Ençà i enllà

Escenari després de la batalla (IV)

Com afectarà la jornada de l'1-O en el futur del país? Marcarà un abans i un després? En parlem amb l'exconseller illenc Damià Pons, el catedràtic Joan J. Queralt i l'eurodiputat Josep Maria Terricabras. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Breu conversa sobre l'1-O amb Damià Pons, escriptor i exconseller de cultura del govern balear:

Què li ha semblat l’1-O?

Hi ha un blanc i un negre. D’una banda, la manifestació admirable d’una societat amb una capacitat d’autoorganització impressionant i amb un coratge enorme, sempre disposada a enfrontar-se contra les adversitats. De l’altra, un Estat que al seu ADN té una tendència clara a actuar de manera violenta. L’Estat espanyol s’assembla més a Rússia i Turquia que a la resta de països europeus.

Què preveu que passarà ara?

No veig un diàleg factible. L’Estat no està disposat a reconèixer el dret de decidir de Catalunya. Tot dependrà, per tant, de la capacitat de Catalunya a l’hora d’internacionalitzar el seu cas. Ahir ja es va donar un pas molt important, en aquest sentit. L’Estat ja s’ha tret la màscara i una DUI durà més repressió contra la població catalana.

Com pot afectar el cas català les Illes?

Tant a les Illes com al País Valencià pot incrementar-se el sentiment de desafecció envers un Estat que no sap reconèixer la seua pluralitat. Cada cop hi ha més gent convençuda que l’Estat espanyol només comporta repressió i espoli econòmic. Malauradament, a més, trob que tot plegat no farà sinó augmentar el moviment recentralitzador.

 

Entrevista curta amb Joan J. Queralt catedràtic de dret penal

Com quedarà tot després de com s’ha desenvolupat l’1 d’octubre?

Crec que encara és prompte, cal analitzar les dades electorals amb deteniment per tal de fer pronòstics. Fins i tot, esperar uns dies per veure, al seu torn, com es desenvolupa tot plegat per tenir en compte cap a quin escenari anem. Ara bé, el que està clar és que l’1 d’octubre ha estat una gran victòria de la ciutadania catalana. Una jornada que ha provocat que Mariano Rajoy diga una cosa fora del marc de legalitat, en el qual sempre parla. No vol dir tampoc res, però ha parlat de convocar els partits, i és un matís important.

Creu que pot moure fitxa el Govern espanyol, més enllà de l’estratègia de repressió policial i judicial?

És molt complicat resoldre aquesta paràlisi política per ambdues bandes si el PSOE no s’atreveix a encapçalar un diàleg de tots els partits menys el PP. Si Pedro Sánchez no trenca amb aquest suport al PP o, millor dit, a Rajoy.

Són unes noves eleccions l’opció més viable?

És molt arriscat encara fer pronòstics d’aquesta mena. Ara bé, aquest problema no es resol, i ha de quedar clar, amb un simple colp de canya.

 

Josep Maria Terricabras, filòsof, catedràtic d’universitat i eurodiputat

Quina valoració fa del que ha passat a Catalunya aquest 1 d’octubre?

Ha estat terrible. Aquesta és la més evident valoració que es pot fer del que ha passat l’1 d’octubre a Catalunya. L’actitud demostrada per part de l’Estat espanyol ha estat terrible. La brutalitat dels seus cossos policials, contra gent indefensa i pacífica que volia exercir el seu dret a votar, demostra com és de veritat la prepotència espanyola i alhora denota la incapacitat d’aportar res en positiu, per part d’Espanya, durant tots els anys en què se li ha demanat diàleg i negociació, i al cap i a la fi el que deixen en evidència els fets de l’1 d’octubre davant del món és la resposta brutal d’Espanya i l’actitud cívica dels catalans, que ha estat una demostració de coratge pacífic i democràtic”. 

I a partir d’ara què cal fer?

L’1 d’octubre ha significat el trencament definitiu entre Espanya i Catalunya. Això no té possible retorn, no poden tornar enrere de cap manera. La paraula diàleg és molt maca però, quan ara la sentim tant, no podem evitar pensar per què la diuen ara i no fa un dia, una setmana, un any, tants d’anys! Espanya no ha volgut dialogar. Mai. Des de fa segles, de fet. I pensar que ara cal asseure’s a dialogar, a negociar.... em resulta, i li ho dic amb tota franquesa, un exercici del tot inútil i jo diria que fins i tot ofensiu: ens hem d’asseure amb aquells que ens han arrossegat, atacat, pegat...? No ho crec. El que cal a partir d’aquest moment és, com hem fet fins ara, amb determinació democràtica i pacífica seguir el nostre camí. I ells el seu. Que Espanya faci el seu camí i Catalunya el seu propi. Pretendre que ara és possible el diàleg em sembla... inútil, del tot inútil. Amb Espanya no funciona mai el diàleg. Hem de fer el nostre camí. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.