu, menys diplomàtiques, s’expressen amb més contundència si no són identificades: “Tot és Catalunya, dia sí i dia també, d’ençà de principi de setembre pràcticament no es parla de res més i a nosaltres això ens fa mal perquè tot el que sigui mantenir viu aquest renou, les acusacions des del PP i Ciutadans contra na Francina per ser suposadament pro-secessionista —quan ha deixat molt clara la seva postura contrària—, les preguntes dels periodistes sobre el tema, l’atenció mediàtica contínua... tot això desvia l’atenció dels nostres interessos: ens tapa la gestió i pot perjudicar el paper de na Francina”.
La font es refereix al temor socialista que els esforços que ha fet la presidenta del Govern durant la legislatura per aixecar la bandera de la defensa aferrissada dels interessos illencs davant Madrid —finançament, règim especial, etc.—, que és l’agenda pròpia política que els interessa destacar, acabin essent sepultats per la qüestió catalana si s’allarga en el temps. I això, en vista del que ocorregué la setmana passada al Parlament català, no es pot descartar. I, sobretot, preocupa que les insinuacions, les crítiques i els exabruptes de PP i Ciutadans puguin acabar llançant ombres sobre Armengol, “com si fos una independentista, quan no ho és com bé ho ha dit, i demostrat, moltes vegades”, i que la perjudiquin electoralment amb vista a 2019.



Podem
El partit morat va celebrar fa quinze dies l’elecció del màxim líder orgànic a les Illes. De manera un tant sorprenent la menorquina Mae de la Concha aasolí la secretaria general de Podem-Illes per escassos 90 vots. Era una sorpresa perquè De la Concha estava alineada amb l’actual líder, Alberto Jarabo, el qual renuncià a presentar-se a la reelecció per la pressió interna del sector més radical, encapçalat per la portaveu parlamentària, Laura Camargo, a qui tothom veia com la futura líder del partit. Es presentà a l’elecció, però, com s’ha dit, perdé per poc davant De la Concha.


La nova secretària general i Jarabo són pablistes d’orientació moderada. O sigui, no formen part del sector anticapitalista —branca en la qual milita Camargo—, opten per una via més moderada i a Espanya s’arrengleren amb Pablo Iglesias. Ara bé, s’ha de dir que també els errejonistes donaren tancat suport a De la Concha. A efectes de la política general balear, allò més rellevant és que entre De la Concha i Camargo es dona una diferència estratègica fonamental: la vencedora és partidària —igual que Jarabo— d’entrar en el Govern, mentre que la derrotada és frontalment contrària a aquesta possibilitat. De fet, des de fa mesos Jarabo ha estat demanant que les bases del partit s’expressessin respecte a això, perquè, a parer seu, “seria molt bo” per al pacte i per a Podem “entrar” a l’Executiu.


De al seva banda, De la Concha troba que “qualsevol decisió correspon a les bases”, però accepta que “la nostra vocació ha de ser governar”, cosa que deixa oberta, ben a les clares, la porta a ocupar una o diverses conselleries. Sempre que, no caldria sinó, hi hagi acord amb PSOE i Més. El problema, però, és que socialistes i ecosobiranistes no ho veuen pas clar. No volen obrir una nova negociació amb aquesta finalitat. Troben que ja és tard. I per aquí es podria obrir un front de tensió interna en el pacte d’esquerres que marqui el final de legislatura.
La consellera de Presidència i portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, socialista, deixa poca escletxa per a la potencial assumpció de conselleries per part dels morats: “No és la cosa més desitjable”. En la seva opinió, “estam a la recta final d’aquesta legislatura” i a aquestes alçades “no seria prudent” obrir una negociació que podria fer la sensació als ciutadans —aquest és el temor en el PSIB i Més— d’un mer repartiment de cadires. “Per damunt dels interessos de tots els partits, ens devem a l’interès general dels ciutadans”, tanca la qüestió.
Tanmateix, des de Podem no sembla que vulguin llançar la tovallola. Si més no, aquest és l’efecte que fa, perquè Jarabo adverteix que “queden dos pressupostos per aprovar” i “els escenaris [polítics] possibles” són “volàtils” i, per tant, no “convé que ningú tanqui la porta a res”. I així, deixa entendre que, si les seves bases ho acceptessin —no estan convocades, de moment— la direcció podria exigir l’entrada al Govern, i si PSIB i Més no ho acceptessin, aleshores que assumissin les conseqüències polítiques de la pèrdua del vot dels 8 escons morats sobre els 32 que té la majoria actual  —sobre 59 diputats que formen el Parlament.



Més
El mes d’abril el Diario de Mallorca publicà que diversos departaments gestionats per Més per Mallorca i Més per Menorca en el Govern i a l’Ajuntament de Palma  havien fet contractes menors de forma possiblement irregular, per valor d’uns 150.000 euros, amb unes empreses propietat de Jaume Garau, qui havia estat cap de campanya de Més per Mallorca a les eleccions autonòmiques de 2015. Més negà cap irregularitat. Però l’escàndol va créixer ràpidament i la Fiscalia Anticorrupció assumí l’estudi de l’assumpte per determinar si acusaria o no els implicats. De resultes d’aquella polèmica, com és prou conegut, dimití el passat mes d’abril Ruth Mateu, consellera de Cultura, de Més per Menorca. Fou substituïda per Fanny Tur. La nova consellera canvià quasi tot l’equip dirigent de la conselleria. Amb la dimissió i aquests canvis la coalició ecosobiranista considerà que “la responsabilitat política” ja “està assumida”, assegurà així mateix que tot plegat eren “errades administratives” i que en cap cas no s’havia actuat de “mala fe” a l’hora d’assignar els contractes. La Fiscalia Anticorrupció tenia un termini de sis mesos per prendre una decisió: arxivar l’expedient o denunciar davant la justícia. La setmana passada es va conèixer.

Biel Barceló, vicepresident i conseller de Turisme del Govern balear / Autor: Isaac Buj


Finalment, el ministeri públic ha optat per denunciar les cinc persones relacionades amb l’afer: l’exconsellera de Cultura, Ruth Mateu, de Més per Menorca; l’empresari i excap de campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau; Jaume Gomila i Josep Ramon Cerdà, antics alts càrrecs de Cultura; i, també, Pere Muñoz, actual director de l’Agència Balear de Turisme del Govern de les Illes, que, de resultes d’això, ha dimitit i el seu cap, Biel Barceló, vicepresident i conseller de Turisme, li ha acceptat la renúncia però el mantindrà en el càrrec fins que hagi passat la Fira de Turisme de Londres, a mitjan novembre. A tots, la Fiscalia els acusa de possibles delictes de prevaricació i tràfic d’influències.


Si el jutge que s’encarregui del cas finalment imputa els cinc acusats la situació serà força incòmoda per al Govern, i en especial per a Més. Un maldecap més que se sumarà als altres dos. Tres problemes amb els quals ni PSIB ni Més no comptaven i que amenacen de marcar el final de legislatura.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.