Els crítics

L'art de ser avi

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No sé si gaires lectors de EL TEMPS han llegit Victor Hugo. André Gide el definia magistralment com “le plus grand poète français. Hélas!”. Un dels darrers llibres d’Hugo es titula L’art d’être grand-père

D’ençà que s’ha jubilat (els vells crooners i els cowboys veterans no es jubilen mai) Guillem Terribas dedica una bona part del seu temps a la seua néta, la Martina. L’avi Guillem no és cap escriptor sinó un enamorat del cinema, un prodigiós animador cultural que ha regentat la Llibreria 22. Ha creat el premi literari Just Manel Casero i ha animat la vida cultural de Girona durant trenta anys. L’any 2007 va publicar Demà serà un altre dia, una autobiografia entorn dels llibres que va llegir i vendre. 

Abans del naixement de la Martina, la gran passió de Guillem Terribas era el setè art. Al llibre Alegra’m la vida, l’autor ens parla dels films de la seua vida i dels actors famosos que ha tractat. Amic del gran Sergi López, va conèixer Jean-Louis Trintignant, Isabelle Huppert, Ariadna Gil i molts més. Terribas estableix finalment una llista comentada de 22 pel·lícules que ha vist amb la seua néta. 

Que el lector em permeti un record personal. Vint anys enrere, quan la meua neboda Marie ranejava els set anys, recordi que vam mirar junts La vache et le prisonnier, amb Fernandel. Durant una colla d’anys la nina va repetir a la gent que el seu actor preferit era Fernandel. Guillem Terribas ens proposa un manual d’optimisme molt sui generis i entranyable dels films que l’han conformat. No pretén seguir les petjades d’un Robert Brasillach o d’un Georges Sadoul, sinó que ens ofereix una guia amena ad usum delphini. Evidentment, els mainatges no tenen la mateixa preparació intel·lectual que un adult, però no els aixequen la camisa tan fàcilment com ho podríem creure. Als deu anys vaig veure a Massy amb els meus companys Río Bravo, La càrrega de la brigada lleugera i La gran il·lusió. No he oblidat el nostre entusiasme juvenil. Durant unes setmanes tots els nostres jocs es van inspirar en les proeses d’Errol Flynn (quina càrrega!), de John Wayne i de l’admirable capità De Boëldieu. No sé per què jo em reservava el paper de Dude el Borrachón, encarnat per Dean Martin. 

Alegra’m la vida 
Guillem Terribas

Barcelona
Editorial Columna
Gener 2017

Gràcies a la Martina i els seus judicis encertats, Guillem Terribas retroba la capacitat d’admiració de la joventut. “Tenia quatre anys acabats de fer i pensava que era massa per a ella. Però la mainada tenen aquestes sorpreses.” (pàgina 187) “De fet la Martina se sap de memòria totes les cançons en anglès.” (pàgina 188) 

Sempre he pensat que el cinema és la millor clau per capir l’ànima d’un poble. Quan has vist les obres d’Ozu, Dino Risi, Jean Renoir i John Ford ets sents com un ciutadà del món sense haver d’empassar-te cap propaganda ben intencionada. Si mai la vida us decep, escolteu un disc de Frank Sinatra i llegiu el llibre d’en Terribas.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.