Aparell policial

El comissari del poder

José Luis Olivera, esquitxat per la seua participació en l’Operació Catalunya, és un dels policies amb més poder. Director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), pròxim a l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz i a l’actual ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, acumula un historial policial plagat d’ombres. Amb bones relacions amb dirigents del PP i del PSOE, és el principal candidat per convertir-se en el nou home fort de la Policia espanyola.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Violència, anhels de llibertat, reivindicació nacional. La transició espanyola va estar marcada pel plom i la sang. I la ciutat de Barcelona no va ser-ne una excepció. Les expressions violentes eren ben habituals des de grups vinculats a tot tipus d’ideologies. Per combatre especialment els d’extrema esquerra, l’any 1978 es va incorporar a la brigada d’informació un jove policia. El seu nom era José Luis Olivera Serrano.

Aquest inexpert membre de les forces de seguretat de l’Estat, però, va veure com l’ofici del pare li asseguraria un dels principals passaports per escalar posicions de poder: els contactes polítics. Era als inicis dels 90. Jorge Fernández Díaz, llavors president del PP català i futur ministre d’Interior tenia com a xofer el pare d’Olivera. Els lligams de Fernández Díaz amb el món policial ­—és fill d’un subinspector en cap de la Guàrdia Urbana durant el franquisme i va ser durant poc temps governador civil de Barcelona— i aquesta casualitat van forjar una amistat entre Olivera i Fernández.

Fruit d’aquella relació, i més de tres dècades després, Olivera va tornar a participar d’amagat en una altra brigada d’informació, però aquesta vegada amb un caràcter polític inequívoc. Es tractava de la unitat que va cercar i fabricar proves falses contra polítics independentistes i partits d’esquerra com ara Podem. Un pecat que ha agitat les sospites sobre actuacions poc ortodoxes d’Olivera en diverses investigacions com ara el cas Interligare, l’espionatge polític a la Comunitat de Madrid o el cas Gürtel, en el qual va tenir un paper clau perquè sortiren a la llum els tripijocs dels capitostos de la trama. Amb tot, i segons va revelar Público, Olivera té totes les paperetes per convertir-se en el nou home fort de la Policia espanyola. Seria un premi a una trajectòria lleial al poder.

 

‘Gürtel’ i la lleialtat

Any 2005. El socialista José Luis Rodríguez Zapatero feia un any que havia arribat a La Moncloa. Dintre dels seus plans al departament d’Interior, tenia previst reforçar les estructures policials destinades a perseguir els crims refinats. Per tal d’aconseguir-ho, apostà per centralitzar les unitats policials que s’encarreguen d’aquestes qüestions. El resultat fou el naixement de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), coneguda per ocupar-se dels casos de corrupció. Al capdavant d’aquesta nova estructura policial se situà un expert en narcotràfic anomenant José Luis Olivera Serrano. Sí, l’amic del dirigent del PP català. Però també un comissari que havia escalat posicions al cos gràcies a la relació amb l’anterior director de la policial espanyola quan Olivera estava destinat a Alacant. Era Juan Cotino, posteriorment president de les Corts Valencianes i ex-conseller de Francisco Camps imputat al cas Gürtel.

Aquesta operació contra la corrupció del PP, de fet, impulsa la carrera d’Olivera i el seu prestigi. No debades, durant aquella època es converteix en el blanc de les acusacions dels populars que engeguen la màquina del llot afirmant que el comissari és un policia de la confiança d’Alfredo Pérez Rubalcaba, en aquell moment ministre d’Interior. Des dels cercles policials, però, van assenyalar-se algunes decisions que posaven en dubte la feina d’Olivera en el cas Gürtel, tot i ser defensat pel polèmic magistrat instructor d’aquella causa, Baltasar Garzón.

Quan les gravacions realitzades per l’ex-regidor del PP de Majadahonda (Madrid), José Luis Peñas, van arribar a mans de la UDEF, les referències que “David Marjaliza [capitost de la trama Púnica] era el tapat de Paco [Granados, ex-dirigent del PP madrileny i figura clau de Púnica]” no van investigar-se. Els comissaris José García Losada i José Enrique Rodríguez Ulla van dubtar al jutjat d’Estepona (Màlaga) dels mètodes que van emprar per investigar la pilotada de la trama a la població madrilenya d’Arganda del Rey. “És capaç de ser condecorat per destapar la Gürtel i per tornar-la a tapar”, afirmaven a El País fonts policials en referència a les actuacions d’Olivera.

Jorge Fernández Díaz. L’ex-ministre d’Interior va conèixer Olivera quan el pare d’aquest comissari era el seu xofer / Efe

Tot i aquestes taques al seu historial, l’arribada del PP al Govern espanyol l’any 2011 féu presagiar l’arraconament d’Olivera dintre del Ministeri d’Interior. Tanmateix, que Fernández Díaz se situara al capdavant d’aquest departament suposà que el comissari no acabara al Consell de Policia, una mena de cementiri de policies molestos per al Govern de torn. Olivera es convertí en director del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO), un organisme de gran prestigi, però que no té competències efectives.

 

Tot contra el procés

L’accés del PP al Govern espanyol havia provocat un autèntic terratrèmol al Ministeri d’Interior. Fernández Díaz va escollir com a director general de la Policia Ignacio Cosidó, però la relació entre ambdós no va ser mai de confiança. Els lligams entre Cosidó i la vice-presidenta Soraya Saéz de Santamaría, de la facció del vell executiu de Mariano Rajoy enfrontada amb Fernández Díaz, van provocar que el ministre fera l’imposible amb el director adjunt operatiu, Eugenio Pino, el número dos de la Policia espanyola. L’evolució de Fernández Díaz, moderat en els seus inicis contra el nacionalisme català i actualment virulent contra el procés, va combregar amb l’obsessió contra l’independentisme de Pino. La sintonia ideològica entre ambdós i la necessitat d’aturar el creixement del sobiranisme a Catalunya van activar les clavegueres de l’Estat. L’Operació Catalunya agafava volada.

Per dur endavant tota aquella jugada, Pino va impulsar una mena d’unitat d’intel·ligència que prompte va aixecar recels per part d’Enrique Barón, el comissari d’informació; i el mateix CNI, l’únic organisme autoritzat per la legislació espanyola aprovada l’any 2003 per investigar amenaces contra la integritat del territori espanyol. Després de diversos estira-i-arronses, el número dos de la Policia aconseguia crear una unitat per revisar casos. Marcelino Martín-Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns, va encarregar-se de dirigir aquella brigada. Un departament que comptaria amb els serveis de dos comissaris més que havien coincidit amb Martín-Blas a Catalunya: l’obscur empresari de la seguretat i agent policial amb carta blanca José Manuel Villarejo i el mateix Olivera.

Ambdós comissaris, però, havien estat junts en diverses operacions policials més enllà del seu pas per les dependències de Barcelona. Olivera, com a cap de la UDEF, i Villarejo, en la seua condició d’agent infiltrat, van formar part d’una de les macrobatudes que més reconeixement van atorgar-li a la mateixa UDEF: l’Operació Malaya, que ubicà Marbella com a epicentre de la corrupció urbanística del moment. Amb tot, segons Público, l’intent d’involucrar durant aquella investigació el comissari Juan Antonio González, policia de confiança de Rubalcaba, amb els negocis del cervell de la trama, Juan Antonio Roca, van afegir una taca més a l’excel·lent historial d’Olivera en matèria de narcotràfic.

Eugenio Pino, qui com a director adjunt operatiu de la Policia, va ser l’encarregat de dissenyar, sota la supervisió de Fernández Díaz, les clavegueres de l’Estat contra el procés independentista / Efe

La relació entre Villarejo i Olivera, malgrat l’enrenou de l’Operació Catalunya, no va trencar-se, com sí que ha ocorregut amb el comissari Martín-Blas. Aquests comissaris s’enfrontaren arran d’un informe de Martín-Blas que involucra el fill de Villarejo en l’Operació Emperador, la trama de la màfia xinesa que va operar a l’Estat espanyol i que va tenir connexions amb l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La batalla va acabar desencadenant-se amb el cas Nicolay, que afecta el comissari Villarejo i l’ex-secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez. Olivera, ben relacionat amb Martínez, acudí junt amb Villarejo a un acte celebrat el 24 de novembre del 2016, en el qual participà José Manuel Maza, en aquell moment futur Fiscal General de l’Estat. Villarejo buscà la complicitat de Maza per resoldre la seua implicació en la guerra de comissaris, però aquest el rebé fredament. Amb tot, Maza tenia lligams anteriors amb Villarejo, ja que va ser professor de Schola Iuris, una institució acadèmica vinculada a aquest comissari. Olivera també hi va ser docent.

La participació del director del CICO en les missions de la brigada política contra el procés es produí el 29 d’octubre del 2012, quan faltava un mes per a la celebració de les eleccions catalanes. Junt amb Martín-Blas, Olivera viatjà en aquella data a Barcelona per entrevistar-se amb els dos fiscals que tenien en les seues mans el cas Palau. L’objectiu era convèncer els dos representants del Ministeri Públic que reobriren la causa i escorcollaren la seu de la vella Convergència i la casa de l’ex-tresorer de la formació nacionalista. Els fiscals, però, van rebutjar les proves aportades per ambdós comissaris i van informar el jutge d’aquell incident tan estrany. Poc temps després, va aparèixer a la premsa un informe policial atribuït a la UDEF que va dirigir Olivera, però d’identitat apòcrifa. El dossier parlava d’uns suposats comptes a l’estranger de l’aleshores candidat de Convergència, Artur Mas, i de l’ex-president català Jordi Pujol.

“Sembla molt curiós que sent competent Martín-Blas d’aquella unitat, l’acompanye un comissari que res té a veure amb la brigada, com és el comissari general [Olivera]”, assenyalava una font anònima del Ministeri d’Interior al documental Las cloacas de Interior, fet per Mediapro. La revelació d’aquell viatge, de fet, va provocar la queixa del Consell Fiscal i del mateix Sindicat Unificat de la Policia (SUP).

 

D’espies, àtics de luxe i comissaris “polítics”

“Els roïns estan sent advertits per José Luis Olivera Serrano”. El comissari que pronuncia aquestes paraules a la peça audiovisual de Las cloacas de Interior és Jaime Barrado. Es tracta d’un policia amb una trajectòria meritòria al cos, i fa referència al cas Interligare, una investigació sobre determinats contractes sospitosos del Ministeri d’Interior durant l’etapa de Rubalcaba. Una causa, però, que afectava tant socialistes com populars. D’una banda, estaven esquitxats Luis Luengo, director general d’Infraestructures del Ministeri d’Interior en el mandat de Rubalcaba, i Gabriel Fuentes, en aquell moment comissari d’Informació. Ara bé, l’empresa Interligare va ser creada per Jacqueline Tibisay Moro, que va ser candidata del PP a la població madrilenya d’Aranjuez en els comicis locals de l’any 2007. Barrado va ser destituït tres dies després d’ordenar la detenció dels tres policies presumptament implicats.

Olivera, però, acumula una altra taca en el seu currículum en un dels casos d’espionatge polític més tèrbol. Es tracta dels seguiments que ordenà el PP d’Esperanza Aguirre als seus rivals interns com ara l’ex-alcalde de Madrid i ex-ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón. En aquell moment, les revelacions apuntaren que les accions de vigilància les havien dut a terme diversos guàrdies civils i funcionaris de la Comunitat de Madrid. Ara bé, José Oreja, un dels guàrdies civils implicats en el cas, afirmava a Las cloacas de Interior que “els seguiments reals eren a Método 3 i no a les nostres persones”. “No és normal que hi haja una agència que fa investigacions a polítics i després a nosaltres ens envien a les mateixes localitzacions on eren aquests mateixos polítics”, rematava.

“La persona que m’ordenà taxativament que no es feren els passos pertinents per registrar Método 3 és José Luis Olivera”, afirma Barrado al documental citat. De fet, un informe d’Afers Interiors, realitzat per l’àrea que dirigeix Martín-Blas durant la guerra d’aquest comissari amb Villarejo pel cas Nicolay, apunta a una suposada complicitat entre Método 3 —empresa implicada en l’Operació Catalunya—, Olivera i el mateix Villarejo. Segons el diari propietat de Jaume Roures, Olivera, com a cap de la UDEF, va deixar sense investigar els dos suposats capitostos de la trama d’espionatge. Es tracta de Sergio Gamón, director general de Seguretat de la Comunitat de Madrid en aquell moment, i Miguel Castaño, un policia procedent del Canal de Isabel II, l’empresa encarregada de gestionar l’aigua de la zona metropolitana de Madrid i que s’ha vist ofegada per una mala maror de corrupció durant l’etapa de Gallardón i de l’ex-president madrileny, Ignacio González.

Francisco Martínez, ex-número dos d’Interior, va ser un dels grans valedors de José Luis Olivera / Efe

El fiscal que, precisament, va arxivar les investigacions sobre determinats tripijocs de González amb el Canal, també va deixar fora de la recerca judicial els dos caps de seguretat de Madrid, com va fer Olivera. A més, i segons la denúncia de diversos afectats, va ordenar les escoltes als membres implicats de l’institut armat de forma irregular. Manuel Moix, fiscal general de l’Estat que va dimitir per gaudir d’una societat a Panamà, també va impartir classes a Schola Iuris, la institució acadèmica vinculada a Villarejo a través del seu soci empresarial.

L’ex-comissari general de la Policia espanyola, Enrique Rodríguez Ulla, va advertir en seu judicial de “comportaments estranys” d’Olivera en la investigació de l’àtic de luxe amb suposades ramificacions en paradisos fiscals de González. També agents de la UDEF van denunciar l’any 2014 que Fernández Díaz “està utilitzant un comissari de la seua confiança i aliè a aquesta unitat policial per supervisar l’evolució de casos de corrupció, especialment del cas Gürtel i del cas Bárcenas”. El policia assenyalat era Olivera.

 

De “Hoover” espanyol a supercomissari

Tot i la seua participació en l’Operació Catalunya, Olivera va ser condecorat l’any 2013 amb una medalla roja pensionada de per vida amb un 10% de nòmina afegida pel “seu valor”. Una distinció en la qual va tenir un paper determinant Fernández Díaz. L’ex-ministre va advertir que si no s’incloïa Olivera en la llista de condecoracions, no duria la seua rúbrica. La Direcció General de la Policia va acabar cedint a les seues pretensions.

L’estreta relació entre Fernández Díaz i Olivera va tenir un altre capítol quan aquest comissari va convertir-se, segons feien broma en cercles policials, en el John Edgar Hoover espanyol, en referència al creador de l’FBI. Interior, a causa dels vincles entre el terrorisme internacional i el crim organitzat, va decidir fusionar el CICO, que dirigia Olivera, i el Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista (CNCA). El resultat va ser la creació del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Olivera fou l’escollit per situar-se al capdavant d’un organisme que va aixecar recels al CNI.

Aquest centre teòricament no tenia funcions executives, malgrat que Olivera va posar-se com a objectiu canviar aquesta situació. El CITCO, de fet, no sols no va encarregar-se d’avaluar els perills en la seguretat de l’Estat espanyol, sinó que també va crear una mena de fitxer en el qual podia revisar qualsevol causa que es considerara “especial”. És a dir, “quan existisquen altres circumstàncies especials que, en funció del contingut de la investigació i de la seua transcendència, justifiquen la catalogació d’especial per garantir la seua eficiència”.

José Manuel Villarejo, obscur comissari i empresari en diversos sectors, va participar amb José Luis Oliveira en l’Operació Catalunya / Efe

No content amb aquesta responsabilitat professional, el comissari va estar entre les quinieles per convertir-se en nou director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, ja que Pino es jubilava. Tot i ser un concurs, la plaça era de lliure designació i Fernández Díaz havia pres la decisió de situar aquest comissari com a DAO. Olivera, en aquell moment, havia travat també una bona relació amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i amb el seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro.

L’aparició de les gravacions en les quals Fernández Díaz i l’ex-director de l’Agència Antifrau catalana, Daniel de Alfonso, parlaven de fabricar proves contra polítics independentistes va tallar de soca-rel les aspiracions d’Olivera. El juny del 2016, Interior nomenava DAO, de forma eventual, el subdirector de Recursos Humans, Antonio Rodríguez. Finalment, i malgrat que Olivera va intentar de nou convertir-se en DAO, el lloc el va ocupar Florentino Villabona a inicis del 2017, un comissari que es jubilava al cap de 10 mesos i que els socialistes van criticar per ser pròxim al PP.

Amb tot, Olivera sembla que pot tenir una tercera oportunitat. La remodelació que ha realitzat el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha eliminat la figura del DAO. Ara bé, aquesta nova estructura contempla la figura d’un comissari que s’encarregaria de la prefectura de Ciberdelinqüència, Informació i Investigació. És a dir, aquest nou home fort d’Interior controlaria la Policia judicial i científica i la Unitat d’Afers Interns. Olivera, de moment, és qui més paperetes té per aconseguir aquest lloc. Seria un premi a una trajectòria amb clarobscurs, però que sempre ha estat lleial al poder.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.