CONTINGUT PROMOCIONAT

Parc Natural del Cap de Creus

El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer espai marítimo-terrestre protegit de Catalunya. Terra i mar conformen un conjunt coherent, confrontat i harmoniós alhora, un equilibri que només pot tenir resultats paisatgístics positius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre Llançà al nord i Roses al sud s’estén una península que avança aigües endins. La terra, arribats a aquesta latitud, manté un pols amb la mar. Un tercer element completa la lluita pel domini natural: el vent de tramuntana que assota aquest tram de litoral periòdicament. Els dies en què és present, el Parc Natural del Cap de Creus cobra un sentit ple. Explorem-lo.

No hem d’evitar sortir aquelles jornades ventoses que fan incòmoda l’estada a l’aire lliure, però que confereixen al paisatge una intensitat excessiva, d’ambient nítid i de colors contrastats. Són les més interessants per copsar l’essència d’aquest bocí de costa que, sota els efectes de la tramuntana, s’erigeix com el regne de la llum i del color. Aquests dies exalten el cromatisme de la roca de tons grisos, la de tons rogencs i fins i tot la més clara, aquella a tocar del mar; i d’una vegetació continguda però rica. Els dies de tramuntana també el mar, crispat, topa de front contra les roques i els penya-segats, i en modela l’aparença. L’expressió nerviosa de l’element líquid sembla petrificar-se en tocar terra, i contamina el rocam de l’aspecte irritat i punxegós del Mediterrani, amb formes geològiques que fan volar la imaginació. La vegetació és discreta, però abundant i diversa: fins a vuit-centes espècies han estat catalogades, entre les quals destaquen les endèmiques com el sèseli ferreny o el limoni. No podrem deixar de banda ni la lleterassa arbòria ni el coixí de monja, o altres de subaquàtiques tan atractives com la posidònia.

No són únicament la força eòlica, la salinitat i la manca d’aigua les encarregades de donar forma a aquest paisatge, també la mà de l’home que, des de fa segles, ha contribuït a la seua transformació a base de desforestació i aprofitament del sòl per a usos agrícoles per mitjà de bancals, terrasses i altres solucions de pedra seca. L’acció del pasturatge i els efectes del foc també hi han aportat el seu gra de sorra.

El Parc Natural del Cap de Creus es concreta en una operació de síntesi, de mar i muntanya. Al seu litoral es dilueix el Pirineu. Fins ací arriba la zona axial de la serralada que, junt amb el Canigó, la Pica d’Estats, la Cerdanya i la Val d’Aran, conforma l’eix orogràfic, format per les roques més antigues que es remunten a l’era primària. De fet, al mateix cap de Creus s’inicia l’emblemàtic Sender de Gran Recorregut GR-11, que travessa de mar a mar aquestes muntanyes. Haurem d’estar avesats a caminar per emprendre aquest llarg viatge de 45 etapes fins a les aigües del Cantàbric.

Un altre Sender de Gran Recorregut travessa el parc. És el GR-92, que davalla per tota la costa catalana de Portbou a Ulldecona, i aprofita sempre que pot els camins de ronda. Des de Llançà cap al Port de la Selva, el GR-92 és agradable, de relleu suau. El paisatge marí relaxa la mirada. Apareix la punta de s’Arenella i, un cop arribats allà, es desplega la badia del Port de la Selva, amb el poble de façanes emblanquinades al centre de l’estampa. El Port de la Selva és cruïlla de senders: el GR-92 i l’11 s’hi retroben. Si volem seguir cap al cap de Creus, enfilarem el transpirenaic. El camí és lent i llarg, sense aigua. Poc més de quinze quilòmetres sense ombres destacables ens separen del far. Al cap de poc, l’església de Sant Baldiri de Tavellera vigila el pas cap a la cala homònima. La poca vida humana a la península del cap de Creus es concreta en un grapat de masos aïllats, com el de la Birba o els dels Rabassers de Baix i de Dalt.

El litoral es torna més i més enrevessat per l’acció de les aigües i el vent. El laberint de cales degué servir d’amagatall a furtius, corsaris i contrabandistes. El cos de carrabiners hi tingué feina. Avui, l’accés a aquests racons ha de fer-se principalment a peu o per mar. No serà estrany trobar petits velers fondejats en els racons més indescriptibles. En el nostre cas, caldrà desviar-nos del camí per atansar-nos-hi. La Tavellera n’és la principal, però n’hi ha d’altres de menys grandària, com la cala Talabre o la minúscula cala Culip, a pocs minuts del far de Cap de Creus, el qual forma part actualment de la reserva integral que protegeix la mateixa punta del cap de Creus. I al sud, la cala Fredosa, la Jugadora o la cala Bona.

Senderisme pel camí de ronda entre Roses i cala Montjoi.

Un oasi al desert

Si decidim descobrir la costa a peu, el far de Cap de Creus i els edificis annexos ens serviran de recés. Al restaurant regentat per Chris Little, un anglès establert allí fa dècades, a més de menjar-hi s’hi pot pernoctar. L’hostal ocupa l’antiga caserna de carrabiners.

I a l’Espai Cap de Creus, ubicat en el mateix edifici del far (per cert, el segon més antic de Catalunya, construït el 1853), una exposició ens obrirà les portes a les meravelles d’aquest espai natural, on la riquesa ornitològica de la zona saltarà a la vista. A la primavera o durant la tardor tindrem l’oportunitat d’assistir a l’espectacle de la migració. I en qualsevol cas, els penya-segats són el domicili habitual de l’àguila cuabarrada, el falcó pelegrí o el duc. I què dir dels ocells pròpiament marins, com les gavines, el corb marí emplomallat, les baldrigues, els xatracs o el mascarell?

Amb les primeres llums del dia, us recomanem passejar fins a la mateixa punta del cap de Creus per viure l’experiència de la finis terrae, ja que es tracta de l’extrem més oriental de Catalunya i de la Península ibèrica.

Cap a Cadaqués, optem per l’antic camí, un sender que discorre entre murs de pedra seca i bancals d’oliveres, nets, amb el mar i el cel com a teló de fons. El paisatge conserva un caràcter pretèrit, d’un cert ordre hel·lènic. En contrast amb la solitud del camí, Portlligat apareix com un pol turístic en constant efervescència. El pelegrinatge de forasters a la casa-museu de Salvador Dalí és constant.

I Cadaqués tampoc no li resta a la saga. El seu perfil aturonat, de carrers empedrats i façanes emblanquinades, on encara ressonen els ecos artístics, atreuen una certa bohèmia benestant que ha donat al poble uns aires de relaxada lentitud.

Continuem explorant la costa cap a Roses, l’extrem meridional del parc natural. La costa manté el caràcter accidentat i ara es troba saltada de coves. El GR-92 la segueix de prop per l’interior. Arribem al cap Norfeu, una de les joies del parc natural. Aquesta estreta península que s’endinsa com una proa de vaixell gairebé dos quilòmetres dins el mar està declarada reserva integral terrestre i marítima pel seu valor ecològic. Com una fortalesa, queda protegida per verticals penya-segats als quals no els costa superar els 100 metres d’altitud. Al seu vèrtex, la torre de Norfeu va fer les funcions de punt de guaita amb artilleria inclosa, cap al segle XVII, per protegir la ciutadella de Roses.

Superada la península, algunes cales ens separen encara de Roses, final de l’itinerari. Una és la cala Montjoi, de referència per als amants de l’alta cuina, ja que s’ubica ací El Bulli.

 

Des del mar, la terra

Bona part de la riquesa del Parc Natural de Cap de Creus es troba sota les aigües. Per això compta amb tres zones protegides que salvaguarden els seus fons marins: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l’illa de s’Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.

Embarcar-nos o bussejar-hi seran les dues vies d’exploració d’aquesta realitat que se’ns fa present com l’altra cara de la moneda. El caiac és, amb tota probabilitat, l’opció més ecològica a l’hora de recórrer les cales i les platges. És silenciós, lleuger i imperceptible. En aquest cas, ajustarem la llargada i la dificultat de l’itinerari a les nostres possibilitats físiques. Ara bé, tant se val que ens plantegem la travessa integral del parc natural o una senzilla excursió matinal, desplaçar-nos silenciosament lliscant per l’aigua salada ens farà apreciar la plasticitat d’aquest litoral amb uns altres ulls; viurem una experiència relaxant. Trobareu empreses que ofereixen excursions guiades i classes prèvies d’ús del caiac per a principiants i iniciats. Podreu plantejar-vos fins i tot una travessa de tres o quatre jornades com a immersió en la realitat marítima d’aquesta costa. No ho dubteu en temps de bonança.

En profunditat, una activitat com el submarinisme farà descobrir el fons marí i la seua gran diversitat. Fons de roca o de fang, aigües tranquil·les, protegides en cales, i unes altres exposades a forts corrents. I la rica biodiversitat, on destaquen les praderies de posidònia oceànica, el corall vermell i, amb una mica de sort, podrem observar llagostes i llamàntols.

Ciclistes baixen del monestir de Sant Pere de Rodes.

Terra endins

Des de l’interior del Parc Natural del Cap de Creus, la muntanya s’aboca al mar sense transició. Ho demostra la serra de Rodes, on s’erigeix l’imponent monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Podrem accedir-hi amb cotxe, o millor amb bicicleta, des de Vilajuïga, ubicat a la plana interior; o bé des del Port de la Selva, enfrontant-nos a una pujada dura. En qualsevol cas, el descens cap al mar és d’allò més aeri i panoràmic: el Port de la Selva als nostres peus, la península del cap de Creus al sud, i al nord la costa de Portbou i Cervera, després de superar Llançà i Colera. La carretera es regira amb forts pendents. Es tracta d’un port tancat, que salva cinc-cents metres de desnivell en poc més de vuit quilòmetres.

Des de Vilajuïga, l’ascensió s’humanitza entre camps d’oliveres i alguna petita pineda salvada dels repetits incendis. A la nostra esquena, s’estén la plana empordanesa i el majúscul Canigó.

El visitant curiós i de cama forta podrà arribar-hi a peu des del petit nucli de la Vall de Santa Creu (que pertany avui al Port de la Selva) per un sender que descriu un ascens directe. La baixada a peu pot fer-se pel GR-11, dret i accidentat, d’allò més vertiginós; no té res a envejar a una atracció de parc temàtic.

Als voltants de Sant Pere de Rodes, hi hagué un temps en què la muntanya va ser feu de la vinya. Els bancals abandonats que s’enfilen pels vessants escarpats recorden que el monestir va tenir la seua pròpia producció vinícola fins que la fil·loxera va decidir posar-hi fi.

Per sobre de Sant Pere de Rodes, una breu passejada dóna accés al castell de Sant Salvador. Aquesta autèntica talaia representa un mirador de primer ordre que abraça el Parc Natural del Cap de Creus d’un extrem a l’altre. Interior i costa els tenim, de sobte, a l’abast. La perspectiva de 360 graus ens permet, ara sí, desxifrar el missatge sencer d’aquest complex paisatge. Natura i cultura conflueixen per convertir aquesta geografia en un espai màgic.

 

Club Med, crònica d'una deconstrucció 

Al pla de Tudela la terra es despulla de qualsevol ornament. És geologia pura; roca, i prou. En aquest espai, les formacions s’eleven  descrivint formes màgiques, inspiradores per a un dels genis locals. Salvador Dalí solia passar-hi hores i va ser ací on va concebre la seua obra El Gran Masturbador

Aquest espai el va ocupat entre 1962 i 2004 una ciutat de vacances, construïda per l’empresa francesa Club Méditerranée, conegut com Club Med. Ocupava el que avui és una reserva integral, declarada com a tal pel seu alt valor ecològic. Constava de més de quatre-cents edificis, entre bungalous que simulaven petites cases de pescadors i pavellons de serveis, com ara restaurant, discoteca i dutxes.

Amb la declaració de parc natural, el Club Med va quedar sentenciat. El 2005 el Ministeri de Medi Ambient negociava amb la propietat la compra de la ciutat de vacances. S’iniciava aleshores el llarg procés de restauració ambiental, que es basaria principalment en la desconstrucció del complex, del qual es van extraure 42.000 metres cúbics de residus, i la restitució dels ecosistemes originals. Avui, l’espai torna a lluir la roca i les seues formacions, que hom pot contemplar seguint una sèrie d’itineraris, o bé des d’uns estilitzats miradors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.